Per què no fer-ho nosaltres?

Molt sovint envaeixen la nostra intimitat a casa amb trucades publicitàries que ens destorben, i sovint també els serveis de les grans empreses ens fan perdre el nostre temps quan necessitem els seus serveis. Saber reaccionar en aquestes situacions, a més de fer valdre els nostres drets com a consumidors, potser fa canviar les estratègies de les grans empreses per estar al nostre servei i no al inrevés. Us transcrivim un escrit trobat a internet que ens pot donar pistes, i sinó més, prendre’ns-ho amb una mica d’humor.

Usuari una mica tip

Sona el telèfon...

- Digui?
- Buenos días, ¿podría hablar con el titular de la línea?
- Jo mateix.
- ¿Me dice su nombre por favor?
- Joan.
- Señor Joan, le llamo de Telefònica para ofrecerle la promoción de instalar una línea adicional en su casa en donde usted tendría derecho a...
- Disculpi la interrupció, però, exactament qui és vosté?
- Mi nombre es Judith Maciel, de Telefónica y estamos llamando...
- Judith, disculpim, però per a la nostra seguretat m’agradaria comprovar algunes dades abans de continuar la conversa, l’importa?
- ...No tiene problema, señor...
- Des de quin telèfon em truca? A la pantalleta del meu posa “número privado”
- 1004
- Per a quin departament de Telefònica treballa?
- Telemarketing Activo.
- Vostè té número de Telefònica activa?
- Señor, me disculpe, pero creo que toda esa información no es necesaria...
- Llavors hauré de penjar perquè no tinc la seguretat de parlar amb una treballadora de telefònica.
- Pero yo le puedo garantizar...
- A més, jo sempre estic obligat a donar les meves dades a tota una legió d’empleats sempre que truco a Telefònica per quelcom.
- Está bien...mi número es 34591212
- Un moment mentre ho verifico, no es retiri Judith.

(Dos minuts)

- Un moment si us plau, no es retiri Judith...

(Cinc minuts)

- ¿Señor?
- Només un moment més, les nostres línies van lentes avui.
- Però...señor..
- Sí, Judith, gràcies per la seva espera. Quin és l’assumpte de la seva trucada?
- Le llamo de Telefònica, estamos llamando para ofrecerle nuestra promoción Linea Adicional, en la que usted tiene derecho a una línea adicional. ¿Usted estaría interesado, D. Joan?
- Judith, tinc que passar-li amb la meva dona, perquè és ella qui decideix sobre l’alteració o adquisició de plans de Telefònica. Si us plau, no es retiri.

(Col·loco l’auricular del telèfon davant de l’altaveu de la cadena de música y poso el CD de Caribe Mix amb el Repeat activat. Després de sonar el CD sencer, la meva dona es posa al telèfon):

- Disculpi l’espera, gràcies...
Em pot dir el seu telèfon, doncs a la pantalleta del meu només apareix “número privado”?
- 1004
- Amb qui estic parlant?
- Judith
- Judith què més?
- Judith Maciel (ja mostra irritació a la veu)
- Quin és el seu número de treballadora de Telefònica?
- 34591212 (més irritada encara)
- Gràcies per la informació, en què puc ajudar-la?
- La llamo de Telefónica, estamos llamando para ofrecerle nuestra promoción Línea Adicional, en la que usted tiene derecho a una línea adicional. ¿La señora estaría interesada?
- Vaig a obrir una incidència i en pocs dies estarem en contacte amb vostè per donar-li la nostra decisió. Pot anotar el número d’incidència per favor, hola?, hola?
- TUTUTUTUTU

Principis pràctics per l’èxit d’una de les relacions més important de la vida: Els pares

Educar a la societat actual es fa difícil per a pares i mares. La nostra influència sobre els fills és tant important i decisiva que val la pena conèixer els diferents models d’educar per tal d’aproximar-nos al màxim al millor possible, en bé dels nostres infants i de la seva vida futura. L’Olga Fernández ens explica a continuació els quatre tipus bàsics de pares, que esperem ajudin a la reflexió i el debat.

Els pares dominants

Són pares que tendeixen a produir les qualitats més negatives en el nens. Els pares dominants, generalment tenen expectatives i normes molt altes, però molt rarament ofereixen calor i recolzament. Donen molt poques explicacions a les seves rígides normes. Tendeixen a ser inflexibles i demanden que els seus fills es mantinguin al marge de certes activitats a causa de les seves conviccions.

Accions i declaracions típiques dels pares dominants:

• “Les normes són les normes. Has arribat tard, així que ves a dormir sense sopar.”
• “No necessites raons. Simplement fes el que et dic”
• “Quantes vegades t’he dit que no ho facis això?. Ara espera a rebre el que et mereixes.”

Algunes reaccions que poden tenir els fills de pares dominants:

• Tenen poc respecte d’ells mateixos. Tenen dificultat per obeir les normes i l’autoritat.
• La rigidesa del pare o la mare trenca l’esperit dels fills i dona com a resultat la resistència, l’hermetisme o la rebel·lió.
• Els fills solen parlar en un to de veu molt elevat, i exigeixen fortament els seus drets.

Els pares indiferents

Els pares indiferents tendeixen tant a la carència afectuosa com del control dels seus fills. Mostren una actitud immadura o despreocupada o, enfadant-se descontroladament contra el seu fill/filla quan es senten irritats. Aquest tipus de pares tendeixen a aïllar-se dels seus fills, fent ús excessiu de cangurs i tancant-se en les seves pròpies activitats egoistes. Veuen als seus fills com una molèstia, els quals, “s’han de veure però no sentir-se”.

El doctor Armand Nicholi, professor de psiquiatria de la universitat de Medicina de Harvard, em va ajudar a comprendre que el pares indiferents no estan absents solament quan són fora de casa. Els roben als seus fills un del factors mes importants de la vida al no ser accessibles a ells en l’àmbit de les emocions, i quan estan junts a casa generalment no escolten ni donen atenció als seus fills.
Segons el doctor, les raons principals per les quals es descuida als fills avui en dia:

• L’alt índex de divorci. La majoria de divorcis fan que el pare o la mare que queda amb els fills hagi de treballar fora de casa, deixant menys temps per participar en el desenvolupament emocional dels fills. Pel pare o la mare que està sol, resulta molt difícil donar als fills el temps necessari cada dia per escoltar-los i ajudar-los a madurar emocionalment.
• L’augment de mares treballadores. Les pressions econòmiques d’aquests temps obliguen a moltes dones a buscar feina, així les mares que treballen fora de casa no tenen tant temps per dedicar-li als fills.
• L’ús excessiu de la televisió. El problema de la televisió és que encara que les persones estiguin físicament juntes en una habitació, existeix molt poc contacte significatiu i emocional. A mida que els pares descuiden als seus fills mirant televisió o a amb altres activitats, els fills experimenten una pèrdua emocional similar a la d’una mort.

Algunes accions i reaccions típiques de pares/mares indiferents:

• “Fes-ho sol, no veus que estic ocupat?
• “Això es problema teu, Jo haig d’anar a treballar”
• “No, algú m’ha està esperant i es fa tard. Digues-li al pare (o mare) que t’ajudi.”

Alguns efectes possibles que es poden produir en el fills de pares/mares indiferents:

• La duresa i la indiferència tendeixen a ferir l’esperit d’un nen/nena amb la rebel·lió com a conseqüència.
• El nen/nena desenvolupa la inseguretat perquè el seus pares son imprevisibles.
• Les promeses que no es com-pleixen trenquen l’esperit del fill i disminueixen l’autoestima
• Els fills, per norma general, no van be a l’escola, perquè tenen molt poca motivació.

Els pares permissius

Els pares permissius tendeixen a ser càlids i a recolzar els seus fills, però son dèbils a l’hora d’establir normes i límits.
Una de les principals raons de que molts pares/mares siguin permissius, és el temor de fer mal als fills si són molt estrictes. Aquest temor de confrontar als fills, pot donar lloc a produir les mateixes coses que ells temen.
Des del punt de vista positiu, els pares permissius són forts a l’àrea del recolzament. S’adonen de que cert grau de permissivitat és saludable. Aquest tipus de permissivitat dona confiança i una creixent capacitat d’expressar els seus pensaments i sentiments. Per altra part, l’excessiva permissivitat dóna lloc a fets indesitjables, com a pegar a altres nens, escriure a les parets, trencar objectes, etc.

Les següents asseveracions i accions són típiques de pares permissius:

• “Bé, d’acord, et pots quedar aixecat aquesta nit, ja se que t’agrada molt aquest programa"
• “Dóna’t pressa, per favor, la mama tornarà a fer tard a la feina sinó sortim de seguida."

Algunes reaccions possibles dels fills de pares/mares permissius:

• El fill/filla es creu que va al seient del conductor i que pot manejar als pares com vol.
• El fill /filla pot sentir poc respecte de si mateix perquè no ha après a controlar-se i a dominar certes disciplines personals.
• El fill/filla aprèn que, donat que les regles no son fermes, pot manipular-les.

Pares amorosos i ferms

Els pares/mares amorosos i fermes tenen regles, límits i normes de vida clarament definides. Es prenen el temps per ensenyar al seus fills a comprendre aquests límits. Però també donen recolzament, expressen afecte i dediquen temps especial per escoltar a cada fill/filla. Són flexibles i estan disposats a escoltar tots els detalls si una norma s’ha trencat.
Els pares/mares fermes i amorosos, són una combinació equilibrada entre, pares dominants i permissius.

Algunes afirmacions i actituds típiques de pare/mares ferms i amorosos:

• “Escolta, m’agradaria que et poguessis quedar fins tard, però ja tenim establert a l’hora que s’ha de anar a dormir. Tu saps com estaries demà si no dorms suficient.
• “Quant ens hagin calmat els ànims, parlarem sobre el que hem de fer.”
• “De veritat que et trobes molt neguitós pels deures, oi? Aquesta vegada t’ajudaré, però buscarem la manera de que ho puguis fer tu sol.”

Característiques típiques de fills/filles que tenen pares ferms i amorosos són:

• El recolzament càlid i els límits clars i definits afermen en el nen el respecte en ell mateix.
• Un nen viu mes content quan ha après a controlar-se.

Els fills de pares fermes i amorosos destaquen en:

• respecte en si mateixos,
• capacitat per obeir a l’autoritat sigui a l’escola, casa, etc.
• menys tendè
• ncia a unir-se a grups rebels.

Olga Fernández

Podem facilitar l'aprenentatge

El que la família s'involucri i treballi en coordinació amb l'escola significa l'èxit pels escolars, independentment del seu estatus social o econòmic. Els fills de les famílies que s'involucren es superen i esdevenen més competents. Recolzar als infants - que no conduir-los -, no únicament en els deures sinó en les competències expressives, artístiques, físiques, habilitats personals i socials, d'experimentació i tecnològiques junt amb una alimentació saludable i un descans adequat possibilita i facilita als escolars els aprenentatges.

• Comenceu el dia dient-li l'orgullosos que us sentiu del vostre fill o filla. La confiança i la seguretat l'ajudaran a superar-se tant a l'escola com a la vida.
• Feu saber al vostre fill que el valoreu i l'estimeu. Demostreu-li que allò que fa és important per vosaltres. Parleu amb ell o ella sobre les activitats que fa. Digueu-li que és meravellós.
• Accepteu-lo com és, no espereu que encaixi en el motlle que vosaltres voldríeu per ell o ella.
• Teniu expectatives raonables respecte al fill o filla.
• Concentreu-vos en que millorin, no en que siguin perfectes.
• Sigueu un bon exemple. Feu saber al nen i la nena que us sentiu bé amb vosaltres mateixos. Mostreu que sou humans, que també us equivoqueu i que s'aprèn dels errors.
• Definiu clarament regles i límits i feu-los complir. Respecteu les accions individuals del vostre fill dintre d'ells.
• Recolzeu-lo en una tasca quan us ho demani. Ajudeu-lo a fixar fites assequibles - ni massa fàcils ni massa difícils.
• Ajudeu a planificar, preparar, executar i valorar les tasques.
• Feu-lo adonar de la importància de les tasques ben acabades i de les que no ho estan.
• Faciliteu companys amb qui pugui dur a terme jocs, experiments pugui assajar habilitats socials, resoldre els seus conflictes.
• Ompliu la vida del vostre infant d'amor per l'aprenentatge, estimuleu la seva pròpia curiositat, respectant les seves preguntes i esforços.
• Deixeu que faci sol o sola les tasques pròpies de la seva edat.
• Estimuleu la seva creativitat facilitant-li espais i moments on pugui exercitar-la. Faciliteu el seu accés a tot tipus d'activitats artístiques i culturals.
• Faciliteu-li que pugui explorar el seu cos i experimentar amb diferents elements com fang, aigua; amb elements naturals i amb diferents materials com farina, pintura, papers, serradures, cordes, etc.
• Animeu-lo a observar tot allò que l'envolta, a fer-se preguntes sobre què, com, perquè, que passaria si... l'ajudaran desenvolupar el pensament científic i a entendre el món.
• Apropeu-lo a la natura, als seus cicles i fenòmens.
• Parleu, escolteu-lo, llegiu i animeu-lo a la lectura.
• Ajudeu-lo a adreçar-se a altres persones seguint pautes de comunicació adequades a cada moment i situació.
• Motiveu-lo per analitzar, quantificar, mesurar, predir la realitat que l'envolta.
• Ajudeu-lo a entendre la complexitat del món, on cal acceptar diferents punts de vista (o oposats) i utilitzar la crítica constructiva.
• Prepareu un acabament final del dia sense oblidar incloure moments de calma i tranquil·litat a les tardes i nits.

Ana Maria Cuesta Sanz

Finalitats de l'educació

Els últims anys la legislació educativa del nostre país recull les corrents de la resta d'Europa, per donar resposta a les necessitats actuals. Es vol l'educació integral i avalua competències, a diferència de les valoracions instructives del segle passat.

A les famílies, que desitgen col·laborar amb l'escola, la nova legislació els hi ho facilita. És més entenedor i més racional per a pares i mares. Tots volem, famílies, mestres i administració educar per a la vida, volem que infants i joves esdevinguin competents als diferents àmbits.

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya prescriu vuit àmbits de competències bàsiques a treballar i avaluar a primària i secundària:

• Àmbit artístic,
• Àmbit d'educació física,
• Àmbit de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació),
• Àmbit laboral,
• Àmbit lingüístic,
• Àmbit matemàtic,
• Àmbit social,
• Àmbit tecnicocientífic.

"S'entén per competència com la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides.

El concepte de competència inclou tant els sabers com les habilitats i les actituds (compromisos personals) i va més enllà del saber i del saber fer o aplicar perquè inclou també el saber ser o estar.

Educar és preparar a les persones perquè esdevinguem homes i dones complets, és a dir: amb autonomia individual, cohesió social, creatius i capaços de raonar allò que és preferible i proposar models d'excel·lència.

(F. Savater)

Aquest gran objectiu d'aconseguir persones competents comença a l'etapa d'Educació infantil que té com a finalitat proporcionar als infants més petits aquelles situacions educatives que els permetin el progressiu descobriment i creixement personal; la possibilitat de relacionar-se amb els altres, tant infants com persones adultes, per mitjà dels diferents llenguatges d'expressió i comunicació; l'observació i descoberta del seu entorn més proper i l'adquisició de valors, hàbits i pautes de conducta que afavoreixin la seva autonomia personal i la seva integració a la societat. En aquesta etapa s'han d'atendre especialment les necessitats bàsiques d'ordre biològic, psicològic, afectiu, intel·lectual, lúdic i social dels infants.

A l'etapa d'Educació Primària són les de proporcionar a tots els alumnes una formació comuna que faci possible el desenvolupament de les capacitats individuals motrius, d'equilibri personal, de relació i d'actuació social amb l'adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l'expressió oral, a la lectura, a l'escriptura i al càlcul aritmètic.

Les competències bàsiques promouen el desenvolupament de capacitats: darrere del concepte de competència hi ha una teoria psicopedagògica que posa l'èmfasi en el desenvolupament de capacitats més que en l'assimilació de continguts, encara que aquests sempre són presents a l'hora de materialitzar els aprenentatges. Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges "competent" és aquella persona capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d'actuació.
A les competències bàsiques s'aplega tot un moviment de preocupació per garantir una educació que doni resposta a les necessitats reals de l'època en què vivim (qualitat), mentre que es pretén que siguin assolides per tot l'alumnat perquè puguin servir així de base comuna de tots els ciutadans i ciutadanes (equitat)"

Extret del Document 2/2000 Consell Escolar de Catalunya

http://www6.gencat.net/cec/

Arriben les rebaixes

Just acabem la voràgine de les compres de Nadal i ja tenim una altra campanya d’atractiu irresistible: REBAIXES que ens aboca a continuar comprant per impuls. Ens cal saber que tenim uns drets com a consumidors així com uns deures com administradors de la nostra economia per no malversar-la.

Comprar, comprar i comprar

Per fi, ja s'ha acabat, exclamem el dia de Reis referint-nos a l'estrès de les compres, a l'excés de despeses, als disgustos de no haver encertat en alguns dels regals... Però no ens queda gran temps per a la reflexió, a l'endemà venen les rebaixes i duren, duren (fins el 29 de febrer), fins la propera Més blanc o qualsevol altra.

Aquest any, per això de que té tant zeros, és un bon moment per a la reflexió sobre els nostres hàbits de compra i la nostra qualitat de vida que ens porti a concloure les properes festes amb una exclamació molt diferent, després d'haver gaudit realment i de controlar les nostres despeses.

Podem preguntar-nos sobre l'ús que donem a tants i tants productes, aparells, coses que comprem o ens regalen i que resten oblidats a les prestatgeries de casa nostra. Sobre la felicitat que ens dóna el neguit de "tenir" que comprar coses per tothom, sobre les presses i l'estrès de viure al dia amb el pressupost.

D'aquesta reflexió pot sortir la idea que la qualitat de vida implica de que no tot es compra i que no és més feliç qui més coses té sinó qui té justament el que necessita.

Oportunitat està tot rebaixat

Les rebaixes és un bon període per comprar allò que necessitem si no ens deixem dur per les presses ni comprem productes només perquè estan més barats.

Rebaixa és un article que té un preu inferior al que tenia abans d'aquest període, però la mateixa qualitat.

La llei la diferencia clarament del saldo (producte que ha perdut el seu valor per defecte, ús o envelliment) ; i de la liquidació en que els productes és venen més barats per tancament del negoci o canvi en la direcció del mateix.

Els consumidors cal que exigim que estigui establert amb claredat el concepte de rebaixa, que el producte tingui la mateixa qualitat, el preu anterior a la rebaixa i que es mantinguin les condicions del servei (pagament, devolució, garantia, etc).

Els articles de rebaixes han d'haver estat al menys un mes abans en l'oferta de l'establiment, per la qual cosa no es poden posar a la venda productes expressament ofertats només en rebaixes.

Només el preu ha d'estar rebaixat

La qualitat i el servei ha de ser el mateix que abans de les rebaixes. Un bon costum és mirar i anotar les característiques de l'article que ens interessa abans de les rebaixes perquè no ens donin gat per llebre, ja que s'ha comprovat que algunes botigues oferten productes d'inferior qualitat i d'altres en que els preus de rebaixa són més alts que al desembre.

Si considerem que no es respecten els criteris de qualitat o de servei podem adreçar-nos als serveis al consumidor de l'administració o d'associacions de consumidors:

Telèfons del Consumidor

Institut Català de Consum 012
93 330 98 12
Oficina del Consumidor 901 30 03 03
OCU 913 000 045
OCUC 93 361 22 01
UCE 91 369 13 76

Ana María Cuesta Sanz
Especialista en Educació del Consumidor

Un regal per tota la vida

Ara que acabem d’esmerçar molt de temps i molts recursos econòmics en regalar joguines als nostres fills i filles, és un bon moment per reflexionar sobre el millor regal que podem fer als nostres infants: temps.

Temps per dir que els hi estimeu. Temps per acaronar-los, carícies que són el millor aliment per a la seva autoestima i salut emocional, base per l’equilibri i la creixença personal.

Temps per acceptar-los tal com són, sense comparar-los amb germans, amics o d’altres, com a primer pas perquè l’infant assoleixi seguretat personal.

Temps per parlar-los i per escoltar-los. Parlar-los per explicar el perquè de les coses, perquè sàpiguen escoltar, se sentin escoltats i aprenguin a expressar-se.

Temps per llegir-los llibres en veu alta, els hi ajuda a ampliar el seu vocabulari, estimula la seva imaginació, augmenta la seva capacitat d’atenció, afavoreix el seu desenvolupament emocional i apropa als infants a les estructures i matisos de la llengua; a més d’apropar-los al coneixement.

El temps es també tranquil·litat i pau amorosa, estimar i jeure impassible en una estora. Hi ha més temps entre l'albada i l'ocàs del que un home ordinari pot gastar!" (rei de Samoa)

Temps per dir que no quan calgui; temps per mantenir les promeses... i els càstigs. Així el infants podran entendre els límits que els hi posem i que necessiten per viure.

Temps perquè és valguin per sí mateixos, perquè siguin autònoms, que és el fi últim de l’educació.

Temps per ajudar-los a organitzar-se, donar pautes, i fer un seguiment continu perquè puguin aconseguir-ho; sols no se’n sortiran.

Temps perquè facin amics, i puguin compartir amb ells jocs, vivències i sabers. Els hi ajudaran a sentir que formen part del seu grup d’iguals, necessari per a la seva autoestima i la seva socialització.

Temps per a jugar-hi amb els nostres fills, doncs és a través del joc com els infants fan molts dels aprenentatges i la socialització.

Temps, el nostre temps pels nostres fills. És, en definitiva, allò que ells necessiten.

I nosaltres que fem tot els possibles per cobrir les necessitats dels infants haurem de fer mans i mànigues, si cal per aconseguir-ho. No sigui que més en davant les circumstàncies personals del nostre fill o filla ens facin exclamar... que ja no hi som a temps.

Ana María Cuesta Sanz

Benvolguts Reis de l'Orient,

Vull agrair-vos en primer lloc el que em permeteu estar envoltada d'infants. Gaudir de la seva senzillesa, creativitat, vitalitat i fragilitat que em permet recuperar la persona que la societat intenta amagar. Gràcies!

Desitjo compartir i correspondre a tot el que els nens i les nenes m'aporten. Donat que ells ja us demanen joguines, jo aquest any m'atreveixo a sol·licitar-vos quelcom un xic més difícil:

Que ens orienteu per no deixar-nos entabanar i així poder ajudar-los a fer una bona tria de joguines.

En ser màgics he pensat que sou els únics capaços de fer front a les campanyes de màrqueting que ens atabalen a grans i petits. Les duen a terme els grans fabricants de joguines. Negocien amb la seducció de les nostres emocions i amb la immaduresa dels infants. Confonen molt intencionadament la necessitat de joc en els infants amb la de joguina, que només és un estri que ajuda a desenvolupar-la.

Estem desbordats davant el seu desplegament d'estratègies: la publicitat directa, la indirecta, models socials que afavoreixen la compra, embalatges enganyosos, col·locació estratègica als llocs de venda, regals, súper ofertes, etc. Necessitem, doncs, de la vostra saviesa per poder ajudar als nostres infants en el seu creixement com a persones.

Ajudeu-nos a distingir entre joc: acció de jugar, lliure i gratuïta que dóna plaer, imprescindible pel desenvolupament dels infants; i joguina, estri que ajuda a desenvolupar-lo (si és oberta a diferents possibilitats de joc). Recordeu-nos que per jugar no sempre calen joguines. Que també ens les podem fer. Feu-nos adonar, - abans de triar les que hi ha al mercat -, d'allò important que hem de donar als nostres infants com a guies i acompanyants en el seu camí cap a l'autonomia, l'equilibri i la felicitat.

Us demano que ens recordeu que només és joguina si és estimuladora, adequada a l'edat i interessos de l'infant; si és divertida, sòlida, de qualitat, que no promogui la violència, que joc i joguines no tenen sexe... i que no estigui feta amb sobre-explotació de materials o de persones.

Feu que trobem el temps per cobrir la necessitat dels infants d'interacció amb els adults, i que no la suplim amb la compra de productes per a tranquil·litzar la nostra consciència.

Permeteu-nos trobar el temps, per a analitzar la publicitat, abans de que ells us facin la seva carta. També per provar les joguines amb els nostres infants; per exigir que compleixin la normativa; que les etiquetes i instruccions estiguin en una de les dues llengües del país. Recordeu-nos, si us plau, ajudar-los a fer lloc a l'habitació pel que us demanin i per regalar les joguines que ja no usen.

Faciliteu-nos l'accés a informació sobre les joguines més adients a cada edat, com ara, la Guia de la Cooperativa Abacus; Consumer; Opcions; Guia responsable per el consum de joguines, de la editorial Icària; AmiPA, o www.guiadeljuguete.com, www.cric.pangea.org

Doneu-nos la fermesa per a controlar les joguines o estris que necessiten la presència de l'adult. O la mitja hora diària màxima que els infants poden jugar amb video-jocs o semblants. I per a facilitar-los companys amb qui compartir els seus jocs, i el temps perquè endrecin.

També m'atreveixo a demanar-vos un pacte amb Santa Claus, el Pare Noel i el Tió, per a no carregar als infants amb un excés de joguines que restaran a la prestatgeria agafant pols. No tant sols deixen de complir la seva finalitat, sinó que esdevé negatiu en l'educació de l'infant al valorar més el tenir que el "ser". Pot ésser un aprenentatge compartir amb infants que no tenen.

Sé que, tot i tenir molta feina, fareu el possible. Tots els infants s'ho mereixen. Us posaré aigua i força pa perquè recupereu forces. Moltes gràcies i rebeu una abraçada ben forta.