dilluns, 30 d’abril del 2007

Principis pràctics per l’èxit d’una de les relacions més important de la vida: Els pares

Educar a la societat actual es fa difícil per a pares i mares. La nostra influència sobre els fills és tant important i decisiva que val la pena conèixer els diferents models d’educar per tal d’aproximar-nos al màxim al millor possible, en bé dels nostres infants i de la seva vida futura. L’Olga Fernández ens explica a continuació els quatre tipus bàsics de pares, que esperem ajudin a la reflexió i el debat.

Els pares dominants

Són pares que tendeixen a produir les qualitats més negatives en el nens. Els pares dominants, generalment tenen expectatives i normes molt altes, però molt rarament ofereixen calor i recolzament. Donen molt poques explicacions a les seves rígides normes. Tendeixen a ser inflexibles i demanden que els seus fills es mantinguin al marge de certes activitats a causa de les seves conviccions.

Accions i declaracions típiques dels pares dominants:
  • “Les normes són les normes. Has arribat tard, així que ves a dormir sense sopar.”
  • “No necessites raons. Simplement fes el que et dic”
  • “Quantes vegades t’he dit que no ho facis això?. Ara espera a rebre el que et mereixes.”
Algunes reaccions que poden tenir els fills de pares dominants:
  • Tenen poc respecte d’ells mateixos. Tenen dificultat per obeir les normes i l’autoritat.
  • La rigidesa del pare o la mare trenca l’esperit dels fills i dona com a resultat la resistència, l’hermetisme o la rebel·lió.
  • Els fills solen parlar en un to de veu molt elevat, i exigeixen fortament els seus drets.
Els pares indiferents

Els pares indiferents tendeixen tant a la carència afectuosa com del control dels seus fills. Mostren una actitud immadura o despreocupada o, enfadant-se descontroladament contra el seu fill/filla quan es senten irritats. Aquest tipus de pares tendeixen a aïllar-se dels seus fills, fent ús excessiu de cangurs i tancant-se en les seves pròpies activitats egoistes. Veuen als seus fills com una molèstia, els quals, “s’han de veure però no sentir-se”.

El doctor Armand Nicholi, professor de psiquiatria de la universitat de Medicina de Harvard, em va ajudar a comprendre que el pares indiferents no estan absents solament quan són fora de casa. Els roben als seus fills un del factors mes importants de la vida al no ser accessibles a ells en l’àmbit de les emocions, i quan estan junts a casa generalment no escolten ni donen atenció als seus fills.
Segons el doctor, les raons principals per les quals es descuida als fills avui en dia:
  • L’alt índex de divorci. La majoria de divorcis fan que el pare o la mare que queda amb els fills hagi de treballar fora de casa, deixant menys temps per participar en el desenvolupament emocional dels fills. Pel pare o la mare que està sol, resulta molt difícil donar als fills el temps necessari cada dia per escoltar-los i ajudar-los a madurar emocionalment.
  • L’augment de mares treballadores. Les pressions econòmiques d’aquests temps obliguen a moltes dones a buscar feina, així les mares que treballen fora de casa no tenen tant temps per dedicar-li als fills.
  • L’ús excessiu de la televisió. El problema de la televisió és que encara que les persones estiguin físicament juntes en una habitació, existeix molt poc contacte significatiu i emocional. A mida que els pares descuiden als seus fills mirant televisió o a amb altres activitats, els fills experimenten una pèrdua emocional similar a la d’una mort.
Algunes accions i reaccions típiques de pares/mares indiferents:
  • “Fes-ho sol, no veus que estic ocupat?
  • “Això es problema teu, Jo haig d’anar a treballar”
  • “No, algú m’ha està esperant i es fa tard. Digues-li al pare (o mare) que t’ajudi.”
Alguns efectes possibles que es poden produir en el fills de pares/mares indiferents:
  • La duresa i la indiferència tendeixen a ferir l’esperit d’un nen/nena amb la rebel·lió com a conseqüència.
  • El nen/nena desenvolupa la inseguretat perquè el seus pares son imprevisibles.
  • Les promeses que no es com-pleixen trenquen l’esperit del fill i disminueixen l’autoestima
  • Els fills, per norma general, no van be a l’escola, perquè tenen molt poca motivació.
Els pares permissius

Els pares permissius tendeixen a ser càlids i a recolzar els seus fills, però son dèbils a l’hora d’establir normes i límits.
Una de les principals raons de que molts pares/mares siguin permissius, és el temor de fer mal als fills si són molt estrictes. Aquest temor de confrontar als fills, pot donar lloc a produir les mateixes coses que ells temen.
Des del punt de vista positiu, els pares permissius són forts a l’àrea del recolzament. S’adonen de que cert grau de permissivitat és saludable. Aquest tipus de permissivitat dona confiança i una creixent capacitat d’expressar els seus pensaments i sentiments. Per altra part, l’excessiva permissivitat dóna lloc a fets indesitjables, com a pegar a altres nens, escriure a les parets, trencar objectes, etc.

Les següents asseveracions i accions són típiques de pares permissius:
  • “Bé, d’acord, et pots quedar aixecat aquesta nit, ja se que t’agrada molt aquest programa"
  • “Dóna’t pressa, per favor, la mama tornarà a fer tard a la feina sinó sortim de seguida."
Algunes reaccions possibles dels fills de pares/mares permissius:
  • El fill/filla es creu que va al seient del conductor i que pot manejar als pares com vol.
  • El fill /filla pot sentir poc respecte de si mateix perquè no ha après a controlar-se i a dominar certes disciplines personals.
  • El fill/filla aprèn que, donat que les regles no son fermes, pot manipular-les.
Pares amorosos i ferms

Els pares/mares amorosos i fermes tenen regles, límits i normes de vida clarament definides. Es prenen el temps per ensenyar al seus fills a comprendre aquests límits. Però també donen recolzament, expressen afecte i dediquen temps especial per escoltar a cada fill/filla. Són flexibles i estan disposats a escoltar tots els detalls si una norma s’ha trencat.
Els pares/mares fermes i amorosos, són una combinació equilibrada entre, pares dominants i permissius.

Algunes afirmacions i actituds típiques de pare/mares ferms i amorosos:
  • “Escolta, m’agradaria que et poguessis quedar fins tard, però ja tenim establert a l’hora que s’ha de anar a dormir. Tu saps com estaries demà si no dorms suficient.
  • “Quant ens hagin calmat els ànims, parlarem sobre el que hem de fer.”
  • “De veritat que et trobes molt neguitós pels deures, oi? Aquesta vegada t’ajudaré, però buscarem la manera de que ho puguis fer tu sol.”
Característiques típiques de fills/filles que tenen pares ferms i amorosos són:
  • El recolzament càlid i els límits clars i definits afermen en el nen el respecte en ell mateix.
  • Un nen viu mes content quan ha après a controlar-se.
Els fills de pares fermes i amorosos destaquen en:
  • respecte en si mateixos,
  • capacitat per obeir a l’autoritat sigui a l’escola, casa, etc.
  • menys tendè
  • ncia a unir-se a grups rebels.
Olga Fernández