diumenge, 1 de juny del 2008

Hàbits Parvulari

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia personal

Personal, higiene i salut:
  • Rentar-me les mans i la cara sempre que calgui: després d’anar al lavabo, de menjar ...
  • Arremangar-me les mànigues per rentar-me
  • Eixugar-me bé desprès de rentar-me.
  • Anar sol/a al lavabo per fer pipí i caca.
  • Eixugar-me el cul.
  • Adonar-me que tinc mocs i mocar-me sol.
  • Seure bé a la cadira.
  • Llançar els papers a la paperera (a casa, a l’escola, al carrer...)
  • Jugar amb maquinetes, ordinador, wii... màxim 15’ al dia.
  • Mira la televisió només una estoneta cada dia i si pot ser amb algun adult.
  • Donar les coses i estris a la mà, MAI llançar-los

D’alimentació:
  • Menjar sol/a
  • NO utilitzar biberó. Menjar sòlid
  • Menjar de tot i tastar coses noves
  • Seure bé a taula i no aixecar-me fins quan m’ho hagi acabat tot
  • Menjar en un temps prudencial
  • Fer servir els coberts
  • Fer servir el tovalló

A l’hora d’anar a dormir:
  • Dormir sol/a i al meu llit
  • No utilitzar xumet
  • Anar a dormir sempre a la mateixa hora
  • Quedar-me sol/a a l’habitació
Autonomia  i Ordre

D’ordre:

  • Tancar la motxilla
  • Tractar bé les joguines i endreçar-les
  • Ajudar i col•laborar en tasques de casa
  • Endreçar i penjar la bata, la bossa...
  • Responsabilitzar-me de les meves coses (No m’ho heu de portar quan me l’oblido)


    Amb la roba:
    • Despullar-me tot sol/a.
    • Vestir-me amb poca ajuda.
    • Posar-me i treure’m la bata, la jaqueta...
    • Cordar-me i descordar-me la roba.
    • Adonar-me de que porto les sabates descordades i demanar ajuda, si cal.
    • Cordar-me les sabates.
    • Per tal d’aprendre a organitzar-me, l’equipament d’educació física, jaquetes, bates, bossa, recanvi... els he de dur marcats amb el nom i una veta d’uns 20 cm. per penjar.

    Autonomia i Treball

    De treball:
    • Agafar el llapis correctament
    • Usar els estris pel que són (tisores, punxó...) no són joguines
    • Col•locar correctament fulls, llibres 
    • Endreçar joguines i el material que hem utilitzat
    • Deixar el lloc de treball endreçat
    • Preparem junts la conferència i la setmana del protagonista i posem  data

    Quan em desplaço a casa i a l’escola:
    • Pujar i baixar escales correctament
    • Caminar sense còrrer dins de casa, de l’escola i qualsevol edifici.

    Quan em desplaço al carrer:
    • Caminar bé carrer
    • Anar sense cotxet
    • Caminar al costat del pare i la mare
    • Comportar-se correctament quan entrem en algun lloc.
    • Respectar a la gent i al material del carrer
    • Anar sempre a darrera i en cadireta i amb cinturó quan hi vaig amb cotxe

    Relació

    • Escoltar quan algú em parla
    • Fer les coses a la primera vegada que me les diuen.
    • Demanar ajuda (només quan la necessiti).
    • Demanar les coses correctament. Utilitzar si us plau i donar les gràcies
    • Parlar  sense cridar
    • Esperar el torn de paraula
    • No interrompre els adults quan parlen
    • Saber esperar
    • Resoldre els problemes parlant
    • Saludar i acomiadar-me. 
    • Saber jugar sol/a una estona
    • Fer les feines ben fetes
    • No barallar-me. Intentar resoldre els meus problemes amb altres infants.
    • Jugar amb tots els amics i companys
    • Compartir i respectar les joguines
    • Respectar les normes de joc
    • Saber demanar perdó

        diumenge, 30 de març del 2008

        Carta d'un nen a tots els pares del món

        NO em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure fins a quant puc aconseguir.

        NO em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

        NO em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanessis les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust.

        Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me’l, però també si és un càstig.

        NO em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els demés, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi.

        Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

        NO diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

        Quan estiguis equivocat en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

        Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

        Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.

        Quan t’expliqui un problema meu NO em diguis: “No tinc temps per bajanades” o “Això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

        Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho. En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.

        divendres, 14 de setembre del 2007

        Fills autònoms o dependents?

        Sovint diem o sentim l'expressió ja ets gran !. Als infants aquesta expressió no els "fa" grans, més aviat al contrari, perquè els infants creixin els hem de deixar fer-se grans. EI fi últim de l'educació és que les persones siguin autònomes, responsables i amb criteris propis. Deixar fer als nens allò que poden -i deuen- fer a cada edat els afirma com a persones i els estimula a aprendre i fer noves coses.

        Cada vegada que peixem, vestim o desvestim, li tallem una fruita, li endrecem les joguines, li corregim un dibuix... a un infant de 3 anys, li estem dient que no és prou gran, que no és capaç, que necessita que l’ajudem. Així el fem creure que depèn de nosaltres per a pensar i actuar, estem obrint el camí a la inseguretat personal i a la dependència social.

        L'autonomia
        L'autonomia, capacitat de pensar i de fer per un mateix, és un factor bàsic per l'aprenentatge i pel desenvolupament de capacitats.

        L'autonomia consisteix en aprendre habilitats i actituds per satisfer les necessitats bàsiques com menjar, dormir, higiene, ordre... i més endavant per dirigir la pròpia vida.

        L'autonomia és necessària per l'autoestima (l'acceptació i valoració d'un mateix) perquè requereix d'un sentiment de capacitat. A més és l'únic camí per aprendre a ser responsables.

        En la mesura que aprenem, desenvolupem capacitats, i en la mesura que desenvolupem capacitats aprenem i aprenem des del dia a dia...fent, la qual cosa ens estimula a aprendre més.

        La OMS considera
        l'autonomia un factor bàsic per la salut, que
        defineix no tan sols com a absència de malaltia, sinó com la capacitat de
        viure amb autonomia,
        solidaritat i joia.

        No podem aparcar l'aprenentatge per caps de setmana o l'horari escolar. En el dia a dia es fan els aprenentatges importants. Per exemple, el fet de que un nen d'any i mig mengi sol no és indiferent, li estem permetent que se senti capaç, està actiu en la mesura de les seves possibilitats i satisfet, i així anirà guanyant en autonomia. EI que fem es exercitar l'autoestima i una actitud activa, d'esforç, d'atenció, previs i necessaris per avançar en qualsevol aprenentatge.

        Donat que sempre estem aprenent, és important no oblidar la intencionalitat educativa.
        Exercitant l'autonomia, exerceixen la intel•ligència, perquè tota planificació de l'acció va acompanyada de l'operació mental corresponent.

        A l’infant que se li permet fer allò adequat a l'edat, (que provi, intenti, s'equivoqui), tindrà confiança en sí mateix i desitjarà aprendre i fer coses noves. Les criatures sempre aprenen. En la mesura que se' Is hi fa tot, aprenen a no fer res; i al contrari, si s'estimula l'esforç, s'esforçaran.

        La sobreprotecció
        El contrari de l'autonomia és la dependència, (condicionar-se, lligar-se subordinar-se a una persona o cosa). És fruit directe de la sobreprotecció i explica el cas d'un noi de nou anys amb un gran fracàs escolar, darrera del qual hi havia un no haver-lo deixat créixer, se li donava el menjar a la boca perquè era "despistat".

        La sobreprotecció és treure a la criatura l'oportunitat d'aprendre, de fer-se responsable de les seves coses. L'infant sobreprotegit, sense els adults, no pot elaborar estratègies de supervivència. "Aprèn" a no pensar, a viure en un món de confusió.

        Tots naixem amb capacitats per aprendre però les hem de desenvolupar. Aprenem actituds, habilitats i coneixements a partir de l'entorn. Hi ha conductes reflexives i d'altres impulsives però les conductes que s'assenten seran les que l'entorn assentarà. Si el nen troba un reconeixement a una conducta hi insistirà.

        Està a les nostres mans el fer possible que els infants "insisteixin" en conductes positives cap a la seva autonomia, que exercitin la intel•ligència i assoleixin criteris propis que els possibilitin ésser adults sans, formats i capaços de dirigir la seva vida.

        dimarts, 19 de juny del 2007

        El curs s’acaba... i ara què?

        Hem treballat de valent les tècniques de la paciència, l’art de compartir, la diligència en el treball i la gràcia en la constància. Els resultats hi són presents en les formes de relacionar-nos i en les diferents maneres de la llengua que hem fet servir, en les matemàtiques utilitzades i en com ens hem apropat al medi que ens envolta, com a científics, com a esportistes o com artistes. Ara és bo recordar una sèrie de coses que de ben segur ens resultaran de profit.

        Sobre els informes

        Són un resum dels aspectes més rellevants de l’evolució del vostre fill o filla a l’escola al llarg del curs. No són simplement notes que qualifiquen al nen o nena si ha aprovat o ha suspès. No és això. Ningú ha suspès. Alguns resultats són més brillants que d’altres, però tots són el producte d’un procés llarg que implica moltes coses. Tots tenim coses a millorar.
        És qüestió de desenvolupar-se satisfactòriament segons unes exigències socials tot respectant les necessitats personals. Els informes pretenen donar pistes que us puguin guiar en veure com és aquest desenvolupament. No deixa de ser un resum, que amb l’observació de les tasques diàries que fan els vostres fills i amb les converses i orientacions que us donem des de la classe podeu fer un seguiment més acurat del vostre fill o filla i reconduir allò que calgui.

        Sobre els hàbits

        Són actituds que hem après i que ens permet de fer les coses amb autonomia (és a dir, per nosaltres mateixos) i sense haver de pensar cada vegada que es fa una acció.
        Per tant un nen o nena que tingui bons hàbits tindrà més llibertat i patirà menys. Ara bé, els hàbits s’aprenen al llarg d’un període ampli. És per això que els adults que envoltem als infants, hem de ser constants (cada dia, en tot moment) en fer de les conductes desitjables uns hàbits, és a dir normal i habitual, que al final l’infant sabrà fer per si sol. Es tracta d’una disciplina sana.
        És important mantenir pautes clares i ajustades a l’edat. Segurament tots estarem d’acord en que s’ha de saber escoltar, esperar, recollir o vestir-se, i que això implica temps i dedicació.

        Sobre els aprenentatges

        Els infants aprenen el que veuen, el que fan per ells mateixos, i el que comparteixen. No aprenen el que no veuen o el que simplement se’ls hi diu. En aquest sentit és interessant que puguin experimentar, viure diferents situacions i compartir amb d’altres nens i nenes experiències diverses. Des de l’escola fomentem això de diferents maneres. A partir de l’observació i anàlisi de fets i situacions quotidianes es pot experimentar, llegir, escriure, calcular, extreure conclusions, etc. Oferir activitats que ajudin als infants a explorar el món, a augmentar la seva capacitat d’atenció i de concentració, a aconseguir autonomia.
        Excursions, espectacles, esport, esplais ..., tot plegat en un clima d’afectivitat i confiança que afavoreixi l’atenció, potenciaran la formació del nen o nena.

        Sobre els deures

        De vegades per ajudar a tenir continuïtat als aprenentatges que es donen a l’escola són necessaris fer deures a casa. Però els millors resultats s’obtenen quan es fan pocs i de forma constant, com un hàbit diari. L’esforç que s’ha de fer al principi és costós, però després és mínim (esdevé hàbit si es diari).

        Sobre les activitats

        Evidentment, perquè una persona pugui aprendre necessita fer activitats, a poder ser de diferents tipus, ja que una de les millors maneres d’aprendre és fent. Ara bé, depèn com es facin les coses obtenim millors resultats o perdem un temps valuós. Cal diferenciar dos temps, ambdós necessaris i que el millor és si són compartits amb altres persones: el temps de treball, que requereix concentració en allò que s’està fent, i el temps de relaxació, què és molt més saludable i efectiu quan és actiu (passejar, jugar al carrer, dibuixar, llegir, parlar).
        Evitar el temps passiu (veure la tv, jocs electrònics...). Els infants necessiten moure’s, explorar, i en tot cas, compartir-la amb els fills, és a dir veure la televisió amb ells, comentant les imatges que surten i les situacions que es donen.
        El mateix es pot dir sobre internet: si invertiu temps amb els fills fent activitats junts (com www.edu365.com, www.xtec.es/escola/tastam), li aporteu coses ben diferents que si ”ho fa” sol.

        Sobre la motivació

        Un nen que no vol aprendre, no aprèn. Si als nostres fills els hi agrada una cosa, aprenen ràpid i no s’obliden. Cal aprofitar que ara estan molt motivats per moltes coses. Però ja sabeu que no tot és igual d’important. En aquest sentit els adults podem conduir les motivacions dels infants cap a coses que són rellevants.
        Si els escoltem quan ens expliquen el que han fet a la classe o nosaltres els hi preguntem què fan a l’escola ells valoraran molt més allò que fan. Es sentiran importants i seran protagonistes de qüestions rellevants (i no de ‘rabietes’, o situacions poc afortunades, com acostuma a passar). Els seus sentiments i les seves emocions li conformaran una actitud que depèn bastant del que nosaltres mostrem que ens assembla allò que fan i com ho fan.

        Sobre les propietats

        Els nens tenen coses, masses coses. Se senten propietaris de joguines, roba, ... No convé fomentar excessivament aquest fet. Així si té més joguines de les que pot fer servir no valorarà allò que té. I això és fatal, perquè no pararà de demanar, per simplement tenir i no utilitzar, ... i llençar. Cal que ens preguntem si allò que té el meu fill o filla li és necessari o més aviat està de més.

        Sobre el temps de lleure

        Perquè un temps de lleure sigui profitós i sa, cal que acompleixi tres objectius: que sigui relaxant, motivant i que tingui connexió amb l’entorn..
        Així per exemple, poden passejar pel parc, pel bosc, pel poble, viatjar a un lloc no conegut (de Barcelona, un indret del Moianès, ...), visitar familiars (especialment avis i àvies), compartir un dia sencer a casa d’un amic, ...

        Cal aprofitar a fer coses diferents i que els hi ajudin a la socialització; a gaudir del que tenim, del que som i de qui ens envolta. I sobre tot, jugueu amb ells!

        Ana Maria Cuesta Sanz

        dimecres, 30 de maig del 2007

        Per què no fer-ho nosaltres?


        Molt sovint envaeixen la nostra intimitat a casa amb trucades publicitàries que ens destorben, i sovint també els serveis de les grans empreses ens fan perdre el nostre temps quan necessitem els seus serveis. Saber reaccionar en aquestes situacions, a més de fer valdre els nostres drets com a consumidors, potser fa canviar les estratègies de les grans empreses per estar al nostre servei i no al inrevés. Us transcrivim un escrit trobat a internet que ens pot donar pistes, i sinó més, prendre’ns-ho amb una mica d’humor.

        Usuari una mica tip

        Sona el telèfon...

        - Digui?
        - Buenos días, ¿podría hablar con el titular de la línea?
        - Jo mateix.
        - ¿Me dice su nombre por favor?
        - Joan.
        - Señor Joan, le llamo de Telefònica para ofrecerle la promoción de instalar una línea adicional en su casa en donde usted tendría derecho a...
        - Disculpi la interrupció, però, exactament qui és vosté?
        - Mi nombre es Judith Maciel, de Telefónica y estamos llamando...
        - Judith, disculpim, però per a la nostra seguretat m’agradaria comprovar algunes dades abans de continuar la conversa, l’importa?
        - ...No tiene problema, señor...
        - Des de quin telèfon em truca? A la pantalleta del meu posa “número privado”
        - 1004
        - Per a quin departament de Telefònica treballa?
        - Telemarketing Activo.
        - Vostè té número de Telefònica activa?
        - Señor, me disculpe, pero creo que toda esa información no es necesaria...
        - Llavors hauré de penjar perquè no tinc la seguretat de parlar amb una treballadora de telefònica.
        - Pero yo le puedo garantizar...
        - A més, jo sempre estic obligat a donar les meves dades a tota una legió d’empleats sempre que truco a Telefònica per quelcom.
        - Está bien...mi número es 34591212
        - Un moment mentre ho verifico, no es retiri Judith.

        (Dos minuts)

        - Un moment si us plau, no es retiri Judith...

        (Cinc minuts)

        - ¿Señor?
        - Només un moment més, les nostres línies van lentes avui.
        - Però...señor..
        - Sí, Judith, gràcies per la seva espera. Quin és l’assumpte de la seva trucada?
        - Le llamo de Telefònica, estamos llamando para ofrecerle nuestra promoción Linea Adicional, en la que usted tiene derecho a una línea adicional. ¿Usted estaría interesado, D. Joan?
        - Judith, tinc que passar-li amb la meva dona, perquè és ella qui decideix sobre l’alteració o adquisició de plans de Telefònica. Si us plau, no es retiri.

        (Col·loco l’auricular del telèfon davant de l’altaveu de la cadena de música y poso el CD de Caribe Mix amb el Repeat activat. Després de sonar el CD sencer, la meva dona es posa al telèfon):

        - Disculpi l’espera, gràcies...
        Em pot dir el seu telèfon, doncs a la pantalleta del meu només apareix “número privado”?
        - 1004
        - Amb qui estic parlant?
        - Judith
        - Judith què més?
        - Judith Maciel (ja mostra irritació a la veu)
        - Quin és el seu número de treballadora de Telefònica?
        - 34591212 (més irritada encara)
        - Gràcies per la informació, en què puc ajudar-la?
        - La llamo de Telefónica, estamos llamando para ofrecerle nuestra promoción Línea Adicional, en la que usted tiene derecho a una línea adicional. ¿La señora estaría interesada?
        - Vaig a obrir una incidència i en pocs dies estarem en contacte amb vostè per donar-li la nostra decisió. Pot anotar el número d’incidència per favor, hola?, hola?
        - TUTUTUTUTU


        dilluns, 30 d’abril del 2007

        Principis pràctics per l’èxit d’una de les relacions més important de la vida: Els pares

        Educar a la societat actual es fa difícil per a pares i mares. La nostra influència sobre els fills és tant important i decisiva que val la pena conèixer els diferents models d’educar per tal d’aproximar-nos al màxim al millor possible, en bé dels nostres infants i de la seva vida futura. L’Olga Fernández ens explica a continuació els quatre tipus bàsics de pares, que esperem ajudin a la reflexió i el debat.

        Els pares dominants

        Són pares que tendeixen a produir les qualitats més negatives en el nens. Els pares dominants, generalment tenen expectatives i normes molt altes, però molt rarament ofereixen calor i recolzament. Donen molt poques explicacions a les seves rígides normes. Tendeixen a ser inflexibles i demanden que els seus fills es mantinguin al marge de certes activitats a causa de les seves conviccions.

        Accions i declaracions típiques dels pares dominants:
        • “Les normes són les normes. Has arribat tard, així que ves a dormir sense sopar.”
        • “No necessites raons. Simplement fes el que et dic”
        • “Quantes vegades t’he dit que no ho facis això?. Ara espera a rebre el que et mereixes.”
        Algunes reaccions que poden tenir els fills de pares dominants:
        • Tenen poc respecte d’ells mateixos. Tenen dificultat per obeir les normes i l’autoritat.
        • La rigidesa del pare o la mare trenca l’esperit dels fills i dona com a resultat la resistència, l’hermetisme o la rebel·lió.
        • Els fills solen parlar en un to de veu molt elevat, i exigeixen fortament els seus drets.
        Els pares indiferents

        Els pares indiferents tendeixen tant a la carència afectuosa com del control dels seus fills. Mostren una actitud immadura o despreocupada o, enfadant-se descontroladament contra el seu fill/filla quan es senten irritats. Aquest tipus de pares tendeixen a aïllar-se dels seus fills, fent ús excessiu de cangurs i tancant-se en les seves pròpies activitats egoistes. Veuen als seus fills com una molèstia, els quals, “s’han de veure però no sentir-se”.

        El doctor Armand Nicholi, professor de psiquiatria de la universitat de Medicina de Harvard, em va ajudar a comprendre que el pares indiferents no estan absents solament quan són fora de casa. Els roben als seus fills un del factors mes importants de la vida al no ser accessibles a ells en l’àmbit de les emocions, i quan estan junts a casa generalment no escolten ni donen atenció als seus fills.
        Segons el doctor, les raons principals per les quals es descuida als fills avui en dia:
        • L’alt índex de divorci. La majoria de divorcis fan que el pare o la mare que queda amb els fills hagi de treballar fora de casa, deixant menys temps per participar en el desenvolupament emocional dels fills. Pel pare o la mare que està sol, resulta molt difícil donar als fills el temps necessari cada dia per escoltar-los i ajudar-los a madurar emocionalment.
        • L’augment de mares treballadores. Les pressions econòmiques d’aquests temps obliguen a moltes dones a buscar feina, així les mares que treballen fora de casa no tenen tant temps per dedicar-li als fills.
        • L’ús excessiu de la televisió. El problema de la televisió és que encara que les persones estiguin físicament juntes en una habitació, existeix molt poc contacte significatiu i emocional. A mida que els pares descuiden als seus fills mirant televisió o a amb altres activitats, els fills experimenten una pèrdua emocional similar a la d’una mort.
        Algunes accions i reaccions típiques de pares/mares indiferents:
        • “Fes-ho sol, no veus que estic ocupat?
        • “Això es problema teu, Jo haig d’anar a treballar”
        • “No, algú m’ha està esperant i es fa tard. Digues-li al pare (o mare) que t’ajudi.”
        Alguns efectes possibles que es poden produir en el fills de pares/mares indiferents:
        • La duresa i la indiferència tendeixen a ferir l’esperit d’un nen/nena amb la rebel·lió com a conseqüència.
        • El nen/nena desenvolupa la inseguretat perquè el seus pares son imprevisibles.
        • Les promeses que no es com-pleixen trenquen l’esperit del fill i disminueixen l’autoestima
        • Els fills, per norma general, no van be a l’escola, perquè tenen molt poca motivació.
        Els pares permissius

        Els pares permissius tendeixen a ser càlids i a recolzar els seus fills, però son dèbils a l’hora d’establir normes i límits.
        Una de les principals raons de que molts pares/mares siguin permissius, és el temor de fer mal als fills si són molt estrictes. Aquest temor de confrontar als fills, pot donar lloc a produir les mateixes coses que ells temen.
        Des del punt de vista positiu, els pares permissius són forts a l’àrea del recolzament. S’adonen de que cert grau de permissivitat és saludable. Aquest tipus de permissivitat dona confiança i una creixent capacitat d’expressar els seus pensaments i sentiments. Per altra part, l’excessiva permissivitat dóna lloc a fets indesitjables, com a pegar a altres nens, escriure a les parets, trencar objectes, etc.

        Les següents asseveracions i accions són típiques de pares permissius:
        • “Bé, d’acord, et pots quedar aixecat aquesta nit, ja se que t’agrada molt aquest programa"
        • “Dóna’t pressa, per favor, la mama tornarà a fer tard a la feina sinó sortim de seguida."
        Algunes reaccions possibles dels fills de pares/mares permissius:
        • El fill/filla es creu que va al seient del conductor i que pot manejar als pares com vol.
        • El fill /filla pot sentir poc respecte de si mateix perquè no ha après a controlar-se i a dominar certes disciplines personals.
        • El fill/filla aprèn que, donat que les regles no son fermes, pot manipular-les.
        Pares amorosos i ferms

        Els pares/mares amorosos i fermes tenen regles, límits i normes de vida clarament definides. Es prenen el temps per ensenyar al seus fills a comprendre aquests límits. Però també donen recolzament, expressen afecte i dediquen temps especial per escoltar a cada fill/filla. Són flexibles i estan disposats a escoltar tots els detalls si una norma s’ha trencat.
        Els pares/mares fermes i amorosos, són una combinació equilibrada entre, pares dominants i permissius.

        Algunes afirmacions i actituds típiques de pare/mares ferms i amorosos:
        • “Escolta, m’agradaria que et poguessis quedar fins tard, però ja tenim establert a l’hora que s’ha de anar a dormir. Tu saps com estaries demà si no dorms suficient.
        • “Quant ens hagin calmat els ànims, parlarem sobre el que hem de fer.”
        • “De veritat que et trobes molt neguitós pels deures, oi? Aquesta vegada t’ajudaré, però buscarem la manera de que ho puguis fer tu sol.”
        Característiques típiques de fills/filles que tenen pares ferms i amorosos són:
        • El recolzament càlid i els límits clars i definits afermen en el nen el respecte en ell mateix.
        • Un nen viu mes content quan ha après a controlar-se.
        Els fills de pares fermes i amorosos destaquen en:
        • respecte en si mateixos,
        • capacitat per obeir a l’autoritat sigui a l’escola, casa, etc.
        • menys tendè
        • ncia a unir-se a grups rebels.
        Olga Fernández

        dilluns, 19 de març del 2007

        Podem facilitar l'aprenentatge

        El que la família s'involucri i treballi en coordinació amb l'escola significa l'èxit pels escolars, independentment del seu estatus social o econòmic. Els fills de les famílies que s'involucren es superen i esdevenen més competents. Recolzar als infants - que no conduir-los -, no únicament en els deures sinó en les competències expressives, artístiques, físiques, habilitats personals i socials, d'experimentació i tecnològiques junt amb una alimentació saludable i un descans adequat possibilita i facilita als escolars els aprenentatges.
        • Comenceu el dia dient-li l'orgullosos que us sentiu del vostre fill o filla. La confiança i la seguretat l'ajudaran a superar-se tant a l'escola com a la vida.
        • Feu saber al vostre fill que el valoreu i l'estimeu. Demostreu-li que allò que fa és important per vosaltres. Parleu amb ell o ella sobre les activitats que fa. Digueu-li que és meravellós.
        • Accepteu-lo com és, no espereu que encaixi en el motlle que vosaltres voldríeu per ell o ella.
        • Teniu expectatives raonables respecte al fill o filla.
        • Concentreu-vos en que millorin, no en que siguin perfectes.
        • Sigueu un bon exemple. Feu saber al nen i la nena que us sentiu bé amb vosaltres mateixos. Mostreu que sou humans, que també us equivoqueu i que s'aprèn dels errors.
        • Definiu clarament regles i límits i feu-los complir. Respecteu les accions individuals del vostre fill dintre d'ells.
        • Recolzeu-lo en una tasca quan us ho demani. Ajudeu-lo a fixar fites assequibles - ni massa fàcils ni massa difícils.
        • Ajudeu a planificar, preparar, executar i valorar les tasques.
        • Feu-lo adonar de la importància de les tasques ben acabades i de les que no ho estan.
        • Faciliteu companys amb qui pugui dur a terme jocs, experiments pugui assajar habilitats socials, resoldre els seus conflictes.
        • Ompliu la vida del vostre infant d'amor per l'aprenentatge, estimuleu la seva pròpia curiositat, respectant les seves preguntes i esforços.
        • Deixeu que faci sol o sola les tasques pròpies de la seva edat.
        • Estimuleu la seva creativitat facilitant-li espais i moments on pugui exercitar-la. Faciliteu el seu accés a tot tipus d'activitats artístiques i culturals.
        • Faciliteu-li que pugui explorar el seu cos i experimentar amb diferents elements com fang, aigua; amb elements naturals i amb diferents materials com farina, pintura, papers, serradures, cordes, etc.
        • Animeu-lo a observar tot allò que l'envolta, a fer-se preguntes sobre què, com, perquè, que passaria si... l'ajudaran desenvolupar el pensament científic i a entendre el món.
        • Apropeu-lo a la natura, als seus cicles i fenòmens.
        • Parleu, escolteu-lo, llegiu i animeu-lo a la lectura.
        • Ajudeu-lo a adreçar-se a altres persones seguint pautes de comunicació adequades a cada moment i situació.
        • Motiveu-lo per analitzar, quantificar, mesurar, predir la realitat que l'envolta.
        • Ajudeu-lo a entendre la complexitat del món, on cal acceptar diferents punts de vista (o oposats) i utilitzar la crítica constructiva.
        • Prepareu un acabament final del dia sense oblidar incloure moments de calma i tranquil·litat a les tardes i nits.

        Ana Maria Cuesta Sanz