Compartim, gràcies per la vostra col·laboració

Ens plau compartir avui en el full educatiu un conte aportat per la Dolors Prats (veure el post anterior) que ens pot ajudar a nosaltres i als nostres infants. Us animem a continuar compartint i col·laborant ja que el coneixement es construeix de forma conjunta. I tots i cadascú de vosaltres teniu coses importants per aportar!

La societat actual de presses i estrès, famílies de pocs components, informacions contradictòries, etc, fan que els pares es trobin sols i insegurs davant el repte d’educar els fills. És per això que des de l’escola des de fa tres anys promovem la participació i col·laboració de famílies i altres membres de la comunitat; entre d’altres amb articles des de aquest full educatiu, de la Revista l’Estany, o amb comentaris a través del bloc del web de l’escola i l’opció de proposar xerrades o tallers amb temàtiques que us preocupin.

És bo recordar que a la nostra escola tenim espais que faciliten la col·laboració mestres-famílies, compartint informacions, sabers, maneres de pensar i de fer com són:

• Comunicació fluida a les entrades i sortides de l’escola.
• Reunió general d’inici de curs.
• Trobades mensuals amb les famílies per informar, fer propostes, debatre, organitzar,...
• Horari d’entrevistes de les famílies amb les tutores els divendres de 12 ½ a 13 ½ h.
• Horari de direcció d’atenció al públic, els dimecres de 9 a 11 h.
• Espais a l’aula de participació familiar: setmana del protagonista; tallers; contes...
• Participació de les famílies en els aprenentatges dels infants: deures a casa, preparació conjunta de conferències, participació diària en la preparació de la motxilla i els materials escolars; estudis (taules, llegir...)
• Col·laboració en l’organització de festes.
• Informació sobre la nostra escola i activitats del curs, a través dels fulls que es donen a cada família a l’inici de curs, i a tothom que ens visita o s’interessa per la nostra escola..
• Maleta viatgera amb llibres per les famílies.
• Comunicats escrits sobre activitats, festes, etc.
• Ús de l’agenda escolar a primària.
• Informe i entrevista individual 1r i 3r trimestre i informe d’autoavaluació a primària el 2n trimestre de curs.
• Comunicats explicant les competències bàsiques i altres aspectes educatius.
• Valoració positiva de les diferències davant les famílies.
• Coordinació amb l’AMPA d’activitats, festes i cada vegada que cal.
• Convocatòria trimestral del Consell escolar per a la gestió conjunta.
• Coordinació en el projecte “Millora de l’èxit escolar”: ludoteca (setmanal) i promoció d’activitats per les famílies.

Així, els pares d’en Guillem i l’Adrià, volen compartir amb tots nosaltres "Las zapatillas", un conte que parla de la solidaritat, de com el que fem avui ens pot retornar en el futur, complement perfecte del tema que comentàvem a l’inici de curs: autoestima i autonomia. Ben segur que ens serà útil.

Els contes tenen grans potencialitats educatives, utilitzades al llarg de la història i per les diferents cultures d’arreu. Ens faciliten aprendre de forma lúdica, enriquir el llenguatge, propiciar la creativitat, canalitzar emocions i apropar els infants a temes “tabú” com el sexe o la morT, des de la ficció.

Gràcies, doncs, per la vostra col·laboració, els nens també us ho agrairan.

Las zapatillas

Henry y Abel, amigos entrañables, Abel en un colegio particular, Henry en la escuela del barrio, Abel con posibilidades económicas, Henry, muy pobre, Abel con un hogar feliz, Henry con un hogar lleno de maltratos. ¿que tenían estos dos niños en común para ser amigos entrañables?, aparte de la edad de 8 años, compartían momen-tos felices y tristes, planeaban juntos sus juegos, disfrutaban de su amistad con toda la energía y fantasía y sobretodo eran fraternos y solidarios, por esa magia de los sentimientos sanos y puros que solo los niños poseen.

Un día, Abel propuso a Henry retar a un partido de fútbol a los niños del barrio y Henry aceptó encantado. Entrenaban todos los días con otros amigos que completaban el equipo; Henry era el mas entusiasta y aguerrido jugador, se les veía emocionados esperando la fecha del partido que estaba muy cerca.

Pero como no todo puede ser felicidad, un día Henry no vino al entrenamiento y muy extrañado Abel, salió en busca de su amigo. Le encontró muy triste, llorando porque las únicas zapatillas que él tenía desaparecieron del patio de su casa. Le dijo muy tristemente a su amigo: “ahora ya no podré jugar, ahora ya no tengo zapatillas; entonces Abel contestó: “No te preocupes, vamos a mi casa y allí tengo varias zapatillas, verás como alguna te irá bien”. Corrieron a buscarlas. Pero qué triste se puso Abel, al llegar a casa, no había ninguna de las zapatillas que pensaba regalar a su amigo, su madre le dijo: “hijito, las regalé porque me ocupaban mucho espacio”.

Abel se entristeció mas aún, sin saber que hacer lo único que se le ocurrió es regalarle las zapatillas nuevas sin estrenar. La emoción embargó a Henry que casi llora, Abel tenía desde pequeño ese desprendimiento, una generosidad sin igual, y esa inocencia que solo caracterizan a los niños. Henry se era tan, pero tan feliz que su corazón palpitaba de alegría y agradecimiento, tan veloz como sus pies al correr.

Llegó el día del partido, salieron a la cancha, como es natural, los padres de ambos equipos salieron a alentar a sus hijos, pero…, ¡oh sorpresa para la mamá de Abel! que se preguntaba:
“¿esas zapatillas son parecidas a las nuevas de Abel?¿o son esas?”. Estaba extrañada, confundida; y al terminar el partido se acercó a Henry y le dijo: “Que bonitas zapatillas, mi hijo tiene una iguales”, y el niño le respondió: “Abel me las regaló señora”. El rostro de la mujer se fue tornando en varias tonalidades, rojo, morado, blanco, y por último solo atinó a sonreír e irse para casa.

¿Se imaginan la reprimenda que le esperaba a Abel en casa?, si fue terrible, la madre de Abel se puso a pensar en costo de las zapatillas, se decía a sí misma: “esas zapatillas eran importadas, costaron dólares, el modelo único; ¡ahora si, Abel me va a tener que explicar!” Cuando éste llegó, aparte de la paliza, recibió el castigo de no volver a salir a jugar fútbol.

Pasaron los años, Abel y Henry se hicieron hombres, cada cual por su lado, en este laberinto de la vida se perdieron por mucho, mucho tiempo. Abel se había convertido en padre y tenía cuatro niños, pero lamentablemente la profesión que había escogido no le daba muchas ganancias; pero se las arreglaba. Un día que sería inolvidable para él, entró en una tienda de calzados y compró a sus hijos cuatro pares de zapatillas, él también las necesitaba pero no podía, pues el dinero no le alcanzaba. Preguntó por curiosidad a las personas que atendían “¿cuánto valen estas zapatillas?”, y alguien le contestó detrás suyo: “nada”; ¿nada? replicó dándose la vuelta al mismo tiempo, encontrándose cara a cara con ese amigo inolvidable, a quien un día le regaló sus zapatillas nuevas, ¡era Henry!, el dueño de la tienda, y le dijo: Gracias Abel por haberme enseñado el valor de la solidaridad, el valor de la amistad; ahora me toca a mí regalarte estas zapatillas y las de tus hijos.

Los dos hombres se abrazaron y a pesar de los años quisieron llorar como niños, entendieron que todos podemos ser solidarios y que en esta vida, así como da vueltas, hay tiempo para recibir la recompensa a nuestros actos.

Conte d’ Elizabeth Rubi Gonzales Galvan

Autoestima, autonomia i aprenentatge

L’autoestima es va forjant amb la imatge que els més propers ens retornen sobre nosaltres, possibilita l’autonomia i ambdues faciliten l’aprenentatge. El bressol de l’autoestima és la família, l’infant necessita confiar en la seva família – i que confiïn en ell - per poder tenir confiança en ell mateix. Li segueixen en importància els amics i l’escola com a segon grup socialitzador en els infants, li cal aquesta confiança per anar guanyant seguretat personal i desenvolupin la capacitat de decisió i d’acció.

El concepte d’autoestima es refereix als sentiments i pensaments que la persona té sobre la seva competència i vàlua en la seva habilitat per diferenciar-se i confrontar els reptes, aprendre de l’èxit i el fracàs i per tractar als altres i a sí mateix amb respecte. L’autoestima és una força que determina la capacitat d’una persona per sobreposar-se a l’adversitat. És acceptar-se tal com s’és, tenir confiança en un mateix i en les pròpies capacitats.

L’autonomia, fi últim de l’educació, és la capacitat de decidir per un mateix i la confiança personal de ser capaç.
Autoestima i autonomia condicionen l’aprenentatge, ambdues condicionades per la confiança, i són la base de les habilitats socials. Així el nen que té una bona autoestima va aconseguint autonomia – si li deixem, es clar - ja que experimenta efectes positius com la confiança, l’ànim, l’interès i el plaer per aprendre, per superar-se, per realitzar somnis i vèncer reptes.

Molts estudis demostren que els infants amb baixa autoestima fracassen en els estudis, fins al punt que l’autoestima i l’autonomia personal estan inclosos en els objectius prioritaris dels diferents plans d’estudi dels diferents països. La LOE (a Espanya i a Catalunya) les contemplen com a Competències bàsiques. Així per tenir habilitats comunicatives o matemàtiques l’infant necessita sentir-se segur de sí mateix, tenir confiança en que és capaç, prendre decisions i dur a terme accions que li permetin els aprenentatges per assolir-los.

Qui ho diria, oi? Que per aprendre llengua, matemàtica, música, per ser creatius... cal treballar la seguretat personal i la capacitat de decisió i d’acció. Podem proporcionar a l’infant els millors llibres i recursos... que si no té confiança en ell mateix, ni tampoc en les seves pròpies capacitats de decisió i acció, el camí per aconseguir-ho serà feixuc.

Davant de quelcom tant important, què podem fer els adults propers a l’infant?

• Retornar a l’infant una imatge positiva d’ell mateix, acceptant-lo tal com és (grassonet, prim, amb pigues, coix...)
• Estimant-lo, abraçant-lo, acaronant-lo i dient-li sovint que li estimem tal com és.
• No el comparem mai amb un altre (i menys amb un germà), sortosament som únics i irrepetiples.
• Donant-li confiança amb responsabilitats pròpies de l’edat.
• Recolzant la seva creativitat i iniciativa.
• Donant-li l’oportunitat de que resolgui els seus problemes.
• Positivitzar els errors com una oportunitat d’aprenentage.
• Posant límits clars.
• Ensenyant-li a preveure les conseqüències dels seus actes.
• Fent crítiques constructives. No insultar-lo mai.
• Reconèixer mostres de baixa autoestima en l’infant com: quan copia d’un altre; fa el pallasso; evadeix les tasques o jocs; posa excuses per treure importància a una situació que vol evitar dient que és avorrit, que l’altre és ”tonto” o que l’altre no se sap explicar... ja que aquestes conductes són un intent per manejar l’estrès que li provoquen aquestes tasques o per mantenir un sentit de dignitat.
• Ajudar al nen a vèncer les dificultats d’aprenentatge substituint les estratègies que utilitza per altres més adaptatives i eficients, com l’esforç i la constància, per exemple.

Hi ha estudis que demostren que una alta autoestima ens fa més resistents a les malalties i, fins i tot, que influeix en el desenvolupament del coeficient intel·lectual (Goleman).

Per concloure l’autoestima i l’autonomia cal estimular-les des de nadons per la importància que té en els aprenentatges, en la seguretat personal i en les relacions socials, tenint present que l’ambient que necessita és el del respecte, la tolerància, la paciència, l’estimació i la confiança.

Ana Maria Cuesta Sanz

Hàbits Primària (Cicle Superior)

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia, responsabilitat i organització

• Cal que entre tots m’ajudeu a potenciar el meu esforç i dedicació a la meva feina i les meves obligacions.
• Amb la vostra ajuda i la de l’escola he de veure la impor-tància que té el fet de ser  responsable de la feina i de les pròpies errades, perquè aquest és un aprenentatge que em serà imprescindible en la meva vida adulta.
• No m’heu de justificar quan no compleixi amb les me-ves responsabilitats. Per a mi serà molt més important que m’ajudeu a reflexionar sobre la necessitat de complir amb les meves equivocacions. He d’aprendre de les meves equivocacions.
• M’he d’acostumar a preguntar els meus dubtes i assegurar-me que he entès bé allò que he de fer.
• Tinc el privilegi de ser dels grans de l’escola, també és una responsabilitat perquè els petits copien allò que fem, i cal fer-lo bé.
• Ser padrí/na és una sort, però també una responsabilitat de preparar activitats, explicar-les i avaluar-les, cal doncs una bona planificació i organitzar-me bé.
• Haig de col•laborar a les tasques de casa i de l’escola com un membre més que sóc.
• Necessito que m’ensenyeu a fer un bon ús de les noves tecnologies: ús d’ordinador, internet, mòbil...)
• He de fer un menjar saludable, dormir i descansar les hores necessàries.
• No puc estar més de ½ h. diària amb maquinetes...

Treball i estudi

El deure d’un estudiar és ESTUDIAR per poder complir-lo em cal:

• Mantenir l’atenció a l’escola i quan expliquen. Aprofitar el temps
• Haig de tenir un horari i un espai fix per a estudiar cada dia, en un lloc adient on no hi hagi distraccions (com la tv); on tingui tot el material necessari i una bona il•luminació.
• Tenir cura del material (carpeta, quaderns, fulls, ...) i endreçat a punt per ser usat.
• El material de classe, tots, són responsabilitat meva. Si alguna vegada me’ls descuido a casa no me’ls heu de portar a l’escola. Segur que d’aquesta manera no me’ls torno a oblidar.
• Apuntar a l’agenda allò que cal i dur-la cada dia a l’escola
• Entre tots hem de planificar la setmana de manera que pugui estudiar, fer els deures i realitzar activitats extraescolars, però també descansar. Per poder anar més tranquil hauria de treballar a casa al voltant de ¾ h. cada dia.
• Preparar les lliçons i les avaluacions, no deixar-ho pel dia d’abans. Estudiar no vol dir només llegir, sinó subratllar les idees principals, fer mapes mentals, explicar-ho amb les meves paraules...M’heu d’ajudar a preparar-ho fent-me preguntes o corregint-me allò que he fet.
• M’heu d’anar revisant l’agenda, així sempre estareu assabentats del que haig de fer i de notes, comentaris o comunicacions dins de l’agenda.
• És important per mi, per sentir-me protagonista, que vingueu a l’escola a fer alguna activitat, decidim junts quina i quan la farem.
• Per poder fer les meves conferències cal l’estructurem, busquem informació i recursos junts i fer pràctiques de presentació a casa de l’exposició oral i del Power Point

Relació i comportament

• Si tinc algun problema a l’escola, cal que parleu amb mi i junts reflexionem sobre el que ha passat. I si voleu saber quelcom més us podeu adreçar als meus mestres.
• És millor que jo no m’assabenti de totes les coses que voleu parlar amb els mestres; algunes les haig de saber, altres no cal.
• No m’heu de justificar quan no compleixi amb les meves responsabilitats (deures, estudiar, tenir el material ...)
• Quan m’hagueu de castigar perquè no he tingut una bona actitud, heu de prendre mesures que siguin adequades i ajustades a allò que ha passat i heu de ser capaços de complir allò que em digueu de fer, pel meu bé. És molt important que m’ensenyeu on són els límits.
• He d’aprendre que hi ha aspectes sobre els quals els adults teniu l’ultima paraula i que no es poden negociar. En canvi, en altres, podrem adoptar decisions conjuntes i raonades entre tots.

Hàbits Primària (Cicle Mitjà)

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia, responsabilitat i organització

• Cal que entre tots m’ajudeu a potenciar el meu esforç i dedicació a la meva feina i les meves obligacions. 
• Amb la vostra ajuda i la de l’escola he de veure la importància que té el fet de ser  responsable de la feina i de les pròpies errades, perquè aquest és un aprenentatge que em serà imprescindible en la meva vida adulta. 
• A l’escola, m’he de moure correctament sense fer soroll i respectant la feina dels altres. 
• Haig de dur els deures, quaderns, etc. cada dia de casa a l’escola i tornar-hi.   
• A classe he d’estar atent, aprofitant el temps, sense distreure’m. 
• Haig de col•laborar a les tasques de casa i de l’escola com un membre més que sóc. 
• Necessito que m’ensenyeu a fer un bon ús de les noves tecnologies: ús d’ordinador, internet, mòbil...) 
• He de fer un menjar saludable, dormir i descansar les hores necessàries, no em puc estar fins tard fent activitats. 
• No puc estar més de ½ h. diària amb maquinetes, jocs d’ordinador..

Treball i estudi

• Haig d’aprendre a organitzar-me bé la carpeta. NO cal que me l’organitzeu vosaltres, llavors no ho sabré fer sol/a. Ajuda’m a aprendre’n. Gràcies. 
• He d’aprendre a revisr el material per tenir-lo a punt a l’hora de treballar i renovar tot allò que falti. Si aprenc bé aquest hàbit, aprofitarè millor el temps a classe i els meus treballs seran més polits. 
• A casa haig de tenir un horari per saber el que tinc que fer cada dia i un espai adequat fer fer-ho. 
• Per tal que aprengui a organitzar-me el material m’heu d’ajudar a preparar unes etiquetes amb el meu nom. 
• La roba d’educacio física, xaquetes, bates... els he de dur marcats amb el nom i una veta d’uns 20 cm. per penjar. 
• No cal que em recordis tots els deures que he de fer. Ho porto apuntat a l’agenda. He d’aprendre a fer-me responsable, si sempre m’aviseu no m’espavilaré i no.  
• Quan m’ajudeu a fer els deures, no cal que em digueu tot el que he de fer. Els deures són tasques que ja hem treballat a l’escola i els he de saber fer sol. Si tinc algun dubte ja us ho preguntaré. 
• És important que m’ajudeu a trobar un lloc tranquil a casa per tal que pugui realitzar els deures amb l’atenció adequada. També cal que cada dia tingui una estona per fer els deures, revisar el que he fet a classe, estudiar... 
• Si algun dia em deixo la motxilla, la carpeta, la roba d’eduació física o l’esmorzar, no me’l porteu, és la meva responsabilitat. Si me’l porteu no aprendré a espavilar-me

Relació i comportament

• Cal que saludi. Si no recordo de fer-ho o us parlo amb exigència, feu-me saber que m’estic equivocant i que caldria mostrar una conducta més amable i positiva. 
• A vegades marxo sense dir ni tan sols adéu a les persones amb qui he compartir estones. Espero que  m’ho recordeu perquè no em passi. 
• Si en algun moment tinc un problema amb un company és important que en parlem, encara que no sempre tindré la raó. Possiblement jo també tingui la meva part de culpa. Com diu el refrany “Quan un no vol, dos no es barallen”. A la classe ja en parlem, tenim un espai per comentar-ho entre tots i així solucionar els conflictes.  
• És important que aprengui a resoldre els meus conflictes de manera cada vegada més autònoma. 
• A l’escola hi ha una normativa. Qualsevol conducta que no respecti implica que s’ha prendre alguna mesura que m’ajudi a reflexionar per tal de corregir-la o millorar-la.

Hàbits Primària (Cicle Inicial)

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia, responsabilitat i organització

• He d’entrar a l’escola a les 9 h i a les 15 h. per tal de pujar tots/es junts/es a classe i poder fer totes les activitats amb els meus companys/es. 
• Si voleu donar un encàrrec, escriviu-lo a l’agenda, així no perdem temps de classe i serà la millor per recordar-ho. 
• Si em quedo al menjador haig de tenir el tiquet de l’AMPA i portar-lo a la monitora. 
• He de fer un menjar saludable, dormir i descansar les hores necessàries, no em puc estar fins tard fent activitats. 
• No puc estar més de ½ h. diària amb maquinetes, jocs d’ordinador.

Heu d’ajudar-me:

• A ser responsable de: la motxilla, les meves carpetes, l’equip d’Educació Física, la bata, l’esmorzar... (No m’ho heu de portar quan me l’oblido) 
• A vestir-me i despullar-me, a cordar-me botons i els cordons de les sabates jo sol/a. 
• A deixar la roba ben posada i al lloc que correspongui.A endreçar les joguines desprès jugar sense que se m’hagi de dir. 
• A aprendre’m la meva adreça i telèfons. 
• A col•laborar amb les tasques de casa que estiguin al meu abast.

Treball i estudi

• A fer-me responsable dels deures disposar d’un espai de treball on pugui estar tranquil/la, ben il•luminat i amb els estris necessaris per realitzar-los. 
• A ser curós/a i a recordar-me des papers que es reparteixen des de l’escola.  
• A venir a l’escola amb un vestuari còmode i adequat, evitant complements que em puguin distreure. 
• Llegir cada dia deu minuts a casa.

Relació i comportament

• A ser amable i demanar les coses utilitzant si us plau i gràcies. 
• A escoltar quan em parlen.
•  A fer cas a la primera que em diuen una cosa. 
• A respectar que cada persona i cada cosa té el seu moment i el seu lloc. 
• A no interrompre una conversa entre adults. 
• A saber esperar.A dur una vida tranquil•la i ordenada, sobre tot entre setmana, on disposi d’un temps personal per gaudir. 
• A jugar amb tots els companys i companyes i a aprendre a resoldre els problemes que puguin sorgir tot sol/a. 
• A disposar d’estones de diàleg amb vosaltres per tal d’afavorir: la comunicació, l’autoestima, la confiança, una bona estructuració del llenguatge ..

Hàbits Parvulari

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia personal

Personal, higiene i salut:

• Rentar-me les mans i la cara sempre que calgui: després d’anar al lavabo, de menjar ...
• Arremangar-me les mànigues per rentar-me
• Eixugar-me bé desprès de rentar-me.
• Anar sol/a al lavabo per fer pipí i caca.
• Eixugar-me el cul.
• Adonar-me que tinc mocs i mocar-me sol.
• Seure bé a la cadira.
• Llançar els papers a la paperera (a casa, a l’escola, al carrer...)
• Jugar amb maquinetes, ordinador, wii... màxim 15’ al dia.
• Mira la televisió només una estoneta cada dia i si pot ser amb algun adult.
• Donar les coses i estris a la mà, MAI llançar-los

D’alimentació:

• Menjar sol/a
• NO utilitzar biberó. Menjar sòlid
• Menjar de tot i tastar coses noves
• Seure bé a taula i no aixecar-me fins quan m’ho hagi acabat tot
• Menjar en un temps prudencial
• Fer servir els coberts
• Fer servir el tovalló

A l’hora d’anar a dormir:

• Dormir sol/a i al meu llit
• No utilitzar xumet
• Anar a dormir sempre a la mateixa hora
• Quedar-me sol/a a l’habitació

Autonomia  i Ordre

D’ordre:

• Tancar la motxilla
• Tractar bé les joguines i endreçar-les
• Ajudar i col•laborar en tasques de casa
• Endreçar i penjar la bata, la bossa...
• Responsabilitzar-me de les meves coses (No m’ho heu de portar quan me l’oblido)

Amb la roba:

• Despullar-me tot sol/a.
• Vestir-me amb poca ajuda.
• Posar-me i treure’m la bata, la jaqueta...
• Cordar-me i descordar-me la roba.
• Adonar-me de que porto les sabates descordades i demanar ajuda, si cal.
• Cordar-me les sabates.
• Per tal d’aprendre a organitzar-me, l’equipament d’educació física, jaquetes, bates, bossa, recanvi... els he de dur marcats amb el nom i una veta d’uns 20 cm. per penjar.

Autonomia i Treball

De treball:

• Agafar el llapis correctament
• Usar els estris pel que són (tisores, punxó...) no són joguines
• Col•locar correctament fulls, llibres 
• Endreçar joguines i el material que hem utilitzat
• Deixar el lloc de treball endreçat
• Preparem junts la conferència i la setmana del protagonista i posem  data

Quan em desplaço a casa i a l’escola:

• Pujar i baixar escales correctament
• Caminar sense còrrer dins de casa, de l’escola i qualsevol edifici.

Quan em desplaço al carrer:

• Caminar bé carrer
• Anar sense cotxet
• Caminar al costat del pare i la mare
• Comportar-se correctament quan entrem en algun lloc.
• Respectar a la gent i al material del carrer
• Anar sempre a darrera i en cadireta i amb cinturó quan hi vaig amb cotxe

Relació

• Escoltar quan algú em parla
• Fer les coses a la primera vegada que me les diuen.
• Demanar ajuda (només quan la necessiti).
• Demanar les coses correctament. Utilitzar si us plau i donar les gràcies
• Parlar  sense cridar
• Esperar el torn de paraula
• No interrompre els adults quan parlen
• Saber esperar
• Resoldre els problemes parlant
• Saludar i acomiadar-me. 
• Saber jugar sol/a una estona
• Fer les feines ben fetes
• No barallar-me. Intentar resoldre els meus problemes amb altres infants.
• Jugar amb tots els amics i companys
• Compartir i respectar les joguines
• Respectar les normes de joc
• Saber demanar perdó

Carta d'un nen a tots els pares del món

NO em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure fins a quant puc aconseguir.

NO em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

NO em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanessis les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me’l, però també si és un càstig.

NO em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els demés, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

NO diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.

Quan t’expliqui un problema meu NO em diguis: “No tinc temps per bajanades” o “Això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho. En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.