Finalitats de l'educació

Els últims anys la legislació educativa del nostre país recull les corrents de la resta d'Europa, per donar resposta a les necessitats actuals. Es vol l'educació integral i avalua competències, a diferència de les valoracions instructives del segle passat.

A les famílies, que desitgen col·laborar amb l'escola, la nova legislació els hi ho facilita. És més entenedor i més racional per a pares i mares. Tots volem, famílies, mestres i administració educar per a la vida, volem que infants i joves esdevinguin competents als diferents àmbits.

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya prescriu vuit àmbits de competències bàsiques a treballar i avaluar a primària i secundària:

• Àmbit artístic,
• Àmbit d'educació física,
• Àmbit de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació),
• Àmbit laboral,
• Àmbit lingüístic,
• Àmbit matemàtic,
• Àmbit social,
• Àmbit tecnicocientífic.

"S'entén per competència com la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides.

El concepte de competència inclou tant els sabers com les habilitats i les actituds (compromisos personals) i va més enllà del saber i del saber fer o aplicar perquè inclou també el saber ser o estar.

Educar és preparar a les persones perquè esdevinguem homes i dones complets, és a dir: amb autonomia individual, cohesió social, creatius i capaços de raonar allò que és preferible i proposar models d'excel·lència.

(F. Savater)

Aquest gran objectiu d'aconseguir persones competents comença a l'etapa d'Educació infantil que té com a finalitat proporcionar als infants més petits aquelles situacions educatives que els permetin el progressiu descobriment i creixement personal; la possibilitat de relacionar-se amb els altres, tant infants com persones adultes, per mitjà dels diferents llenguatges d'expressió i comunicació; l'observació i descoberta del seu entorn més proper i l'adquisició de valors, hàbits i pautes de conducta que afavoreixin la seva autonomia personal i la seva integració a la societat. En aquesta etapa s'han d'atendre especialment les necessitats bàsiques d'ordre biològic, psicològic, afectiu, intel·lectual, lúdic i social dels infants.

A l'etapa d'Educació Primària són les de proporcionar a tots els alumnes una formació comuna que faci possible el desenvolupament de les capacitats individuals motrius, d'equilibri personal, de relació i d'actuació social amb l'adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l'expressió oral, a la lectura, a l'escriptura i al càlcul aritmètic.

Les competències bàsiques promouen el desenvolupament de capacitats: darrere del concepte de competència hi ha una teoria psicopedagògica que posa l'èmfasi en el desenvolupament de capacitats més que en l'assimilació de continguts, encara que aquests sempre són presents a l'hora de materialitzar els aprenentatges. Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges "competent" és aquella persona capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d'actuació.
A les competències bàsiques s'aplega tot un moviment de preocupació per garantir una educació que doni resposta a les necessitats reals de l'època en què vivim (qualitat), mentre que es pretén que siguin assolides per tot l'alumnat perquè puguin servir així de base comuna de tots els ciutadans i ciutadanes (equitat)"

Extret del Document 2/2000 Consell Escolar de Catalunya

http://www6.gencat.net/cec/

Arriben les rebaixes

Just acabem la voràgine de les compres de Nadal i ja tenim una altra campanya d’atractiu irresistible: REBAIXES que ens aboca a continuar comprant per impuls. Ens cal saber que tenim uns drets com a consumidors així com uns deures com administradors de la nostra economia per no malversar-la.

Comprar, comprar i comprar

Per fi, ja s'ha acabat, exclamem el dia de Reis referint-nos a l'estrès de les compres, a l'excés de despeses, als disgustos de no haver encertat en alguns dels regals... Però no ens queda gran temps per a la reflexió, a l'endemà venen les rebaixes i duren, duren (fins el 29 de febrer), fins la propera Més blanc o qualsevol altra.

Aquest any, per això de que té tant zeros, és un bon moment per a la reflexió sobre els nostres hàbits de compra i la nostra qualitat de vida que ens porti a concloure les properes festes amb una exclamació molt diferent, després d'haver gaudit realment i de controlar les nostres despeses.

Podem preguntar-nos sobre l'ús que donem a tants i tants productes, aparells, coses que comprem o ens regalen i que resten oblidats a les prestatgeries de casa nostra. Sobre la felicitat que ens dóna el neguit de "tenir" que comprar coses per tothom, sobre les presses i l'estrès de viure al dia amb el pressupost.

D'aquesta reflexió pot sortir la idea que la qualitat de vida implica de que no tot es compra i que no és més feliç qui més coses té sinó qui té justament el que necessita.

Oportunitat està tot rebaixat

Les rebaixes és un bon període per comprar allò que necessitem si no ens deixem dur per les presses ni comprem productes només perquè estan més barats.

Rebaixa és un article que té un preu inferior al que tenia abans d'aquest període, però la mateixa qualitat.

La llei la diferencia clarament del saldo (producte que ha perdut el seu valor per defecte, ús o envelliment) ; i de la liquidació en que els productes és venen més barats per tancament del negoci o canvi en la direcció del mateix.

Els consumidors cal que exigim que estigui establert amb claredat el concepte de rebaixa, que el producte tingui la mateixa qualitat, el preu anterior a la rebaixa i que es mantinguin les condicions del servei (pagament, devolució, garantia, etc).

Els articles de rebaixes han d'haver estat al menys un mes abans en l'oferta de l'establiment, per la qual cosa no es poden posar a la venda productes expressament ofertats només en rebaixes.

Només el preu ha d'estar rebaixat

La qualitat i el servei ha de ser el mateix que abans de les rebaixes. Un bon costum és mirar i anotar les característiques de l'article que ens interessa abans de les rebaixes perquè no ens donin gat per llebre, ja que s'ha comprovat que algunes botigues oferten productes d'inferior qualitat i d'altres en que els preus de rebaixa són més alts que al desembre.

Si considerem que no es respecten els criteris de qualitat o de servei podem adreçar-nos als serveis al consumidor de l'administració o d'associacions de consumidors:

Telèfons del Consumidor

Institut Català de Consum 012
93 330 98 12
Oficina del Consumidor 901 30 03 03
OCU 913 000 045
OCUC 93 361 22 01
UCE 91 369 13 76

Ana María Cuesta Sanz
Especialista en Educació del Consumidor

Un regal per tota la vida

Ara que acabem d’esmerçar molt de temps i molts recursos econòmics en regalar joguines als nostres fills i filles, és un bon moment per reflexionar sobre el millor regal que podem fer als nostres infants: temps.

Temps per dir que els hi estimeu. Temps per acaronar-los, carícies que són el millor aliment per a la seva autoestima i salut emocional, base per l’equilibri i la creixença personal.

Temps per acceptar-los tal com són, sense comparar-los amb germans, amics o d’altres, com a primer pas perquè l’infant assoleixi seguretat personal.

Temps per parlar-los i per escoltar-los. Parlar-los per explicar el perquè de les coses, perquè sàpiguen escoltar, se sentin escoltats i aprenguin a expressar-se.

Temps per llegir-los llibres en veu alta, els hi ajuda a ampliar el seu vocabulari, estimula la seva imaginació, augmenta la seva capacitat d’atenció, afavoreix el seu desenvolupament emocional i apropa als infants a les estructures i matisos de la llengua; a més d’apropar-los al coneixement.

El temps es també tranquil·litat i pau amorosa, estimar i jeure impassible en una estora. Hi ha més temps entre l'albada i l'ocàs del que un home ordinari pot gastar!" (rei de Samoa)

Temps per dir que no quan calgui; temps per mantenir les promeses... i els càstigs. Així el infants podran entendre els límits que els hi posem i que necessiten per viure.

Temps perquè és valguin per sí mateixos, perquè siguin autònoms, que és el fi últim de l’educació.

Temps per ajudar-los a organitzar-se, donar pautes, i fer un seguiment continu perquè puguin aconseguir-ho; sols no se’n sortiran.

Temps perquè facin amics, i puguin compartir amb ells jocs, vivències i sabers. Els hi ajudaran a sentir que formen part del seu grup d’iguals, necessari per a la seva autoestima i la seva socialització.

Temps per a jugar-hi amb els nostres fills, doncs és a través del joc com els infants fan molts dels aprenentatges i la socialització.

Temps, el nostre temps pels nostres fills. És, en definitiva, allò que ells necessiten.

I nosaltres que fem tot els possibles per cobrir les necessitats dels infants haurem de fer mans i mànigues, si cal per aconseguir-ho. No sigui que més en davant les circumstàncies personals del nostre fill o filla ens facin exclamar... que ja no hi som a temps.

Ana María Cuesta Sanz

Benvolguts Reis de l'Orient,

Vull agrair-vos en primer lloc el que em permeteu estar envoltada d'infants. Gaudir de la seva senzillesa, creativitat, vitalitat i fragilitat que em permet recuperar la persona que la societat intenta amagar. Gràcies!

Desitjo compartir i correspondre a tot el que els nens i les nenes m'aporten. Donat que ells ja us demanen joguines, jo aquest any m'atreveixo a sol·licitar-vos quelcom un xic més difícil:

Que ens orienteu per no deixar-nos entabanar i així poder ajudar-los a fer una bona tria de joguines.

En ser màgics he pensat que sou els únics capaços de fer front a les campanyes de màrqueting que ens atabalen a grans i petits. Les duen a terme els grans fabricants de joguines. Negocien amb la seducció de les nostres emocions i amb la immaduresa dels infants. Confonen molt intencionadament la necessitat de joc en els infants amb la de joguina, que només és un estri que ajuda a desenvolupar-la.

Estem desbordats davant el seu desplegament d'estratègies: la publicitat directa, la indirecta, models socials que afavoreixen la compra, embalatges enganyosos, col·locació estratègica als llocs de venda, regals, súper ofertes, etc. Necessitem, doncs, de la vostra saviesa per poder ajudar als nostres infants en el seu creixement com a persones.

Ajudeu-nos a distingir entre joc: acció de jugar, lliure i gratuïta que dóna plaer, imprescindible pel desenvolupament dels infants; i joguina, estri que ajuda a desenvolupar-lo (si és oberta a diferents possibilitats de joc). Recordeu-nos que per jugar no sempre calen joguines. Que també ens les podem fer. Feu-nos adonar, - abans de triar les que hi ha al mercat -, d'allò important que hem de donar als nostres infants com a guies i acompanyants en el seu camí cap a l'autonomia, l'equilibri i la felicitat.

Us demano que ens recordeu que només és joguina si és estimuladora, adequada a l'edat i interessos de l'infant; si és divertida, sòlida, de qualitat, que no promogui la violència, que joc i joguines no tenen sexe... i que no estigui feta amb sobre-explotació de materials o de persones.

Feu que trobem el temps per cobrir la necessitat dels infants d'interacció amb els adults, i que no la suplim amb la compra de productes per a tranquil·litzar la nostra consciència.

Permeteu-nos trobar el temps, per a analitzar la publicitat, abans de que ells us facin la seva carta. També per provar les joguines amb els nostres infants; per exigir que compleixin la normativa; que les etiquetes i instruccions estiguin en una de les dues llengües del país. Recordeu-nos, si us plau, ajudar-los a fer lloc a l'habitació pel que us demanin i per regalar les joguines que ja no usen.

Faciliteu-nos l'accés a informació sobre les joguines més adients a cada edat, com ara, la Guia de la Cooperativa Abacus; Consumer; Opcions; Guia responsable per el consum de joguines, de la editorial Icària; AmiPA, o www.guiadeljuguete.com, www.cric.pangea.org

Doneu-nos la fermesa per a controlar les joguines o estris que necessiten la presència de l'adult. O la mitja hora diària màxima que els infants poden jugar amb video-jocs o semblants. I per a facilitar-los companys amb qui compartir els seus jocs, i el temps perquè endrecin.

També m'atreveixo a demanar-vos un pacte amb Santa Claus, el Pare Noel i el Tió, per a no carregar als infants amb un excés de joguines que restaran a la prestatgeria agafant pols. No tant sols deixen de complir la seva finalitat, sinó que esdevé negatiu en l'educació de l'infant al valorar més el tenir que el "ser". Pot ésser un aprenentatge compartir amb infants que no tenen.

Sé que, tot i tenir molta feina, fareu el possible. Tots els infants s'ho mereixen. Us posaré aigua i força pa perquè recupereu forces. Moltes gràcies i rebeu una abraçada ben forta.

Educar

Una finestra ens permet veure el que hi passa a fora. La obrim per treure la pols, renovar l'aire o per parlar amb qui passa. Això vol ser aquest fulletó: una finestra oberta per intercanviar idees sobre temes que ens preocupen sobre l'educació dels nostres fills i filles.

Des de l'escola de l'Estany obrim aquesta finestra amb la intenció de treure temàtiques que ens convidin a la conversa i la reflexió sobre educació, valors, autoestima, consum, hàbits, disciplina, etc... o qualsevol altre que ens permeti intercanviar opinions i maneres de fer per tal de dur a terme aquesta nostra feina d'educar el millor possible.

La intenció és treure un full mensual per tal donar-nos el temps per rellegir-lo, reflexionar, comentar... Comencem amb medi ambient, suggerit per alguna mare.

Podeu suggerir les temàtiques, aportar escrits, així com proposar trobades per petar la xerrada tots plegats sobre allò que us interessi o preocupi. Tots vosaltres teniu coses que podeu aportar als altres i així plegats ens podem treure neguits, millorar la tasca educativa i, en definitiva, afavorir als nostres fills i filles.