Educar

Educar és una tasca privilegiada, difícil, però. Tenim la responsabilitat de fer dels nostres infants adults sans, responsables, crítics i lliures en una societat de presses i consumisme. Podem pensar que accedint a tot allò que ens demanen ho farem millor, educar, però, és saber dir que NO, moltes vegades. Ells estan descobrint el món i cal que els hi mostrem allò positiu i allò negatiu, marcant-los els límits. Ens ho dificulten les campanyes publicitàries manipulant les nostres autèntiques necessitats, i alguns mitjans de comunicació que ens mostren uns models sense valors crítics.

Cal recordar-ho en cada moment amb els infants, cal recordar que l’aprenentatge es fa sobre allò que es viu, no d’allò que es diu. Si volem uns adults madurs, responsables, sociables i amb uns valors ètics que els hi permeten desenvolupar-se en el món, cal tenir sempre present allò que cal fer o no. No fan falta grans xerrades ja que és en els actes quotidians on incideixen els hàbits – bons i dolents - i la construcció de valors.

A continuació teniu uns “consells", elaborats pel departament de policia de Seatle (EE.UU.), que ens poden ajudar a reflexionar i debatre sobre ells:

¿Què fer per tenir uns fills delinqüents?

1. Doneu-li sempre tot allò que desitgin. Així creixeran convençuts de que el mon sencer és seu.
2. Rieu totes les ximpleries que digui. Així creurà que és molt graciós.
3. No li digueu mai això esta malament. Podria tenir complexe de culpabilitat i, per exemple, si el detenen per robar estarà convençut que la societat el persegueix.
4. Recolliu tot allò que llencin al terra. Així creuran que tot el món està al seu servei.
5. Deixeu que facin allò que volen. Desinfecteu els plats en els que mengen, però deixeu que el seu esperit es recreï amb qualsevol rucada.
6. Discutiu sempre davant d’ells, així creuran que els conflictes es resolen barallant-se; s’aniran acostumant i quan la família es desfaci no se’n adonaran.
7. Doneu-li tot els diners que vulgui, no sigui que pensi que per aconseguir-los cal treballar.
8. Satisfeu tots els seus desitjos i capricis. D’altra manera es podria frustrar.
9. Doneu-li sempre la raó, amb els mestres, la societat… que van en contra del pobre infant.
10. No li doneu cap formació en valors ètics. Ja els triarà quan sigui gran.
11. Quan el vostre fill o la vostra filla sigui un desastre de persona, dieu a tothom que mai vareu poder fer res.

I si així ho feu, us haureu preparat - vosaltres i als vostre fills – per a una vida de patiments… i molt probablement, així la tindreu

La expresión de apoyo amoroso

El full educatiu d’aquest mes és un escrit que l’Olga vol compartir amb nosaltres. Una reflexió sobre l’estimació, la tendresa i la importància de la seva expressió amb els nostres fills i filles.

La expresión de apoyo amoroso

Aspecto importantísimo en la crianza de nuestros hijos

Exploremos un poco diversas maneras de expresar amor a nuestros hijos, la clase de amor que mantiene unidas a las familias y aumenta el sentido de valor personal del niño. La expresión amorosa de apoyo es de vital importancia dentro de la estructura familiar. También es importante recordar que la actitud de un padre o una madre al expresar amor es tan importante como la manera en que se demuestra.

Compromiso incondicional

Una de las maneras más importantes de expresar ternura y apoyo a nuestros hijos es tener con ellos un compromiso incondicional de por vida.
Esta clase de compromiso dice: ” Eres importante para mi hoy y mañana, sin importar lo que suceda.”
En contraste, la falta de compromiso incondicional puede resultar en serios conflictos.

Momentos programados

Una segunda manera en que como padres y madres podemos mostrar nuestro amor, es programando momentos especiales con la familia. La comunicación de aprobación amorosa y cálida a nuestros hijos no siempre sucede naturalmente.

Estos momentos especiales nos ayudan a comprender hacia donde se dirigen ellos la vida y qué es lo que les preocupa. El simple hecho de estar con ellos les comunica que les amamos. La disposición de un padre o madre a invertir el tiempo necesario para que una conversación adquiera más profundidad ayuda a que el hijo sienta mayor autoestima. Muchas veces me pregunto por qué los padres tenemos tanta reticencia para decirles a nuestro hijos cuán valiosos son para nosotros.

Estar disponibles para ellos

También necesitan que estemos disponibles para nuestros hijos en los momentos programados y en los no programados también. Nuestros hijos pueden pasar todo un día sin pedirnos ayuda, pero los adolescentes tienen algo así como un “tanque” dentro de sí, y de tanto en tanto se que-an sin “combustible emocional”. Es entonces cuando necesitan estar cerca de nosotros para que les escuchemos y comprendamos.

Que deseemos que nuestros hijos sepan lo valiosos que son para nosotros, que cuando nos necesiten estemos a su disposición la mayor parte del tiempo. Los hijos no esperan que los padres abandonen todas sus actividades, y momentos de recreación para estar siempre disponibles pero deben ver que todas esas otras actividades no son tan valiosas para sus padres como lo son ellos.

Trato tierno

Otro aspecto a considerar al comunicarles amor a nuestros hijos, es la manera en que nosotros los padres actuamos con ellos. Los hijos necesitan que se les trate con ternura. La amabilidad y ternura son de prioridad importancia al tratarles. La dureza y los sermones con enfado les comunican que tienen muy poco valor. La ternura produce efectos muy positivos en un hogar.

Contacto visual frecuente

Los hijos necesitan que los miremos a los ojos cuando les hablamos. El contacto visual frecuente es una manera muy efectiva de comunicar amor a todos.

Escuchar comprensivamente

Escuchar es una habilidad que la gente no considera como tal.
La persona que sabe escuchar desea tener un contacto visual con su interlocutor. El que sabe escuchar nunca supone qué sabe lo que la otra persona le va a decir, y no reacciona inmediatamente. Tampoco ridiculizamos lo que los niños dicen.

Ideas respecto al escuchar: Los padres debemos tener cuidado de no estereotipar a nuestros hijos.

La gente tiende a escuchar cinco veces más rápido que lo que una persona habla.
Si tu hijo habla a razón de cien palabras por minuto, y tú puedes escuchar a razón de quinientas, ¿qué haces con el resto del tiempo?

Contacto físico significativo

Otra manera de expresar amor a nuestros hijos, es a través del contacto físico significativo. Existen muchas investigaciones realizadas en cuanto a la importancia de acariciar y abrazar a nuestros hijos. De acuerdo a un estudio, la piel, que es el órgano más grande, posee una necesidad inherente de que la toquen. La piel está asociada a ciertas glándulas vitales que se encuentran en el cerebro. Estas glándulas regulan el crecimiento, y otras funciones. Las investigaciones sugieren que algunos niños ven detenido en algún grado su crecimiento debido a la falta de contacto físico.

Además de estimular el crecimiento y de ayudar a la salud, el contacto físico también les comunica que son valiosos.

Para ser efectivo, el contacto físico debe ser significativo desde el punto de vista del niño. Existen varias formas de contacto físico que resultan apropiadas para los hijos:

• Sentado sobre nuestra falda mientras les leemos un cuento.
• Darles un abrazo cuando llegan de la escuela (por ejemplo).
• Darles la mano.
  

Recordar que el contacto físico significativo ayuda a que nuestros hijos, sientan que son valiosos para nosotros, a la vez que satisface sus necesidades emocionales, mentales y físicas.

Avis, àvies i l’educació dels infants

Els avis poden incidir força a la vida dels infants. La trobada d’avis i nets és sempre enriquidora. Els beneficis són grans per ambdós. Poden haver-hi, però, percepcions positives i negatives. Els avis quan complementen la cura dels nets poden mostrar una carència de temps per ells mateixos; els pares poden veure una intromissió o distorsió en la seva manera d’educar els fills i, en alguns casos, els nets poden percebre que amb els avis tot si val. Per tal de gaudir de les moltes aportacions positives entre avis, àvies, nets i fills potser cal clarificar abans les funcions de cadascun.

Avis i àvies La cura dels nets per part dels avis comporta solidaritat generacional; utilitat i valoració a la vida dels avis; poder conservar la seva entitat social; renovar-se; sentir-se que formen part de la família i gaudir-la; possibilitat de rebre i donar afectes i de transmetre sabers, entre d’altres beneficis. També pot suposar-los atabalament; manca de temps; infravaloració i incomprensió.
Pares i mares Els pares i mares que opten perquè els avis complementin l’atenció dels fills tenen la tranquil·litat d’una bona cura dels infants; d’estimació; facilitat per conciliar la vida laboral la familiar i la realització personal.
D’altra banda, pot suposar diferències de criteris per educar i neguits per compaginar la necessi-tat dels infants del pare i la mare com a protagonistes de l’educació dels fills, i claus en la seva educació.
Nets i netes Els infants quan romanen amb els avis gaudeixen d’una cura pràctica; de recolzament i de sabers útils; d’estimació i carícies sinceres; de felicitat; d’un temps sense presses; de possibilitats d’escolta, imaginatives i lúdiques; de dur a terme activitats diferents; d’arrelament i identitat. Tanmateix els hi pot comportar permissivitat, contradicció entre allò que diuen els pares i el que fan els avis, i sobreprotecció, entre d’altres.

Què tenen de fer pares i mares?

• Valorar la tasca dels avis i mostrar agraïment.
• Delimitar les funcions de cadascun perquè no sorgeixen conflictes. Escoltar-los i respectar les seves opinions.
• Donar una imatge positiva dels avis i fer que els hi respectin.

Què tenen de fer avis i àvies?

• Protegir i cuidar als nets, posant límits perquè els infants no esdevinguin uns “tirants”.
• Respectar els criteris i els hàbits dels fills encara que siguin diferents dels seus.
• No malparlar mai dels seus pares als nets
• Transmetre vivències i records dels seus pares

Ana Mª Cuesta