Apunts

Aquest mes la Dolors Prats ens aporta un altre text per compartir amb tots nosaltres. És molt interessant, en ell hi ha apunts, idees bàsiques per l'educació dels nens i de les nenes, que tot i que són coses sabudes està bé recordar-les de tant en tant.

• Donarem confiança als nostres fills i reconeiixerem davant d'ells les nostres errades pròpies.
• Buscarem temps per a dialogar amb ells per tal d'ajudar-los a coneixes a sí mateix, les seves qualitats i defectes i en l'acceptació d'un mateix.
• Procurarem que no donin cap malnom als altres companys, si més no, per part nostra no ho fomentarem.
• Els ensenyarem a saber esperar el seu torn sense donar-los la sensació que els deixem de banda, sinó que ho fem per tal d'escoltar-los amb més serenitat.
• Treballarem per no afavorir competències entre ells i els ajudarem a donar el millor d'ells mateixos.
• Promoure la lectura en lloc de la televisió.
• Ensenyar-los a respectar el seu entorn.
• Ajudar-los a valorar i sentir-se identificats en tot el que fan.
• Evitar les compensacions a canvi de deures que s'han de complir.
• Procurar un ambient adequat, sense sorolls.
• Fer-los participar de les tasques quotidianes de casa.
• Ajudar-los a descobrir el sentit del què estudien.
• Potenciar el respecte a persones i coses encara que no siguin del seu agrat o bé que no combreguin amb les seves idees.
• Col·laborar amb l'escola en tot allò programat.
• Interessar-se tant pels seus estudis com per les vivències a l'escola.

Educar

Educar és una tasca privilegiada, difícil, però. Tenim la responsabilitat de fer dels nostres infants adults sans, responsables, crítics i lliures en una societat de presses i consumisme. Podem pensar que accedint a tot allò que ens demanen ho farem millor, educar, però, és saber dir que NO, moltes vegades. Ells estan descobrint el món i cal que els hi mostrem allò positiu i allò negatiu, marcant-los els límits. Ens ho dificulten les campanyes publicitàries manipulant les nostres autèntiques necessitats, i alguns mitjans de comunicació que ens mostren uns models sense valors crítics.

Cal recordar-ho en cada moment amb els infants, cal recordar que l’aprenentatge es fa sobre allò que es viu, no d’allò que es diu. Si volem uns adults madurs, responsables, sociables i amb uns valors ètics que els hi permeten desenvolupar-se en el món, cal tenir sempre present allò que cal fer o no. No fan falta grans xerrades ja que és en els actes quotidians on incideixen els hàbits – bons i dolents - i la construcció de valors.

A continuació teniu uns “consells", elaborats pel departament de policia de Seatle (EE.UU.), que ens poden ajudar a reflexionar i debatre sobre ells:

¿Què fer per tenir uns fills delinqüents?

1. Doneu-li sempre tot allò que desitgin. Així creixeran convençuts de que el mon sencer és seu.
2. Rieu totes les ximpleries que digui. Així creurà que és molt graciós.
3. No li digueu mai això esta malament. Podria tenir complexe de culpabilitat i, per exemple, si el detenen per robar estarà convençut que la societat el persegueix.
4. Recolliu tot allò que llencin al terra. Així creuran que tot el món està al seu servei.
5. Deixeu que facin allò que volen. Desinfecteu els plats en els que mengen, però deixeu que el seu esperit es recreï amb qualsevol rucada.
6. Discutiu sempre davant d’ells, així creuran que els conflictes es resolen barallant-se; s’aniran acostumant i quan la família es desfaci no se’n adonaran.
7. Doneu-li tot els diners que vulgui, no sigui que pensi que per aconseguir-los cal treballar.
8. Satisfeu tots els seus desitjos i capricis. D’altra manera es podria frustrar.
9. Doneu-li sempre la raó, amb els mestres, la societat… que van en contra del pobre infant.
10. No li doneu cap formació en valors ètics. Ja els triarà quan sigui gran.
11. Quan el vostre fill o la vostra filla sigui un desastre de persona, dieu a tothom que mai vareu poder fer res.

I si així ho feu, us haureu preparat - vosaltres i als vostre fills – per a una vida de patiments… i molt probablement, així la tindreu

La expresión de apoyo amoroso

El full educatiu d’aquest mes és un escrit que l’Olga vol compartir amb nosaltres. Una reflexió sobre l’estimació, la tendresa i la importància de la seva expressió amb els nostres fills i filles.

La expresión de apoyo amoroso

Aspecto importantísimo en la crianza de nuestros hijos

Exploremos un poco diversas maneras de expresar amor a nuestros hijos, la clase de amor que mantiene unidas a las familias y aumenta el sentido de valor personal del niño. La expresión amorosa de apoyo es de vital importancia dentro de la estructura familiar. También es importante recordar que la actitud de un padre o una madre al expresar amor es tan importante como la manera en que se demuestra.

Compromiso incondicional

Una de las maneras más importantes de expresar ternura y apoyo a nuestros hijos es tener con ellos un compromiso incondicional de por vida.
Esta clase de compromiso dice: ” Eres importante para mi hoy y mañana, sin importar lo que suceda.”
En contraste, la falta de compromiso incondicional puede resultar en serios conflictos.

Momentos programados

Una segunda manera en que como padres y madres podemos mostrar nuestro amor, es programando momentos especiales con la familia. La comunicación de aprobación amorosa y cálida a nuestros hijos no siempre sucede naturalmente.

Estos momentos especiales nos ayudan a comprender hacia donde se dirigen ellos la vida y qué es lo que les preocupa. El simple hecho de estar con ellos les comunica que les amamos. La disposición de un padre o madre a invertir el tiempo necesario para que una conversación adquiera más profundidad ayuda a que el hijo sienta mayor autoestima. Muchas veces me pregunto por qué los padres tenemos tanta reticencia para decirles a nuestro hijos cuán valiosos son para nosotros.

Estar disponibles para ellos

También necesitan que estemos disponibles para nuestros hijos en los momentos programados y en los no programados también. Nuestros hijos pueden pasar todo un día sin pedirnos ayuda, pero los adolescentes tienen algo así como un “tanque” dentro de sí, y de tanto en tanto se que-an sin “combustible emocional”. Es entonces cuando necesitan estar cerca de nosotros para que les escuchemos y comprendamos.

Que deseemos que nuestros hijos sepan lo valiosos que son para nosotros, que cuando nos necesiten estemos a su disposición la mayor parte del tiempo. Los hijos no esperan que los padres abandonen todas sus actividades, y momentos de recreación para estar siempre disponibles pero deben ver que todas esas otras actividades no son tan valiosas para sus padres como lo son ellos.

Trato tierno

Otro aspecto a considerar al comunicarles amor a nuestros hijos, es la manera en que nosotros los padres actuamos con ellos. Los hijos necesitan que se les trate con ternura. La amabilidad y ternura son de prioridad importancia al tratarles. La dureza y los sermones con enfado les comunican que tienen muy poco valor. La ternura produce efectos muy positivos en un hogar.

Contacto visual frecuente

Los hijos necesitan que los miremos a los ojos cuando les hablamos. El contacto visual frecuente es una manera muy efectiva de comunicar amor a todos.

Escuchar comprensivamente

Escuchar es una habilidad que la gente no considera como tal.
La persona que sabe escuchar desea tener un contacto visual con su interlocutor. El que sabe escuchar nunca supone qué sabe lo que la otra persona le va a decir, y no reacciona inmediatamente. Tampoco ridiculizamos lo que los niños dicen.

Ideas respecto al escuchar: Los padres debemos tener cuidado de no estereotipar a nuestros hijos.

La gente tiende a escuchar cinco veces más rápido que lo que una persona habla.
Si tu hijo habla a razón de cien palabras por minuto, y tú puedes escuchar a razón de quinientas, ¿qué haces con el resto del tiempo?

Contacto físico significativo

Otra manera de expresar amor a nuestros hijos, es a través del contacto físico significativo. Existen muchas investigaciones realizadas en cuanto a la importancia de acariciar y abrazar a nuestros hijos. De acuerdo a un estudio, la piel, que es el órgano más grande, posee una necesidad inherente de que la toquen. La piel está asociada a ciertas glándulas vitales que se encuentran en el cerebro. Estas glándulas regulan el crecimiento, y otras funciones. Las investigaciones sugieren que algunos niños ven detenido en algún grado su crecimiento debido a la falta de contacto físico.

Además de estimular el crecimiento y de ayudar a la salud, el contacto físico también les comunica que son valiosos.

Para ser efectivo, el contacto físico debe ser significativo desde el punto de vista del niño. Existen varias formas de contacto físico que resultan apropiadas para los hijos:

• Sentado sobre nuestra falda mientras les leemos un cuento.
• Darles un abrazo cuando llegan de la escuela (por ejemplo).
• Darles la mano.
  

Recordar que el contacto físico significativo ayuda a que nuestros hijos, sientan que son valiosos para nosotros, a la vez que satisface sus necesidades emocionales, mentales y físicas.

Avis, àvies i l’educació dels infants

Els avis poden incidir força a la vida dels infants. La trobada d’avis i nets és sempre enriquidora. Els beneficis són grans per ambdós. Poden haver-hi, però, percepcions positives i negatives. Els avis quan complementen la cura dels nets poden mostrar una carència de temps per ells mateixos; els pares poden veure una intromissió o distorsió en la seva manera d’educar els fills i, en alguns casos, els nets poden percebre que amb els avis tot si val. Per tal de gaudir de les moltes aportacions positives entre avis, àvies, nets i fills potser cal clarificar abans les funcions de cadascun.

Avis i àvies La cura dels nets per part dels avis comporta solidaritat generacional; utilitat i valoració a la vida dels avis; poder conservar la seva entitat social; renovar-se; sentir-se que formen part de la família i gaudir-la; possibilitat de rebre i donar afectes i de transmetre sabers, entre d’altres beneficis. També pot suposar-los atabalament; manca de temps; infravaloració i incomprensió.
Pares i mares Els pares i mares que opten perquè els avis complementin l’atenció dels fills tenen la tranquil·litat d’una bona cura dels infants; d’estimació; facilitat per conciliar la vida laboral la familiar i la realització personal.
D’altra banda, pot suposar diferències de criteris per educar i neguits per compaginar la necessi-tat dels infants del pare i la mare com a protagonistes de l’educació dels fills, i claus en la seva educació.
Nets i netes Els infants quan romanen amb els avis gaudeixen d’una cura pràctica; de recolzament i de sabers útils; d’estimació i carícies sinceres; de felicitat; d’un temps sense presses; de possibilitats d’escolta, imaginatives i lúdiques; de dur a terme activitats diferents; d’arrelament i identitat. Tanmateix els hi pot comportar permissivitat, contradicció entre allò que diuen els pares i el que fan els avis, i sobreprotecció, entre d’altres.

Què tenen de fer pares i mares?

• Valorar la tasca dels avis i mostrar agraïment.
• Delimitar les funcions de cadascun perquè no sorgeixen conflictes. Escoltar-los i respectar les seves opinions.
• Donar una imatge positiva dels avis i fer que els hi respectin.

Què tenen de fer avis i àvies?

• Protegir i cuidar als nets, posant límits perquè els infants no esdevinguin uns “tirants”.
• Respectar els criteris i els hàbits dels fills encara que siguin diferents dels seus.
• No malparlar mai dels seus pares als nets
• Transmetre vivències i records dels seus pares

Ana Mª Cuesta

Compartim, gràcies per la vostra col·laboració

Ens plau compartir avui en el full educatiu un conte aportat per la Dolors Prats (veure el post anterior) que ens pot ajudar a nosaltres i als nostres infants. Us animem a continuar compartint i col·laborant ja que el coneixement es construeix de forma conjunta. I tots i cadascú de vosaltres teniu coses importants per aportar!

La societat actual de presses i estrès, famílies de pocs components, informacions contradictòries, etc, fan que els pares es trobin sols i insegurs davant el repte d’educar els fills. És per això que des de l’escola des de fa tres anys promovem la participació i col·laboració de famílies i altres membres de la comunitat; entre d’altres amb articles des de aquest full educatiu, de la Revista l’Estany, o amb comentaris a través del bloc del web de l’escola i l’opció de proposar xerrades o tallers amb temàtiques que us preocupin.

És bo recordar que a la nostra escola tenim espais que faciliten la col·laboració mestres-famílies, compartint informacions, sabers, maneres de pensar i de fer com són:

• Comunicació fluida a les entrades i sortides de l’escola.
• Reunió general d’inici de curs.
• Trobades mensuals amb les famílies per informar, fer propostes, debatre, organitzar,...
• Horari d’entrevistes de les famílies amb les tutores els divendres de 12 ½ a 13 ½ h.
• Horari de direcció d’atenció al públic, els dimecres de 9 a 11 h.
• Espais a l’aula de participació familiar: setmana del protagonista; tallers; contes...
• Participació de les famílies en els aprenentatges dels infants: deures a casa, preparació conjunta de conferències, participació diària en la preparació de la motxilla i els materials escolars; estudis (taules, llegir...)
• Col·laboració en l’organització de festes.
• Informació sobre la nostra escola i activitats del curs, a través dels fulls que es donen a cada família a l’inici de curs, i a tothom que ens visita o s’interessa per la nostra escola..
• Maleta viatgera amb llibres per les famílies.
• Comunicats escrits sobre activitats, festes, etc.
• Ús de l’agenda escolar a primària.
• Informe i entrevista individual 1r i 3r trimestre i informe d’autoavaluació a primària el 2n trimestre de curs.
• Comunicats explicant les competències bàsiques i altres aspectes educatius.
• Valoració positiva de les diferències davant les famílies.
• Coordinació amb l’AMPA d’activitats, festes i cada vegada que cal.
• Convocatòria trimestral del Consell escolar per a la gestió conjunta.
• Coordinació en el projecte “Millora de l’èxit escolar”: ludoteca (setmanal) i promoció d’activitats per les famílies.

Així, els pares d’en Guillem i l’Adrià, volen compartir amb tots nosaltres "Las zapatillas", un conte que parla de la solidaritat, de com el que fem avui ens pot retornar en el futur, complement perfecte del tema que comentàvem a l’inici de curs: autoestima i autonomia. Ben segur que ens serà útil.

Els contes tenen grans potencialitats educatives, utilitzades al llarg de la història i per les diferents cultures d’arreu. Ens faciliten aprendre de forma lúdica, enriquir el llenguatge, propiciar la creativitat, canalitzar emocions i apropar els infants a temes “tabú” com el sexe o la morT, des de la ficció.

Gràcies, doncs, per la vostra col·laboració, els nens també us ho agrairan.

Las zapatillas

Henry y Abel, amigos entrañables, Abel en un colegio particular, Henry en la escuela del barrio, Abel con posibilidades económicas, Henry, muy pobre, Abel con un hogar feliz, Henry con un hogar lleno de maltratos. ¿que tenían estos dos niños en común para ser amigos entrañables?, aparte de la edad de 8 años, compartían momen-tos felices y tristes, planeaban juntos sus juegos, disfrutaban de su amistad con toda la energía y fantasía y sobretodo eran fraternos y solidarios, por esa magia de los sentimientos sanos y puros que solo los niños poseen.

Un día, Abel propuso a Henry retar a un partido de fútbol a los niños del barrio y Henry aceptó encantado. Entrenaban todos los días con otros amigos que completaban el equipo; Henry era el mas entusiasta y aguerrido jugador, se les veía emocionados esperando la fecha del partido que estaba muy cerca.

Pero como no todo puede ser felicidad, un día Henry no vino al entrenamiento y muy extrañado Abel, salió en busca de su amigo. Le encontró muy triste, llorando porque las únicas zapatillas que él tenía desaparecieron del patio de su casa. Le dijo muy tristemente a su amigo: “ahora ya no podré jugar, ahora ya no tengo zapatillas; entonces Abel contestó: “No te preocupes, vamos a mi casa y allí tengo varias zapatillas, verás como alguna te irá bien”. Corrieron a buscarlas. Pero qué triste se puso Abel, al llegar a casa, no había ninguna de las zapatillas que pensaba regalar a su amigo, su madre le dijo: “hijito, las regalé porque me ocupaban mucho espacio”.

Abel se entristeció mas aún, sin saber que hacer lo único que se le ocurrió es regalarle las zapatillas nuevas sin estrenar. La emoción embargó a Henry que casi llora, Abel tenía desde pequeño ese desprendimiento, una generosidad sin igual, y esa inocencia que solo caracterizan a los niños. Henry se era tan, pero tan feliz que su corazón palpitaba de alegría y agradecimiento, tan veloz como sus pies al correr.

Llegó el día del partido, salieron a la cancha, como es natural, los padres de ambos equipos salieron a alentar a sus hijos, pero…, ¡oh sorpresa para la mamá de Abel! que se preguntaba:
“¿esas zapatillas son parecidas a las nuevas de Abel?¿o son esas?”. Estaba extrañada, confundida; y al terminar el partido se acercó a Henry y le dijo: “Que bonitas zapatillas, mi hijo tiene una iguales”, y el niño le respondió: “Abel me las regaló señora”. El rostro de la mujer se fue tornando en varias tonalidades, rojo, morado, blanco, y por último solo atinó a sonreír e irse para casa.

¿Se imaginan la reprimenda que le esperaba a Abel en casa?, si fue terrible, la madre de Abel se puso a pensar en costo de las zapatillas, se decía a sí misma: “esas zapatillas eran importadas, costaron dólares, el modelo único; ¡ahora si, Abel me va a tener que explicar!” Cuando éste llegó, aparte de la paliza, recibió el castigo de no volver a salir a jugar fútbol.

Pasaron los años, Abel y Henry se hicieron hombres, cada cual por su lado, en este laberinto de la vida se perdieron por mucho, mucho tiempo. Abel se había convertido en padre y tenía cuatro niños, pero lamentablemente la profesión que había escogido no le daba muchas ganancias; pero se las arreglaba. Un día que sería inolvidable para él, entró en una tienda de calzados y compró a sus hijos cuatro pares de zapatillas, él también las necesitaba pero no podía, pues el dinero no le alcanzaba. Preguntó por curiosidad a las personas que atendían “¿cuánto valen estas zapatillas?”, y alguien le contestó detrás suyo: “nada”; ¿nada? replicó dándose la vuelta al mismo tiempo, encontrándose cara a cara con ese amigo inolvidable, a quien un día le regaló sus zapatillas nuevas, ¡era Henry!, el dueño de la tienda, y le dijo: Gracias Abel por haberme enseñado el valor de la solidaridad, el valor de la amistad; ahora me toca a mí regalarte estas zapatillas y las de tus hijos.

Los dos hombres se abrazaron y a pesar de los años quisieron llorar como niños, entendieron que todos podemos ser solidarios y que en esta vida, así como da vueltas, hay tiempo para recibir la recompensa a nuestros actos.

Conte d’ Elizabeth Rubi Gonzales Galvan

Autoestima, autonomia i aprenentatge

L’autoestima es va forjant amb la imatge que els més propers ens retornen sobre nosaltres, possibilita l’autonomia i ambdues faciliten l’aprenentatge. El bressol de l’autoestima és la família, l’infant necessita confiar en la seva família – i que confiïn en ell - per poder tenir confiança en ell mateix. Li segueixen en importància els amics i l’escola com a segon grup socialitzador en els infants, li cal aquesta confiança per anar guanyant seguretat personal i desenvolupin la capacitat de decisió i d’acció.

El concepte d’autoestima es refereix als sentiments i pensaments que la persona té sobre la seva competència i vàlua en la seva habilitat per diferenciar-se i confrontar els reptes, aprendre de l’èxit i el fracàs i per tractar als altres i a sí mateix amb respecte. L’autoestima és una força que determina la capacitat d’una persona per sobreposar-se a l’adversitat. És acceptar-se tal com s’és, tenir confiança en un mateix i en les pròpies capacitats.

L’autonomia, fi últim de l’educació, és la capacitat de decidir per un mateix i la confiança personal de ser capaç.
Autoestima i autonomia condicionen l’aprenentatge, ambdues condicionades per la confiança, i són la base de les habilitats socials. Així el nen que té una bona autoestima va aconseguint autonomia – si li deixem, es clar - ja que experimenta efectes positius com la confiança, l’ànim, l’interès i el plaer per aprendre, per superar-se, per realitzar somnis i vèncer reptes.

Molts estudis demostren que els infants amb baixa autoestima fracassen en els estudis, fins al punt que l’autoestima i l’autonomia personal estan inclosos en els objectius prioritaris dels diferents plans d’estudi dels diferents països. La LOE (a Espanya i a Catalunya) les contemplen com a Competències bàsiques. Així per tenir habilitats comunicatives o matemàtiques l’infant necessita sentir-se segur de sí mateix, tenir confiança en que és capaç, prendre decisions i dur a terme accions que li permetin els aprenentatges per assolir-los.

Qui ho diria, oi? Que per aprendre llengua, matemàtica, música, per ser creatius... cal treballar la seguretat personal i la capacitat de decisió i d’acció. Podem proporcionar a l’infant els millors llibres i recursos... que si no té confiança en ell mateix, ni tampoc en les seves pròpies capacitats de decisió i acció, el camí per aconseguir-ho serà feixuc.

Davant de quelcom tant important, què podem fer els adults propers a l’infant?

• Retornar a l’infant una imatge positiva d’ell mateix, acceptant-lo tal com és (grassonet, prim, amb pigues, coix...)
• Estimant-lo, abraçant-lo, acaronant-lo i dient-li sovint que li estimem tal com és.
• No el comparem mai amb un altre (i menys amb un germà), sortosament som únics i irrepetiples.
• Donant-li confiança amb responsabilitats pròpies de l’edat.
• Recolzant la seva creativitat i iniciativa.
• Donant-li l’oportunitat de que resolgui els seus problemes.
• Positivitzar els errors com una oportunitat d’aprenentage.
• Posant límits clars.
• Ensenyant-li a preveure les conseqüències dels seus actes.
• Fent crítiques constructives. No insultar-lo mai.
• Reconèixer mostres de baixa autoestima en l’infant com: quan copia d’un altre; fa el pallasso; evadeix les tasques o jocs; posa excuses per treure importància a una situació que vol evitar dient que és avorrit, que l’altre és ”tonto” o que l’altre no se sap explicar... ja que aquestes conductes són un intent per manejar l’estrès que li provoquen aquestes tasques o per mantenir un sentit de dignitat.
• Ajudar al nen a vèncer les dificultats d’aprenentatge substituint les estratègies que utilitza per altres més adaptatives i eficients, com l’esforç i la constància, per exemple.

Hi ha estudis que demostren que una alta autoestima ens fa més resistents a les malalties i, fins i tot, que influeix en el desenvolupament del coeficient intel·lectual (Goleman).

Per concloure l’autoestima i l’autonomia cal estimular-les des de nadons per la importància que té en els aprenentatges, en la seguretat personal i en les relacions socials, tenint present que l’ambient que necessita és el del respecte, la tolerància, la paciència, l’estimació i la confiança.

Ana Maria Cuesta Sanz

Hàbits Primària (Cicle Superior)

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia, responsabilitat i organització

• Cal que entre tots m’ajudeu a potenciar el meu esforç i dedicació a la meva feina i les meves obligacions.
• Amb la vostra ajuda i la de l’escola he de veure la impor-tància que té el fet de ser  responsable de la feina i de les pròpies errades, perquè aquest és un aprenentatge que em serà imprescindible en la meva vida adulta.
• No m’heu de justificar quan no compleixi amb les me-ves responsabilitats. Per a mi serà molt més important que m’ajudeu a reflexionar sobre la necessitat de complir amb les meves equivocacions. He d’aprendre de les meves equivocacions.
• M’he d’acostumar a preguntar els meus dubtes i assegurar-me que he entès bé allò que he de fer.
• Tinc el privilegi de ser dels grans de l’escola, també és una responsabilitat perquè els petits copien allò que fem, i cal fer-lo bé.
• Ser padrí/na és una sort, però també una responsabilitat de preparar activitats, explicar-les i avaluar-les, cal doncs una bona planificació i organitzar-me bé.
• Haig de col•laborar a les tasques de casa i de l’escola com un membre més que sóc.
• Necessito que m’ensenyeu a fer un bon ús de les noves tecnologies: ús d’ordinador, internet, mòbil...)
• He de fer un menjar saludable, dormir i descansar les hores necessàries.
• No puc estar més de ½ h. diària amb maquinetes...

Treball i estudi

El deure d’un estudiar és ESTUDIAR per poder complir-lo em cal:

• Mantenir l’atenció a l’escola i quan expliquen. Aprofitar el temps
• Haig de tenir un horari i un espai fix per a estudiar cada dia, en un lloc adient on no hi hagi distraccions (com la tv); on tingui tot el material necessari i una bona il•luminació.
• Tenir cura del material (carpeta, quaderns, fulls, ...) i endreçat a punt per ser usat.
• El material de classe, tots, són responsabilitat meva. Si alguna vegada me’ls descuido a casa no me’ls heu de portar a l’escola. Segur que d’aquesta manera no me’ls torno a oblidar.
• Apuntar a l’agenda allò que cal i dur-la cada dia a l’escola
• Entre tots hem de planificar la setmana de manera que pugui estudiar, fer els deures i realitzar activitats extraescolars, però també descansar. Per poder anar més tranquil hauria de treballar a casa al voltant de ¾ h. cada dia.
• Preparar les lliçons i les avaluacions, no deixar-ho pel dia d’abans. Estudiar no vol dir només llegir, sinó subratllar les idees principals, fer mapes mentals, explicar-ho amb les meves paraules...M’heu d’ajudar a preparar-ho fent-me preguntes o corregint-me allò que he fet.
• M’heu d’anar revisant l’agenda, així sempre estareu assabentats del que haig de fer i de notes, comentaris o comunicacions dins de l’agenda.
• És important per mi, per sentir-me protagonista, que vingueu a l’escola a fer alguna activitat, decidim junts quina i quan la farem.
• Per poder fer les meves conferències cal l’estructurem, busquem informació i recursos junts i fer pràctiques de presentació a casa de l’exposició oral i del Power Point

Relació i comportament

• Si tinc algun problema a l’escola, cal que parleu amb mi i junts reflexionem sobre el que ha passat. I si voleu saber quelcom més us podeu adreçar als meus mestres.
• És millor que jo no m’assabenti de totes les coses que voleu parlar amb els mestres; algunes les haig de saber, altres no cal.
• No m’heu de justificar quan no compleixi amb les meves responsabilitats (deures, estudiar, tenir el material ...)
• Quan m’hagueu de castigar perquè no he tingut una bona actitud, heu de prendre mesures que siguin adequades i ajustades a allò que ha passat i heu de ser capaços de complir allò que em digueu de fer, pel meu bé. És molt important que m’ensenyeu on són els límits.
• He d’aprendre que hi ha aspectes sobre els quals els adults teniu l’ultima paraula i que no es poden negociar. En canvi, en altres, podrem adoptar decisions conjuntes i raonades entre tots.

Hàbits Primària (Cicle Mitjà)

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia, responsabilitat i organització

• Cal que entre tots m’ajudeu a potenciar el meu esforç i dedicació a la meva feina i les meves obligacions. 
• Amb la vostra ajuda i la de l’escola he de veure la importància que té el fet de ser  responsable de la feina i de les pròpies errades, perquè aquest és un aprenentatge que em serà imprescindible en la meva vida adulta. 
• A l’escola, m’he de moure correctament sense fer soroll i respectant la feina dels altres. 
• Haig de dur els deures, quaderns, etc. cada dia de casa a l’escola i tornar-hi.   
• A classe he d’estar atent, aprofitant el temps, sense distreure’m. 
• Haig de col•laborar a les tasques de casa i de l’escola com un membre més que sóc. 
• Necessito que m’ensenyeu a fer un bon ús de les noves tecnologies: ús d’ordinador, internet, mòbil...) 
• He de fer un menjar saludable, dormir i descansar les hores necessàries, no em puc estar fins tard fent activitats. 
• No puc estar més de ½ h. diària amb maquinetes, jocs d’ordinador..

Treball i estudi

• Haig d’aprendre a organitzar-me bé la carpeta. NO cal que me l’organitzeu vosaltres, llavors no ho sabré fer sol/a. Ajuda’m a aprendre’n. Gràcies. 
• He d’aprendre a revisr el material per tenir-lo a punt a l’hora de treballar i renovar tot allò que falti. Si aprenc bé aquest hàbit, aprofitarè millor el temps a classe i els meus treballs seran més polits. 
• A casa haig de tenir un horari per saber el que tinc que fer cada dia i un espai adequat fer fer-ho. 
• Per tal que aprengui a organitzar-me el material m’heu d’ajudar a preparar unes etiquetes amb el meu nom. 
• La roba d’educacio física, xaquetes, bates... els he de dur marcats amb el nom i una veta d’uns 20 cm. per penjar. 
• No cal que em recordis tots els deures que he de fer. Ho porto apuntat a l’agenda. He d’aprendre a fer-me responsable, si sempre m’aviseu no m’espavilaré i no.  
• Quan m’ajudeu a fer els deures, no cal que em digueu tot el que he de fer. Els deures són tasques que ja hem treballat a l’escola i els he de saber fer sol. Si tinc algun dubte ja us ho preguntaré. 
• És important que m’ajudeu a trobar un lloc tranquil a casa per tal que pugui realitzar els deures amb l’atenció adequada. També cal que cada dia tingui una estona per fer els deures, revisar el que he fet a classe, estudiar... 
• Si algun dia em deixo la motxilla, la carpeta, la roba d’eduació física o l’esmorzar, no me’l porteu, és la meva responsabilitat. Si me’l porteu no aprendré a espavilar-me

Relació i comportament

• Cal que saludi. Si no recordo de fer-ho o us parlo amb exigència, feu-me saber que m’estic equivocant i que caldria mostrar una conducta més amable i positiva. 
• A vegades marxo sense dir ni tan sols adéu a les persones amb qui he compartir estones. Espero que  m’ho recordeu perquè no em passi. 
• Si en algun moment tinc un problema amb un company és important que en parlem, encara que no sempre tindré la raó. Possiblement jo també tingui la meva part de culpa. Com diu el refrany “Quan un no vol, dos no es barallen”. A la classe ja en parlem, tenim un espai per comentar-ho entre tots i així solucionar els conflictes.  
• És important que aprengui a resoldre els meus conflictes de manera cada vegada més autònoma. 
• A l’escola hi ha una normativa. Qualsevol conducta que no respecti implica que s’ha prendre alguna mesura que m’ajudi a reflexionar per tal de corregir-la o millorar-la.

Hàbits Primària (Cicle Inicial)

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia, responsabilitat i organització

• He d’entrar a l’escola a les 9 h i a les 15 h. per tal de pujar tots/es junts/es a classe i poder fer totes les activitats amb els meus companys/es. 
• Si voleu donar un encàrrec, escriviu-lo a l’agenda, així no perdem temps de classe i serà la millor per recordar-ho. 
• Si em quedo al menjador haig de tenir el tiquet de l’AMPA i portar-lo a la monitora. 
• He de fer un menjar saludable, dormir i descansar les hores necessàries, no em puc estar fins tard fent activitats. 
• No puc estar més de ½ h. diària amb maquinetes, jocs d’ordinador.

Heu d’ajudar-me:

• A ser responsable de: la motxilla, les meves carpetes, l’equip d’Educació Física, la bata, l’esmorzar... (No m’ho heu de portar quan me l’oblido) 
• A vestir-me i despullar-me, a cordar-me botons i els cordons de les sabates jo sol/a. 
• A deixar la roba ben posada i al lloc que correspongui.A endreçar les joguines desprès jugar sense que se m’hagi de dir. 
• A aprendre’m la meva adreça i telèfons. 
• A col•laborar amb les tasques de casa que estiguin al meu abast.

Treball i estudi

• A fer-me responsable dels deures disposar d’un espai de treball on pugui estar tranquil/la, ben il•luminat i amb els estris necessaris per realitzar-los. 
• A ser curós/a i a recordar-me des papers que es reparteixen des de l’escola.  
• A venir a l’escola amb un vestuari còmode i adequat, evitant complements que em puguin distreure. 
• Llegir cada dia deu minuts a casa.

Relació i comportament

• A ser amable i demanar les coses utilitzant si us plau i gràcies. 
• A escoltar quan em parlen.
•  A fer cas a la primera que em diuen una cosa. 
• A respectar que cada persona i cada cosa té el seu moment i el seu lloc. 
• A no interrompre una conversa entre adults. 
• A saber esperar.A dur una vida tranquil•la i ordenada, sobre tot entre setmana, on disposi d’un temps personal per gaudir. 
• A jugar amb tots els companys i companyes i a aprendre a resoldre els problemes que puguin sorgir tot sol/a. 
• A disposar d’estones de diàleg amb vosaltres per tal d’afavorir: la comunicació, l’autoestima, la confiança, una bona estructuració del llenguatge ..

Hàbits Parvulari

Mares, pares, avis, tiets,... M’HEU D’AJUDAR A ...

Autonomia personal

Personal, higiene i salut:

• Rentar-me les mans i la cara sempre que calgui: després d’anar al lavabo, de menjar ...
• Arremangar-me les mànigues per rentar-me
• Eixugar-me bé desprès de rentar-me.
• Anar sol/a al lavabo per fer pipí i caca.
• Eixugar-me el cul.
• Adonar-me que tinc mocs i mocar-me sol.
• Seure bé a la cadira.
• Llançar els papers a la paperera (a casa, a l’escola, al carrer...)
• Jugar amb maquinetes, ordinador, wii... màxim 15’ al dia.
• Mira la televisió només una estoneta cada dia i si pot ser amb algun adult.
• Donar les coses i estris a la mà, MAI llançar-los

D’alimentació:

• Menjar sol/a
• NO utilitzar biberó. Menjar sòlid
• Menjar de tot i tastar coses noves
• Seure bé a taula i no aixecar-me fins quan m’ho hagi acabat tot
• Menjar en un temps prudencial
• Fer servir els coberts
• Fer servir el tovalló

A l’hora d’anar a dormir:

• Dormir sol/a i al meu llit
• No utilitzar xumet
• Anar a dormir sempre a la mateixa hora
• Quedar-me sol/a a l’habitació

Autonomia  i Ordre

D’ordre:

• Tancar la motxilla
• Tractar bé les joguines i endreçar-les
• Ajudar i col•laborar en tasques de casa
• Endreçar i penjar la bata, la bossa...
• Responsabilitzar-me de les meves coses (No m’ho heu de portar quan me l’oblido)

Amb la roba:

• Despullar-me tot sol/a.
• Vestir-me amb poca ajuda.
• Posar-me i treure’m la bata, la jaqueta...
• Cordar-me i descordar-me la roba.
• Adonar-me de que porto les sabates descordades i demanar ajuda, si cal.
• Cordar-me les sabates.
• Per tal d’aprendre a organitzar-me, l’equipament d’educació física, jaquetes, bates, bossa, recanvi... els he de dur marcats amb el nom i una veta d’uns 20 cm. per penjar.

Autonomia i Treball

De treball:

• Agafar el llapis correctament
• Usar els estris pel que són (tisores, punxó...) no són joguines
• Col•locar correctament fulls, llibres 
• Endreçar joguines i el material que hem utilitzat
• Deixar el lloc de treball endreçat
• Preparem junts la conferència i la setmana del protagonista i posem  data

Quan em desplaço a casa i a l’escola:

• Pujar i baixar escales correctament
• Caminar sense còrrer dins de casa, de l’escola i qualsevol edifici.

Quan em desplaço al carrer:

• Caminar bé carrer
• Anar sense cotxet
• Caminar al costat del pare i la mare
• Comportar-se correctament quan entrem en algun lloc.
• Respectar a la gent i al material del carrer
• Anar sempre a darrera i en cadireta i amb cinturó quan hi vaig amb cotxe

Relació

• Escoltar quan algú em parla
• Fer les coses a la primera vegada que me les diuen.
• Demanar ajuda (només quan la necessiti).
• Demanar les coses correctament. Utilitzar si us plau i donar les gràcies
• Parlar  sense cridar
• Esperar el torn de paraula
• No interrompre els adults quan parlen
• Saber esperar
• Resoldre els problemes parlant
• Saludar i acomiadar-me. 
• Saber jugar sol/a una estona
• Fer les feines ben fetes
• No barallar-me. Intentar resoldre els meus problemes amb altres infants.
• Jugar amb tots els amics i companys
• Compartir i respectar les joguines
• Respectar les normes de joc
• Saber demanar perdó

Carta d'un nen a tots els pares del món

NO em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure fins a quant puc aconseguir.

NO em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

NO em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanessis les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me’l, però també si és un càstig.

NO em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els demés, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

NO diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.

Quan t’expliqui un problema meu NO em diguis: “No tinc temps per bajanades” o “Això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho. En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.

Fills autònoms o dependents?

Sovint diem o sentim l'expressió ja ets gran !. Als infants aquesta expressió no els "fa" grans, més aviat al contrari, perquè els infants creixin els hem de deixar fer-se grans. EI fi últim de l'educació és que les persones siguin autònomes, responsables i amb criteris propis. Deixar fer als nens allò que poden -i deuen- fer a cada edat els afirma com a persones i els estimula a aprendre i fer noves coses.

Cada vegada que peixem, vestim o desvestim, li tallem una fruita, li endrecem les joguines, li corregim un dibuix... a un infant de 3 anys, li estem dient que no és prou gran, que no és capaç, que necessita que l’ajudem. Així el fem creure que depèn de nosaltres per a pensar i actuar, estem obrint el camí a la inseguretat personal i a la dependència social.

L'autonomia

L'autonomia, capacitat de pensar i de fer per un mateix, és un factor bàsic per l'aprenentatge i pel desenvolupament de capacitats.

L'autonomia consisteix en aprendre habilitats i actituds per satisfer les necessitats bàsiques com menjar, dormir, higiene, ordre... i més endavant per dirigir la pròpia vida.

L'autonomia és necessària per l'autoestima (l'acceptació i valoració d'un mateix) perquè requereix d'un sentiment de capacitat. A més és l'únic camí per aprendre a ser responsables.

En la mesura que aprenem, desenvolupem capacitats, i en la mesura que desenvolupem capacitats aprenem i aprenem des del dia a dia...fent, la qual cosa ens estimula a aprendre més.

La OMS considera
l'autonomia un factor bàsic per la salut, que
defineix no tan sols com a absència de malaltia, sinó com la capacitat de
viure amb autonomia,
solidaritat i joia.

No podem aparcar l'aprenentatge per caps de setmana o l'horari escolar. En el dia a dia es fan els aprenentatges importants. Per exemple, el fet de que un nen d'any i mig mengi sol no és indiferent, li estem permetent que se senti capaç, està actiu en la mesura de les seves possibilitats i satisfet, i així anirà guanyant en autonomia. EI que fem es exercitar l'autoestima i una actitud activa, d'esforç, d'atenció, previs i necessaris per avançar en qualsevol aprenentatge.

Donat que sempre estem aprenent, és important no oblidar la intencionalitat educativa.
Exercitant l'autonomia, exerceixen la intel•ligència, perquè tota planificació de l'acció va acompanyada de l'operació mental corresponent.

A l’infant que se li permet fer allò adequat a l'edat, (que provi, intenti, s'equivoqui), tindrà confiança en sí mateix i desitjarà aprendre i fer coses noves. Les criatures sempre aprenen. En la mesura que se' Is hi fa tot, aprenen a no fer res; i al contrari, si s'estimula l'esforç, s'esforçaran.

La sobreprotecció

El contrari de l'autonomia és la dependència, (condicionar-se, lligar-se subordinar-se a una persona o cosa). És fruit directe de la sobreprotecció i explica el cas d'un noi de nou anys amb un gran fracàs escolar, darrera del qual hi havia un no haver-lo deixat créixer, se li donava el menjar a la boca perquè era "despistat".

La sobreprotecció és treure a la criatura l'oportunitat d'aprendre, de fer-se responsable de les seves coses. L'infant sobreprotegit, sense els adults, no pot elaborar estratègies de supervivència. "Aprèn" a no pensar, a viure en un món de confusió.

Tots naixem amb capacitats per aprendre però les hem de desenvolupar. Aprenem actituds, habilitats i coneixements a partir de l'entorn. Hi ha conductes reflexives i d'altres impulsives però les conductes que s'assenten seran les que l'entorn assentarà. Si el nen troba un reconeixement a una conducta hi insistirà.

Està a les nostres mans el fer possible que els infants "insisteixin" en conductes positives cap a la seva autonomia, que exercitin la intel•ligència i assoleixin criteris propis que els possibilitin ésser adults sans, formats i capaços de dirigir la seva vida.

El curs s’acaba... i ara què?

Hem treballat de valent les tècniques de la paciència, l’art de compartir, la diligència en el treball i la gràcia en la constància. Els resultats hi són presents en les formes de relacionar-nos i en les diferents maneres de la llengua que hem fet servir, en les matemàtiques utilitzades i en com ens hem apropat al medi que ens envolta, com a científics, com a esportistes o com artistes. Ara és bo recordar una sèrie de coses que de ben segur ens resultaran de profit.

Sobre els informes

Són un resum dels aspectes més rellevants de l’evolució del vostre fill o filla a l’escola al llarg del curs. No són simplement notes que qualifiquen al nen o nena si ha aprovat o ha suspès. No és això. Ningú ha suspès. Alguns resultats són més brillants que d’altres, però tots són el producte d’un procés llarg que implica moltes coses. Tots tenim coses a millorar.
És qüestió de desenvolupar-se satisfactòriament segons unes exigències socials tot respectant les necessitats personals. Els informes pretenen donar pistes que us puguin guiar en veure com és aquest desenvolupament. No deixa de ser un resum, que amb l’observació de les tasques diàries que fan els vostres fills i amb les converses i orientacions que us donem des de la classe podeu fer un seguiment més acurat del vostre fill o filla i reconduir allò que calgui.

Sobre els hàbits

Són actituds que hem après i que ens permet de fer les coses amb autonomia (és a dir, per nosaltres mateixos) i sense haver de pensar cada vegada que es fa una acció.
Per tant un nen o nena que tingui bons hàbits tindrà més llibertat i patirà menys. Ara bé, els hàbits s’aprenen al llarg d’un període ampli. És per això que els adults que envoltem als infants, hem de ser constants (cada dia, en tot moment) en fer de les conductes desitjables uns hàbits, és a dir normal i habitual, que al final l’infant sabrà fer per si sol. Es tracta d’una disciplina sana.
És important mantenir pautes clares i ajustades a l’edat. Segurament tots estarem d’acord en que s’ha de saber escoltar, esperar, recollir o vestir-se, i que això implica temps i dedicació.

Sobre els aprenentatges

Els infants aprenen el que veuen, el que fan per ells mateixos, i el que comparteixen. No aprenen el que no veuen o el que simplement se’ls hi diu. En aquest sentit és interessant que puguin experimentar, viure diferents situacions i compartir amb d’altres nens i nenes experiències diverses. Des de l’escola fomentem això de diferents maneres. A partir de l’observació i anàlisi de fets i situacions quotidianes es pot experimentar, llegir, escriure, calcular, extreure conclusions, etc. Oferir activitats que ajudin als infants a explorar el món, a augmentar la seva capacitat d’atenció i de concentració, a aconseguir autonomia.
Excursions, espectacles, esport, esplais ..., tot plegat en un clima d’afectivitat i confiança que afavoreixi l’atenció, potenciaran la formació del nen o nena.

Sobre els deures

De vegades per ajudar a tenir continuïtat als aprenentatges que es donen a l’escola són necessaris fer deures a casa. Però els millors resultats s’obtenen quan es fan pocs i de forma constant, com un hàbit diari. L’esforç que s’ha de fer al principi és costós, però després és mínim (esdevé hàbit si es diari).

Sobre les activitats

Evidentment, perquè una persona pugui aprendre necessita fer activitats, a poder ser de diferents tipus, ja que una de les millors maneres d’aprendre és fent. Ara bé, depèn com es facin les coses obtenim millors resultats o perdem un temps valuós. Cal diferenciar dos temps, ambdós necessaris i que el millor és si són compartits amb altres persones: el temps de treball, que requereix concentració en allò que s’està fent, i el temps de relaxació, què és molt més saludable i efectiu quan és actiu (passejar, jugar al carrer, dibuixar, llegir, parlar).
Evitar el temps passiu (veure la tv, jocs electrònics...). Els infants necessiten moure’s, explorar, i en tot cas, compartir-la amb els fills, és a dir veure la televisió amb ells, comentant les imatges que surten i les situacions que es donen.
El mateix es pot dir sobre internet: si invertiu temps amb els fills fent activitats junts (com www.edu365.com, www.xtec.es/escola/tastam), li aporteu coses ben diferents que si ”ho fa” sol.

Sobre la motivació

Un nen que no vol aprendre, no aprèn. Si als nostres fills els hi agrada una cosa, aprenen ràpid i no s’obliden. Cal aprofitar que ara estan molt motivats per moltes coses. Però ja sabeu que no tot és igual d’important. En aquest sentit els adults podem conduir les motivacions dels infants cap a coses que són rellevants.
Si els escoltem quan ens expliquen el que han fet a la classe o nosaltres els hi preguntem què fan a l’escola ells valoraran molt més allò que fan. Es sentiran importants i seran protagonistes de qüestions rellevants (i no de ‘rabietes’, o situacions poc afortunades, com acostuma a passar). Els seus sentiments i les seves emocions li conformaran una actitud que depèn bastant del que nosaltres mostrem que ens assembla allò que fan i com ho fan.

Sobre les propietats

Els nens tenen coses, masses coses. Se senten propietaris de joguines, roba, ... No convé fomentar excessivament aquest fet. Així si té més joguines de les que pot fer servir no valorarà allò que té. I això és fatal, perquè no pararà de demanar, per simplement tenir i no utilitzar, ... i llençar. Cal que ens preguntem si allò que té el meu fill o filla li és necessari o més aviat està de més.

Sobre el temps de lleure

Perquè un temps de lleure sigui profitós i sa, cal que acompleixi tres objectius: que sigui relaxant, motivant i que tingui connexió amb l’entorn..
Així per exemple, poden passejar pel parc, pel bosc, pel poble, viatjar a un lloc no conegut (de Barcelona, un indret del Moianès, ...), visitar familiars (especialment avis i àvies), compartir un dia sencer a casa d’un amic, ...

Cal aprofitar a fer coses diferents i que els hi ajudin a la socialització; a gaudir del que tenim, del que som i de qui ens envolta. I sobre tot, jugueu amb ells!

Ana Maria Cuesta Sanz

Per què no fer-ho nosaltres?

Molt sovint envaeixen la nostra intimitat a casa amb trucades publicitàries que ens destorben, i sovint també els serveis de les grans empreses ens fan perdre el nostre temps quan necessitem els seus serveis. Saber reaccionar en aquestes situacions, a més de fer valdre els nostres drets com a consumidors, potser fa canviar les estratègies de les grans empreses per estar al nostre servei i no al inrevés. Us transcrivim un escrit trobat a internet que ens pot donar pistes, i sinó més, prendre’ns-ho amb una mica d’humor.

Usuari una mica tip

Sona el telèfon...

- Digui?
- Buenos días, ¿podría hablar con el titular de la línea?
- Jo mateix.
- ¿Me dice su nombre por favor?
- Joan.
- Señor Joan, le llamo de Telefònica para ofrecerle la promoción de instalar una línea adicional en su casa en donde usted tendría derecho a...
- Disculpi la interrupció, però, exactament qui és vosté?
- Mi nombre es Judith Maciel, de Telefónica y estamos llamando...
- Judith, disculpim, però per a la nostra seguretat m’agradaria comprovar algunes dades abans de continuar la conversa, l’importa?
- ...No tiene problema, señor...
- Des de quin telèfon em truca? A la pantalleta del meu posa “número privado”
- 1004
- Per a quin departament de Telefònica treballa?
- Telemarketing Activo.
- Vostè té número de Telefònica activa?
- Señor, me disculpe, pero creo que toda esa información no es necesaria...
- Llavors hauré de penjar perquè no tinc la seguretat de parlar amb una treballadora de telefònica.
- Pero yo le puedo garantizar...
- A més, jo sempre estic obligat a donar les meves dades a tota una legió d’empleats sempre que truco a Telefònica per quelcom.
- Está bien...mi número es 34591212
- Un moment mentre ho verifico, no es retiri Judith.

(Dos minuts)

- Un moment si us plau, no es retiri Judith...

(Cinc minuts)

- ¿Señor?
- Només un moment més, les nostres línies van lentes avui.
- Però...señor..
- Sí, Judith, gràcies per la seva espera. Quin és l’assumpte de la seva trucada?
- Le llamo de Telefònica, estamos llamando para ofrecerle nuestra promoción Linea Adicional, en la que usted tiene derecho a una línea adicional. ¿Usted estaría interesado, D. Joan?
- Judith, tinc que passar-li amb la meva dona, perquè és ella qui decideix sobre l’alteració o adquisició de plans de Telefònica. Si us plau, no es retiri.

(Col·loco l’auricular del telèfon davant de l’altaveu de la cadena de música y poso el CD de Caribe Mix amb el Repeat activat. Després de sonar el CD sencer, la meva dona es posa al telèfon):

- Disculpi l’espera, gràcies...
Em pot dir el seu telèfon, doncs a la pantalleta del meu només apareix “número privado”?
- 1004
- Amb qui estic parlant?
- Judith
- Judith què més?
- Judith Maciel (ja mostra irritació a la veu)
- Quin és el seu número de treballadora de Telefònica?
- 34591212 (més irritada encara)
- Gràcies per la informació, en què puc ajudar-la?
- La llamo de Telefónica, estamos llamando para ofrecerle nuestra promoción Línea Adicional, en la que usted tiene derecho a una línea adicional. ¿La señora estaría interesada?
- Vaig a obrir una incidència i en pocs dies estarem en contacte amb vostè per donar-li la nostra decisió. Pot anotar el número d’incidència per favor, hola?, hola?
- TUTUTUTUTU

Principis pràctics per l’èxit d’una de les relacions més important de la vida: Els pares

Educar a la societat actual es fa difícil per a pares i mares. La nostra influència sobre els fills és tant important i decisiva que val la pena conèixer els diferents models d’educar per tal d’aproximar-nos al màxim al millor possible, en bé dels nostres infants i de la seva vida futura. L’Olga Fernández ens explica a continuació els quatre tipus bàsics de pares, que esperem ajudin a la reflexió i el debat.

Els pares dominants

Són pares que tendeixen a produir les qualitats més negatives en el nens. Els pares dominants, generalment tenen expectatives i normes molt altes, però molt rarament ofereixen calor i recolzament. Donen molt poques explicacions a les seves rígides normes. Tendeixen a ser inflexibles i demanden que els seus fills es mantinguin al marge de certes activitats a causa de les seves conviccions.

Accions i declaracions típiques dels pares dominants:

• “Les normes són les normes. Has arribat tard, així que ves a dormir sense sopar.”
• “No necessites raons. Simplement fes el que et dic”
• “Quantes vegades t’he dit que no ho facis això?. Ara espera a rebre el que et mereixes.”

Algunes reaccions que poden tenir els fills de pares dominants:

• Tenen poc respecte d’ells mateixos. Tenen dificultat per obeir les normes i l’autoritat.
• La rigidesa del pare o la mare trenca l’esperit dels fills i dona com a resultat la resistència, l’hermetisme o la rebel·lió.
• Els fills solen parlar en un to de veu molt elevat, i exigeixen fortament els seus drets.

Els pares indiferents

Els pares indiferents tendeixen tant a la carència afectuosa com del control dels seus fills. Mostren una actitud immadura o despreocupada o, enfadant-se descontroladament contra el seu fill/filla quan es senten irritats. Aquest tipus de pares tendeixen a aïllar-se dels seus fills, fent ús excessiu de cangurs i tancant-se en les seves pròpies activitats egoistes. Veuen als seus fills com una molèstia, els quals, “s’han de veure però no sentir-se”.

El doctor Armand Nicholi, professor de psiquiatria de la universitat de Medicina de Harvard, em va ajudar a comprendre que el pares indiferents no estan absents solament quan són fora de casa. Els roben als seus fills un del factors mes importants de la vida al no ser accessibles a ells en l’àmbit de les emocions, i quan estan junts a casa generalment no escolten ni donen atenció als seus fills.
Segons el doctor, les raons principals per les quals es descuida als fills avui en dia:

• L’alt índex de divorci. La majoria de divorcis fan que el pare o la mare que queda amb els fills hagi de treballar fora de casa, deixant menys temps per participar en el desenvolupament emocional dels fills. Pel pare o la mare que està sol, resulta molt difícil donar als fills el temps necessari cada dia per escoltar-los i ajudar-los a madurar emocionalment.
• L’augment de mares treballadores. Les pressions econòmiques d’aquests temps obliguen a moltes dones a buscar feina, així les mares que treballen fora de casa no tenen tant temps per dedicar-li als fills.
• L’ús excessiu de la televisió. El problema de la televisió és que encara que les persones estiguin físicament juntes en una habitació, existeix molt poc contacte significatiu i emocional. A mida que els pares descuiden als seus fills mirant televisió o a amb altres activitats, els fills experimenten una pèrdua emocional similar a la d’una mort.

Algunes accions i reaccions típiques de pares/mares indiferents:

• “Fes-ho sol, no veus que estic ocupat?
• “Això es problema teu, Jo haig d’anar a treballar”
• “No, algú m’ha està esperant i es fa tard. Digues-li al pare (o mare) que t’ajudi.”

Alguns efectes possibles que es poden produir en el fills de pares/mares indiferents:

• La duresa i la indiferència tendeixen a ferir l’esperit d’un nen/nena amb la rebel·lió com a conseqüència.
• El nen/nena desenvolupa la inseguretat perquè el seus pares son imprevisibles.
• Les promeses que no es com-pleixen trenquen l’esperit del fill i disminueixen l’autoestima
• Els fills, per norma general, no van be a l’escola, perquè tenen molt poca motivació.

Els pares permissius

Els pares permissius tendeixen a ser càlids i a recolzar els seus fills, però son dèbils a l’hora d’establir normes i límits.
Una de les principals raons de que molts pares/mares siguin permissius, és el temor de fer mal als fills si són molt estrictes. Aquest temor de confrontar als fills, pot donar lloc a produir les mateixes coses que ells temen.
Des del punt de vista positiu, els pares permissius són forts a l’àrea del recolzament. S’adonen de que cert grau de permissivitat és saludable. Aquest tipus de permissivitat dona confiança i una creixent capacitat d’expressar els seus pensaments i sentiments. Per altra part, l’excessiva permissivitat dóna lloc a fets indesitjables, com a pegar a altres nens, escriure a les parets, trencar objectes, etc.

Les següents asseveracions i accions són típiques de pares permissius:

• “Bé, d’acord, et pots quedar aixecat aquesta nit, ja se que t’agrada molt aquest programa"
• “Dóna’t pressa, per favor, la mama tornarà a fer tard a la feina sinó sortim de seguida."

Algunes reaccions possibles dels fills de pares/mares permissius:

• El fill/filla es creu que va al seient del conductor i que pot manejar als pares com vol.
• El fill /filla pot sentir poc respecte de si mateix perquè no ha après a controlar-se i a dominar certes disciplines personals.
• El fill/filla aprèn que, donat que les regles no son fermes, pot manipular-les.

Pares amorosos i ferms

Els pares/mares amorosos i fermes tenen regles, límits i normes de vida clarament definides. Es prenen el temps per ensenyar al seus fills a comprendre aquests límits. Però també donen recolzament, expressen afecte i dediquen temps especial per escoltar a cada fill/filla. Són flexibles i estan disposats a escoltar tots els detalls si una norma s’ha trencat.
Els pares/mares fermes i amorosos, són una combinació equilibrada entre, pares dominants i permissius.

Algunes afirmacions i actituds típiques de pare/mares ferms i amorosos:

• “Escolta, m’agradaria que et poguessis quedar fins tard, però ja tenim establert a l’hora que s’ha de anar a dormir. Tu saps com estaries demà si no dorms suficient.
• “Quant ens hagin calmat els ànims, parlarem sobre el que hem de fer.”
• “De veritat que et trobes molt neguitós pels deures, oi? Aquesta vegada t’ajudaré, però buscarem la manera de que ho puguis fer tu sol.”

Característiques típiques de fills/filles que tenen pares ferms i amorosos són:

• El recolzament càlid i els límits clars i definits afermen en el nen el respecte en ell mateix.
• Un nen viu mes content quan ha après a controlar-se.

Els fills de pares fermes i amorosos destaquen en:

• respecte en si mateixos,
• capacitat per obeir a l’autoritat sigui a l’escola, casa, etc.
• menys tendè
• ncia a unir-se a grups rebels.

Olga Fernández

Podem facilitar l'aprenentatge

El que la família s'involucri i treballi en coordinació amb l'escola significa l'èxit pels escolars, independentment del seu estatus social o econòmic. Els fills de les famílies que s'involucren es superen i esdevenen més competents. Recolzar als infants - que no conduir-los -, no únicament en els deures sinó en les competències expressives, artístiques, físiques, habilitats personals i socials, d'experimentació i tecnològiques junt amb una alimentació saludable i un descans adequat possibilita i facilita als escolars els aprenentatges.

• Comenceu el dia dient-li l'orgullosos que us sentiu del vostre fill o filla. La confiança i la seguretat l'ajudaran a superar-se tant a l'escola com a la vida.
• Feu saber al vostre fill que el valoreu i l'estimeu. Demostreu-li que allò que fa és important per vosaltres. Parleu amb ell o ella sobre les activitats que fa. Digueu-li que és meravellós.
• Accepteu-lo com és, no espereu que encaixi en el motlle que vosaltres voldríeu per ell o ella.
• Teniu expectatives raonables respecte al fill o filla.
• Concentreu-vos en que millorin, no en que siguin perfectes.
• Sigueu un bon exemple. Feu saber al nen i la nena que us sentiu bé amb vosaltres mateixos. Mostreu que sou humans, que també us equivoqueu i que s'aprèn dels errors.
• Definiu clarament regles i límits i feu-los complir. Respecteu les accions individuals del vostre fill dintre d'ells.
• Recolzeu-lo en una tasca quan us ho demani. Ajudeu-lo a fixar fites assequibles - ni massa fàcils ni massa difícils.
• Ajudeu a planificar, preparar, executar i valorar les tasques.
• Feu-lo adonar de la importància de les tasques ben acabades i de les que no ho estan.
• Faciliteu companys amb qui pugui dur a terme jocs, experiments pugui assajar habilitats socials, resoldre els seus conflictes.
• Ompliu la vida del vostre infant d'amor per l'aprenentatge, estimuleu la seva pròpia curiositat, respectant les seves preguntes i esforços.
• Deixeu que faci sol o sola les tasques pròpies de la seva edat.
• Estimuleu la seva creativitat facilitant-li espais i moments on pugui exercitar-la. Faciliteu el seu accés a tot tipus d'activitats artístiques i culturals.
• Faciliteu-li que pugui explorar el seu cos i experimentar amb diferents elements com fang, aigua; amb elements naturals i amb diferents materials com farina, pintura, papers, serradures, cordes, etc.
• Animeu-lo a observar tot allò que l'envolta, a fer-se preguntes sobre què, com, perquè, que passaria si... l'ajudaran desenvolupar el pensament científic i a entendre el món.
• Apropeu-lo a la natura, als seus cicles i fenòmens.
• Parleu, escolteu-lo, llegiu i animeu-lo a la lectura.
• Ajudeu-lo a adreçar-se a altres persones seguint pautes de comunicació adequades a cada moment i situació.
• Motiveu-lo per analitzar, quantificar, mesurar, predir la realitat que l'envolta.
• Ajudeu-lo a entendre la complexitat del món, on cal acceptar diferents punts de vista (o oposats) i utilitzar la crítica constructiva.
• Prepareu un acabament final del dia sense oblidar incloure moments de calma i tranquil·litat a les tardes i nits.

Ana Maria Cuesta Sanz

Finalitats de l'educació

Els últims anys la legislació educativa del nostre país recull les corrents de la resta d'Europa, per donar resposta a les necessitats actuals. Es vol l'educació integral i avalua competències, a diferència de les valoracions instructives del segle passat.

A les famílies, que desitgen col·laborar amb l'escola, la nova legislació els hi ho facilita. És més entenedor i més racional per a pares i mares. Tots volem, famílies, mestres i administració educar per a la vida, volem que infants i joves esdevinguin competents als diferents àmbits.

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya prescriu vuit àmbits de competències bàsiques a treballar i avaluar a primària i secundària:

• Àmbit artístic,
• Àmbit d'educació física,
• Àmbit de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació),
• Àmbit laboral,
• Àmbit lingüístic,
• Àmbit matemàtic,
• Àmbit social,
• Àmbit tecnicocientífic.

"S'entén per competència com la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides.

El concepte de competència inclou tant els sabers com les habilitats i les actituds (compromisos personals) i va més enllà del saber i del saber fer o aplicar perquè inclou també el saber ser o estar.

Educar és preparar a les persones perquè esdevinguem homes i dones complets, és a dir: amb autonomia individual, cohesió social, creatius i capaços de raonar allò que és preferible i proposar models d'excel·lència.

(F. Savater)

Aquest gran objectiu d'aconseguir persones competents comença a l'etapa d'Educació infantil que té com a finalitat proporcionar als infants més petits aquelles situacions educatives que els permetin el progressiu descobriment i creixement personal; la possibilitat de relacionar-se amb els altres, tant infants com persones adultes, per mitjà dels diferents llenguatges d'expressió i comunicació; l'observació i descoberta del seu entorn més proper i l'adquisició de valors, hàbits i pautes de conducta que afavoreixin la seva autonomia personal i la seva integració a la societat. En aquesta etapa s'han d'atendre especialment les necessitats bàsiques d'ordre biològic, psicològic, afectiu, intel·lectual, lúdic i social dels infants.

A l'etapa d'Educació Primària són les de proporcionar a tots els alumnes una formació comuna que faci possible el desenvolupament de les capacitats individuals motrius, d'equilibri personal, de relació i d'actuació social amb l'adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l'expressió oral, a la lectura, a l'escriptura i al càlcul aritmètic.

Les competències bàsiques promouen el desenvolupament de capacitats: darrere del concepte de competència hi ha una teoria psicopedagògica que posa l'èmfasi en el desenvolupament de capacitats més que en l'assimilació de continguts, encara que aquests sempre són presents a l'hora de materialitzar els aprenentatges. Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges "competent" és aquella persona capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d'actuació.
A les competències bàsiques s'aplega tot un moviment de preocupació per garantir una educació que doni resposta a les necessitats reals de l'època en què vivim (qualitat), mentre que es pretén que siguin assolides per tot l'alumnat perquè puguin servir així de base comuna de tots els ciutadans i ciutadanes (equitat)"

Extret del Document 2/2000 Consell Escolar de Catalunya

http://www6.gencat.net/cec/

Arriben les rebaixes

Just acabem la voràgine de les compres de Nadal i ja tenim una altra campanya d’atractiu irresistible: REBAIXES que ens aboca a continuar comprant per impuls. Ens cal saber que tenim uns drets com a consumidors així com uns deures com administradors de la nostra economia per no malversar-la.

Comprar, comprar i comprar

Per fi, ja s'ha acabat, exclamem el dia de Reis referint-nos a l'estrès de les compres, a l'excés de despeses, als disgustos de no haver encertat en alguns dels regals... Però no ens queda gran temps per a la reflexió, a l'endemà venen les rebaixes i duren, duren (fins el 29 de febrer), fins la propera Més blanc o qualsevol altra.

Aquest any, per això de que té tant zeros, és un bon moment per a la reflexió sobre els nostres hàbits de compra i la nostra qualitat de vida que ens porti a concloure les properes festes amb una exclamació molt diferent, després d'haver gaudit realment i de controlar les nostres despeses.

Podem preguntar-nos sobre l'ús que donem a tants i tants productes, aparells, coses que comprem o ens regalen i que resten oblidats a les prestatgeries de casa nostra. Sobre la felicitat que ens dóna el neguit de "tenir" que comprar coses per tothom, sobre les presses i l'estrès de viure al dia amb el pressupost.

D'aquesta reflexió pot sortir la idea que la qualitat de vida implica de que no tot es compra i que no és més feliç qui més coses té sinó qui té justament el que necessita.

Oportunitat està tot rebaixat

Les rebaixes és un bon període per comprar allò que necessitem si no ens deixem dur per les presses ni comprem productes només perquè estan més barats.

Rebaixa és un article que té un preu inferior al que tenia abans d'aquest període, però la mateixa qualitat.

La llei la diferencia clarament del saldo (producte que ha perdut el seu valor per defecte, ús o envelliment) ; i de la liquidació en que els productes és venen més barats per tancament del negoci o canvi en la direcció del mateix.

Els consumidors cal que exigim que estigui establert amb claredat el concepte de rebaixa, que el producte tingui la mateixa qualitat, el preu anterior a la rebaixa i que es mantinguin les condicions del servei (pagament, devolució, garantia, etc).

Els articles de rebaixes han d'haver estat al menys un mes abans en l'oferta de l'establiment, per la qual cosa no es poden posar a la venda productes expressament ofertats només en rebaixes.

Només el preu ha d'estar rebaixat

La qualitat i el servei ha de ser el mateix que abans de les rebaixes. Un bon costum és mirar i anotar les característiques de l'article que ens interessa abans de les rebaixes perquè no ens donin gat per llebre, ja que s'ha comprovat que algunes botigues oferten productes d'inferior qualitat i d'altres en que els preus de rebaixa són més alts que al desembre.

Si considerem que no es respecten els criteris de qualitat o de servei podem adreçar-nos als serveis al consumidor de l'administració o d'associacions de consumidors:

Telèfons del Consumidor

Institut Català de Consum 012
93 330 98 12
Oficina del Consumidor 901 30 03 03
OCU 913 000 045
OCUC 93 361 22 01
UCE 91 369 13 76

Ana María Cuesta Sanz
Especialista en Educació del Consumidor

Un regal per tota la vida

Ara que acabem d’esmerçar molt de temps i molts recursos econòmics en regalar joguines als nostres fills i filles, és un bon moment per reflexionar sobre el millor regal que podem fer als nostres infants: temps.

Temps per dir que els hi estimeu. Temps per acaronar-los, carícies que són el millor aliment per a la seva autoestima i salut emocional, base per l’equilibri i la creixença personal.

Temps per acceptar-los tal com són, sense comparar-los amb germans, amics o d’altres, com a primer pas perquè l’infant assoleixi seguretat personal.

Temps per parlar-los i per escoltar-los. Parlar-los per explicar el perquè de les coses, perquè sàpiguen escoltar, se sentin escoltats i aprenguin a expressar-se.

Temps per llegir-los llibres en veu alta, els hi ajuda a ampliar el seu vocabulari, estimula la seva imaginació, augmenta la seva capacitat d’atenció, afavoreix el seu desenvolupament emocional i apropa als infants a les estructures i matisos de la llengua; a més d’apropar-los al coneixement.

El temps es també tranquil·litat i pau amorosa, estimar i jeure impassible en una estora. Hi ha més temps entre l'albada i l'ocàs del que un home ordinari pot gastar!" (rei de Samoa)

Temps per dir que no quan calgui; temps per mantenir les promeses... i els càstigs. Així el infants podran entendre els límits que els hi posem i que necessiten per viure.

Temps perquè és valguin per sí mateixos, perquè siguin autònoms, que és el fi últim de l’educació.

Temps per ajudar-los a organitzar-se, donar pautes, i fer un seguiment continu perquè puguin aconseguir-ho; sols no se’n sortiran.

Temps perquè facin amics, i puguin compartir amb ells jocs, vivències i sabers. Els hi ajudaran a sentir que formen part del seu grup d’iguals, necessari per a la seva autoestima i la seva socialització.

Temps per a jugar-hi amb els nostres fills, doncs és a través del joc com els infants fan molts dels aprenentatges i la socialització.

Temps, el nostre temps pels nostres fills. És, en definitiva, allò que ells necessiten.

I nosaltres que fem tot els possibles per cobrir les necessitats dels infants haurem de fer mans i mànigues, si cal per aconseguir-ho. No sigui que més en davant les circumstàncies personals del nostre fill o filla ens facin exclamar... que ja no hi som a temps.

Ana María Cuesta Sanz