dijous, 4 de gener del 2007

Arriben les rebaixes


Just acabem la voràgine de les compres de Nadal i ja tenim una altra campanya d’atractiu irresistible: REBAIXES que ens aboca a continuar comprant per impuls. Ens cal saber que tenim uns drets com a consumidors així com uns deures com administradors de la nostra economia per no malversar-la.

Comprar, comprar i comprar

Per fi, ja s'ha acabat, exclamem el dia de Reis referint-nos a l'estrès de les compres, a l'excés de despeses, als disgustos de no haver encertat en alguns dels regals... Però no ens queda gran temps per a la reflexió, a l'endemà venen les rebaixes i duren, duren (fins el 29 de febrer), fins la propera Més blanc o qualsevol altra.

Aquest any, per això de que té tant zeros, és un bon moment per a la reflexió sobre els nostres hàbits de compra i la nostra qualitat de vida que ens porti a concloure les properes festes amb una exclamació molt diferent, després d'haver gaudit realment i de controlar les nostres despeses.

Podem preguntar-nos sobre l'ús que donem a tants i tants productes, aparells, coses que comprem o ens regalen i que resten oblidats a les prestatgeries de casa nostra. Sobre la felicitat que ens dóna el neguit de "tenir" que comprar coses per tothom, sobre les presses i l'estrès de viure al dia amb el pressupost.

D'aquesta reflexió pot sortir la idea que la qualitat de vida implica de que no tot es compra i que no és més feliç qui més coses té sinó qui té justament el que necessita.

Oportunitat està tot rebaixat

Les rebaixes és un bon període per comprar allò que necessitem si no ens deixem dur per les presses ni comprem productes només perquè estan més barats.

Rebaixa és un article que té un preu inferior al que tenia abans d'aquest període, però la mateixa qualitat.

La llei la diferencia clarament del saldo (producte que ha perdut el seu valor per defecte, ús o envelliment) ; i de la liquidació en que els productes és venen més barats per tancament del negoci o canvi en la direcció del mateix.

Els consumidors cal que exigim que estigui establert amb claredat el concepte de rebaixa, que el producte tingui la mateixa qualitat, el preu anterior a la rebaixa i que es mantinguin les condicions del servei (pagament, devolució, garantia, etc).

Els articles de rebaixes han d'haver estat al menys un mes abans en l'oferta de l'establiment, per la qual cosa no es poden posar a la venda productes expressament ofertats només en rebaixes.

Només el preu ha d'estar rebaixat

La qualitat i el servei ha de ser el mateix que abans de les rebaixes. Un bon costum és mirar i anotar les característiques de l'article que ens interessa abans de les rebaixes perquè no ens donin gat per llebre, ja que s'ha comprovat que algunes botigues oferten productes d'inferior qualitat i d'altres en que els preus de rebaixa són més alts que al desembre.

Si considerem que no es respecten els criteris de qualitat o de servei podem adreçar-nos als serveis al consumidor de l'administració o d'associacions de consumidors:

Telèfons del Consumidor

Institut Català de Consum 012
93 330 98 12
Oficina del Consumidor 901 30 03 03
OCU 913 000 045
OCUC 93 361 22 01
UCE 91 369 13 76

Ana María Cuesta Sanz
Especialista en Educació del Consumidor

Un regal per tota la vida

Ara que acabem d’esmerçar molt de temps i molts recursos econòmics en regalar joguines als nostres fills i filles, és un bon moment per reflexionar sobre el millor regal que podem fer als nostres infants: temps.

Temps per dir que els hi estimeu. Temps per acaronar-los, carícies que són el millor aliment per a la seva autoestima i salut emocional, base per l’equilibri i la creixença personal.

Temps per acceptar-los tal com són, sense comparar-los amb germans, amics o d’altres, com a primer pas perquè l’infant assoleixi seguretat personal.

Temps per parlar-los i per escoltar-los. Parlar-los per explicar el perquè de les coses, perquè sàpiguen escoltar, se sentin escoltats i aprenguin a expressar-se.

Temps per llegir-los llibres en veu alta, els hi ajuda a ampliar el seu vocabulari, estimula la seva imaginació, augmenta la seva capacitat d’atenció, afavoreix el seu desenvolupament emocional i apropa als infants a les estructures i matisos de la llengua; a més d’apropar-los al coneixement.

El temps es també tranquil·litat i pau amorosa, estimar i jeure impassible en una estora. Hi ha més temps entre l'albada i l'ocàs del que un home ordinari pot gastar!" (rei de Samoa)
Temps per dir que no quan calgui; temps per mantenir les promeses... i els càstigs. Així el infants podran entendre els límits que els hi posem i que necessiten per viure.

Temps perquè és valguin per sí mateixos, perquè siguin autònoms, que és el fi últim de l’educació.

Temps per ajudar-los a organitzar-se, donar pautes, i fer un seguiment continu perquè puguin aconseguir-ho; sols no se’n sortiran.

Temps perquè facin amics, i puguin compartir amb ells jocs, vivències i sabers. Els hi ajudaran a sentir que formen part del seu grup d’iguals, necessari per a la seva autoestima i la seva socialització.

Temps per a jugar-hi amb els nostres fills, doncs és a través del joc com els infants fan molts dels aprenentatges i la socialització.

Temps, el nostre temps pels nostres fills. És, en definitiva, allò que ells necessiten.

I nosaltres que fem tot els possibles per cobrir les necessitats dels infants haurem de fer mans i mànigues, si cal per aconseguir-ho. No sigui que més en davant les circumstàncies personals del nostre fill o filla ens facin exclamar... que ja no hi som a temps.

Ana María Cuesta Sanz