divendres, 26 de setembre del 2008

Autoestima, autonomia i aprenentatge

L’autoestima es va forjant amb la imatge que els més propers ens retornen sobre nosaltres, possibilita l’autonomia i ambdues faciliten l’aprenentatge. El bressol de l’autoestima és la família, l’infant necessita confiar en la seva família – i que confiïn en ell - per poder tenir confiança en ell mateix. Li segueixen en importància els amics i l’escola com a segon grup socialitzador en els infants, li cal aquesta confiança per anar guanyant seguretat personal i desenvolupin la capacitat de decisió i d’acció.

El concepte d’autoestima es refereix als sentiments i pensaments que la persona té sobre la seva competència i vàlua en la seva habilitat per diferenciar-se i confrontar els reptes, aprendre de l’èxit i el fracàs i per tractar als altres i a sí mateix amb respecte. L’autoestima és una força que determina la capacitat d’una persona per sobreposar-se a l’adversitat. És acceptar-se tal com s’és, tenir confiança en un mateix i en les pròpies capacitats.

L’autonomia, fi últim de l’educació, és la capacitat de decidir per un mateix i la confiança personal de ser capaç.
Autoestima i autonomia condicionen l’aprenentatge, ambdues condicionades per la confiança, i són la base de les habilitats socials. Així el nen que té una bona autoestima va aconseguint autonomia – si li deixem, es clar - ja que experimenta efectes positius com la confiança, l’ànim, l’interès i el plaer per aprendre, per superar-se, per realitzar somnis i vèncer reptes.

Molts estudis demostren que els infants amb baixa autoestima fracassen en els estudis, fins al punt que l’autoestima i l’autonomia personal estan inclosos en els objectius prioritaris dels diferents plans d’estudi dels diferents països. La LOE (a Espanya i a Catalunya) les contemplen com a Competències bàsiques. Així per tenir habilitats comunicatives o matemàtiques l’infant necessita sentir-se segur de sí mateix, tenir confiança en que és capaç, prendre decisions i dur a terme accions que li permetin els aprenentatges per assolir-los.

Qui ho diria, oi? Que per aprendre llengua, matemàtica, música, per ser creatius... cal treballar la seguretat personal i la capacitat de decisió i d’acció. Podem proporcionar a l’infant els millors llibres i recursos... que si no té confiança en ell mateix, ni tampoc en les seves pròpies capacitats de decisió i acció, el camí per aconseguir-ho serà feixuc.

Davant de quelcom tant important, què podem fer els adults propers a l’infant?
  • Retornar a l’infant una imatge positiva d’ell mateix, acceptant-lo tal com és (grassonet, prim, amb pigues, coix...)
  • Estimant-lo, abraçant-lo, acaronant-lo i dient-li sovint que li estimem tal com és.
  • No el comparem mai amb un altre (i menys amb un germà), sortosament som únics i irrepetiples.
  • Donant-li confiança amb responsabilitats pròpies de l’edat.
  • Recolzant la seva creativitat i iniciativa.
  • Donant-li l’oportunitat de que resolgui els seus problemes.
  • Positivitzar els errors com una oportunitat d’aprenentage.
  • Posant límits clars.
  • Ensenyant-li a preveure les conseqüències dels seus actes.
  • Fent crítiques constructives. No insultar-lo mai.
  • Reconèixer mostres de baixa autoestima en l’infant com: quan copia d’un altre; fa el pallasso; evadeix les tasques o jocs; posa excuses per treure importància a una situació que vol evitar dient que és avorrit, que l’altre és ”tonto” o que l’altre no se sap explicar... ja que aquestes conductes són un intent per manejar l’estrès que li provoquen aquestes tasques o per mantenir un sentit de dignitat.
  • Ajudar al nen a vèncer les dificultats d’aprenentatge substituint les estratègies que utilitza per altres més adaptatives i eficients, com l’esforç i la constància, per exemple.
Hi ha estudis que demostren que una alta autoestima ens fa més resistents a les malalties i, fins i tot, que influeix en el desenvolupament del coeficient intel·lectual (Goleman).

Per concloure l’autoestima i l’autonomia cal estimular-les des de nadons per la importància que té en els aprenentatges, en la seguretat personal i en les relacions socials, tenint present que l’ambient que necessita és el del respecte, la tolerància, la paciència, l’estimació i la confiança.

Ana Maria Cuesta Sanz