Sovint diem o sentim l'expressió ja ets gran !. Als infants aquesta expressió no els "fa" grans, més aviat al contrari, perquè els infants creixin els hem de deixar fer-se grans. EI fi últim de l'educació és que les persones siguin autònomes, responsables i amb criteris propis. Deixar fer als nens allò que poden -i deuen- fer a cada edat els afirma com a persones i els estimula a aprendre i fer noves coses.
Cada vegada que peixem, vestim o desvestim, li tallem una fruita, li endrecem les joguines, li corregim un dibuix... a un infant de 3 anys, li estem dient que no és prou gran, que no és capaç, que necessita que l’ajudem. Així el fem creure que depèn de nosaltres per a pensar i actuar, estem obrint el camí a la inseguretat personal i a la dependència social.
Cada vegada que peixem, vestim o desvestim, li tallem una fruita, li endrecem les joguines, li corregim un dibuix... a un infant de 3 anys, li estem dient que no és prou gran, que no és capaç, que necessita que l’ajudem. Així el fem creure que depèn de nosaltres per a pensar i actuar, estem obrint el camí a la inseguretat personal i a la dependència social.
L'autonomia
L'autonomia, capacitat de pensar i de fer per un mateix, és un factor bàsic per l'aprenentatge i pel desenvolupament de capacitats.
L'autonomia consisteix en aprendre habilitats i actituds per satisfer les necessitats bàsiques com menjar, dormir, higiene, ordre... i més endavant per dirigir la pròpia vida.
L'autonomia és necessària per l'autoestima (l'acceptació i valoració d'un mateix) perquè requereix d'un sentiment de capacitat. A més és l'únic camí per aprendre a ser responsables.
En la mesura que aprenem, desenvolupem capacitats, i en la mesura que desenvolupem capacitats aprenem i aprenem des del dia a dia...fent, la qual cosa ens estimula a aprendre més.
L'autonomia consisteix en aprendre habilitats i actituds per satisfer les necessitats bàsiques com menjar, dormir, higiene, ordre... i més endavant per dirigir la pròpia vida.
L'autonomia és necessària per l'autoestima (l'acceptació i valoració d'un mateix) perquè requereix d'un sentiment de capacitat. A més és l'únic camí per aprendre a ser responsables.
En la mesura que aprenem, desenvolupem capacitats, i en la mesura que desenvolupem capacitats aprenem i aprenem des del dia a dia...fent, la qual cosa ens estimula a aprendre més.
La OMS considera
l'autonomia un factor bàsic per la salut, que
defineix no tan sols com a absència de malaltia, sinó com la capacitat de
viure amb autonomia,
solidaritat i joia.
l'autonomia un factor bàsic per la salut, que
defineix no tan sols com a absència de malaltia, sinó com la capacitat de
viure amb autonomia,
solidaritat i joia.
No podem aparcar l'aprenentatge per caps de setmana o l'horari escolar. En el dia a dia es fan els aprenentatges importants. Per exemple, el fet de que un nen d'any i mig mengi sol no és indiferent, li estem permetent que se senti capaç, està actiu en la mesura de les seves possibilitats i satisfet, i així anirà guanyant en autonomia. EI que fem es exercitar l'autoestima i una actitud activa, d'esforç, d'atenció, previs i necessaris per avançar en qualsevol aprenentatge.
Donat que sempre estem aprenent, és important no oblidar la intencionalitat educativa.
Exercitant l'autonomia, exerceixen la intel•ligència, perquè tota planificació de l'acció va acompanyada de l'operació mental corresponent.
A l’infant que se li permet fer allò adequat a l'edat, (que provi, intenti, s'equivoqui), tindrà confiança en sí mateix i desitjarà aprendre i fer coses noves. Les criatures sempre aprenen. En la mesura que se' Is hi fa tot, aprenen a no fer res; i al contrari, si s'estimula l'esforç, s'esforçaran.
Donat que sempre estem aprenent, és important no oblidar la intencionalitat educativa.
Exercitant l'autonomia, exerceixen la intel•ligència, perquè tota planificació de l'acció va acompanyada de l'operació mental corresponent.
A l’infant que se li permet fer allò adequat a l'edat, (que provi, intenti, s'equivoqui), tindrà confiança en sí mateix i desitjarà aprendre i fer coses noves. Les criatures sempre aprenen. En la mesura que se' Is hi fa tot, aprenen a no fer res; i al contrari, si s'estimula l'esforç, s'esforçaran.
La sobreprotecció
El contrari de l'autonomia és la dependència, (condicionar-se, lligar-se subordinar-se a una persona o cosa). És fruit directe de la sobreprotecció i explica el cas d'un noi de nou anys amb un gran fracàs escolar, darrera del qual hi havia un no haver-lo deixat créixer, se li donava el menjar a la boca perquè era "despistat".
La sobreprotecció és treure a la criatura l'oportunitat d'aprendre, de fer-se responsable de les seves coses. L'infant sobreprotegit, sense els adults, no pot elaborar estratègies de supervivència. "Aprèn" a no pensar, a viure en un món de confusió.
Tots naixem amb capacitats per aprendre però les hem de desenvolupar. Aprenem actituds, habilitats i coneixements a partir de l'entorn. Hi ha conductes reflexives i d'altres impulsives però les conductes que s'assenten seran les que l'entorn assentarà. Si el nen troba un reconeixement a una conducta hi insistirà.
Està a les nostres mans el fer possible que els infants "insisteixin" en conductes positives cap a la seva autonomia, que exercitin la intel•ligència i assoleixin criteris propis que els possibilitin ésser adults sans, formats i capaços de dirigir la seva vida.
La sobreprotecció és treure a la criatura l'oportunitat d'aprendre, de fer-se responsable de les seves coses. L'infant sobreprotegit, sense els adults, no pot elaborar estratègies de supervivència. "Aprèn" a no pensar, a viure en un món de confusió.
Tots naixem amb capacitats per aprendre però les hem de desenvolupar. Aprenem actituds, habilitats i coneixements a partir de l'entorn. Hi ha conductes reflexives i d'altres impulsives però les conductes que s'assenten seran les que l'entorn assentarà. Si el nen troba un reconeixement a una conducta hi insistirà.
Està a les nostres mans el fer possible que els infants "insisteixin" en conductes positives cap a la seva autonomia, que exercitin la intel•ligència i assoleixin criteris propis que els possibilitin ésser adults sans, formats i capaços de dirigir la seva vida.
