Els avis poden incidir força a la vida dels infants. La trobada d’avis i nets és sempre enriquidora. Els beneficis són grans per ambdós. Poden haver-hi, però, percepcions positives i negatives. Els avis quan complementen la cura dels nets poden mostrar una carència de temps per ells mateixos; els pares poden veure una intromissió o distorsió en la seva manera d’educar els fills i, en alguns casos, els nets poden percebre que amb els avis tot si val. Per tal de gaudir de les moltes aportacions positives entre avis, àvies, nets i fills potser cal clarificar abans les funcions de cadascun.
Avis i àvies La cura dels nets per part dels avis comporta solidaritat generacional; utilitat i valoració a la vida dels avis; poder conservar la seva entitat social; renovar-se; sentir-se que formen part de la família i gaudir-la; possibilitat de rebre i donar afectes i de transmetre sabers, entre d’altres beneficis. També pot suposar-los atabalament; manca de temps; infravaloració i incomprensió.
Pares i mares Els pares i mares que opten perquè els avis complementin l’atenció dels fills tenen la tranquil·litat d’una bona cura dels infants; d’estimació; facilitat per conciliar la vida laboral la familiar i la realització personal.
D’altra banda, pot suposar diferències de criteris per educar i neguits per compaginar la necessi-tat dels infants del pare i la mare com a protagonistes de l’educació dels fills, i claus en la seva educació.
Nets i netes Els infants quan romanen amb els avis gaudeixen d’una cura pràctica; de recolzament i de sabers útils; d’estimació i carícies sinceres; de felicitat; d’un temps sense presses; de possibilitats d’escolta, imaginatives i lúdiques; de dur a terme activitats diferents; d’arrelament i identitat. Tanmateix els hi pot comportar permissivitat, contradicció entre allò que diuen els pares i el que fan els avis, i sobreprotecció, entre d’altres.
Pares i mares Els pares i mares que opten perquè els avis complementin l’atenció dels fills tenen la tranquil·litat d’una bona cura dels infants; d’estimació; facilitat per conciliar la vida laboral la familiar i la realització personal.
D’altra banda, pot suposar diferències de criteris per educar i neguits per compaginar la necessi-tat dels infants del pare i la mare com a protagonistes de l’educació dels fills, i claus en la seva educació.
Nets i netes Els infants quan romanen amb els avis gaudeixen d’una cura pràctica; de recolzament i de sabers útils; d’estimació i carícies sinceres; de felicitat; d’un temps sense presses; de possibilitats d’escolta, imaginatives i lúdiques; de dur a terme activitats diferents; d’arrelament i identitat. Tanmateix els hi pot comportar permissivitat, contradicció entre allò que diuen els pares i el que fan els avis, i sobreprotecció, entre d’altres.
Què tenen de fer pares i mares?
- Valorar la tasca dels avis i mostrar agraïment.
- Delimitar les funcions de cadascun perquè no sorgeixen conflictes. Escoltar-los i respectar les seves opinions.
- Donar una imatge positiva dels avis i fer que els hi respectin.
Què tenen de fer avis i àvies?
- Protegir i cuidar als nets, posant límits perquè els infants no esdevinguin uns “tirants”.
- Respectar els criteris i els hàbits dels fills encara que siguin diferents dels seus.
- No malparlar mai dels seus pares als nets
- Transmetre vivències i records dels seus pares
Ana Mª Cuesta
