Hem treballat de valent les tècniques de la paciència, l’art de compartir, la diligència en el treball i la gràcia en la constància. Els resultats hi són presents en les formes de relacionar-nos i en les diferents maneres de la llengua que hem fet servir, en les matemàtiques utilitzades i en com ens hem apropat al medi que ens envolta, com a científics, com a esportistes o com artistes. Ara és bo recordar una sèrie de coses que de ben segur ens resultaran de profit.
Sobre els informes
Són un resum dels aspectes més rellevants de l’evolució del vostre fill o filla a l’escola al llarg del curs. No són simplement notes que qualifiquen al nen o nena si ha aprovat o ha suspès. No és això. Ningú ha suspès. Alguns resultats són més brillants que d’altres, però tots són el producte d’un procés llarg que implica moltes coses. Tots tenim coses a millorar.
És qüestió de desenvolupar-se satisfactòriament segons unes exigències socials tot respectant les necessitats personals. Els informes pretenen donar pistes que us puguin guiar en veure com és aquest desenvolupament. No deixa de ser un resum, que amb l’observació de les tasques diàries que fan els vostres fills i amb les converses i orientacions que us donem des de la classe podeu fer un seguiment més acurat del vostre fill o filla i reconduir allò que calgui.
Sobre els hàbits
Són actituds que hem après i que ens permet de fer les coses amb autonomia (és a dir, per nosaltres mateixos) i sense haver de pensar cada vegada que es fa una acció.
Per tant un nen o nena que tingui bons hàbits tindrà més llibertat i patirà menys. Ara bé, els hàbits s’aprenen al llarg d’un període ampli. És per això que els adults que envoltem als infants, hem de ser constants (cada dia, en tot moment) en fer de les conductes desitjables uns hàbits, és a dir normal i habitual, que al final l’infant sabrà fer per si sol. Es tracta d’una disciplina sana.
És important mantenir pautes clares i ajustades a l’edat. Segurament tots estarem d’acord en que s’ha de saber escoltar, esperar, recollir o vestir-se, i que això implica temps i dedicació.
Sobre els aprenentatges
Els infants aprenen el que veuen, el que fan per ells mateixos, i el que comparteixen. No aprenen el que no veuen o el que simplement se’ls hi diu. En aquest sentit és interessant que puguin experimentar, viure diferents situacions i compartir amb d’altres nens i nenes experiències diverses. Des de l’escola fomentem això de diferents maneres. A partir de l’observació i anàlisi de fets i situacions quotidianes es pot experimentar, llegir, escriure, calcular, extreure conclusions, etc. Oferir activitats que ajudin als infants a explorar el món, a augmentar la seva capacitat d’atenció i de concentració, a aconseguir autonomia.
Excursions, espectacles, esport, esplais ..., tot plegat en un clima d’afectivitat i confiança que afavoreixi l’atenció, potenciaran la formació del nen o nena.
Sobre els deures
De vegades per ajudar a tenir continuïtat als aprenentatges que es donen a l’escola són necessaris fer deures a casa. Però els millors resultats s’obtenen quan es fan pocs i de forma constant, com un hàbit diari. L’esforç que s’ha de fer al principi és costós, però després és mínim (esdevé hàbit si es diari).
Sobre les activitats
Evidentment, perquè una persona pugui aprendre necessita fer activitats, a poder ser de diferents tipus, ja que una de les millors maneres d’aprendre és fent. Ara bé, depèn com es facin les coses obtenim millors resultats o perdem un temps valuós. Cal diferenciar dos temps, ambdós necessaris i que el millor és si són compartits amb altres persones: el temps de treball, que requereix concentració en allò que s’està fent, i el temps de relaxació, què és molt més saludable i efectiu quan és actiu (passejar, jugar al carrer, dibuixar, llegir, parlar).
Evitar el temps passiu (veure la tv, jocs electrònics...). Els infants necessiten moure’s, explorar, i en tot cas, compartir-la amb els fills, és a dir veure la televisió amb ells, comentant les imatges que surten i les situacions que es donen.
El mateix es pot dir sobre internet: si invertiu temps amb els fills fent activitats junts (com www.edu365.com, www.xtec.es/escola/tastam), li aporteu coses ben diferents que si ”ho fa” sol.
Sobre la motivació
Un nen que no vol aprendre, no aprèn. Si als nostres fills els hi agrada una cosa, aprenen ràpid i no s’obliden. Cal aprofitar que ara estan molt motivats per moltes coses. Però ja sabeu que no tot és igual d’important. En aquest sentit els adults podem conduir les motivacions dels infants cap a coses que són rellevants.
Si els escoltem quan ens expliquen el que han fet a la classe o nosaltres els hi preguntem què fan a l’escola ells valoraran molt més allò que fan. Es sentiran importants i seran protagonistes de qüestions rellevants (i no de ‘rabietes’, o situacions poc afortunades, com acostuma a passar). Els seus sentiments i les seves emocions li conformaran una actitud que depèn bastant del que nosaltres mostrem que ens assembla allò que fan i com ho fan.
Sobre les propietats
Els nens tenen coses, masses coses. Se senten propietaris de joguines, roba, ... No convé fomentar excessivament aquest fet. Així si té més joguines de les que pot fer servir no valorarà allò que té. I això és fatal, perquè no pararà de demanar, per simplement tenir i no utilitzar, ... i llençar. Cal que ens preguntem si allò que té el meu fill o filla li és necessari o més aviat està de més.
Sobre el temps de lleure
Perquè un temps de lleure sigui profitós i sa, cal que acompleixi tres objectius: que sigui relaxant, motivant i que tingui connexió amb l’entorn..
Així per exemple, poden passejar pel parc, pel bosc, pel poble, viatjar a un lloc no conegut (de Barcelona, un indret del Moianès, ...), visitar familiars (especialment avis i àvies), compartir un dia sencer a casa d’un amic, ...
Ana Maria Cuesta Sanz
Sobre els informes
Són un resum dels aspectes més rellevants de l’evolució del vostre fill o filla a l’escola al llarg del curs. No són simplement notes que qualifiquen al nen o nena si ha aprovat o ha suspès. No és això. Ningú ha suspès. Alguns resultats són més brillants que d’altres, però tots són el producte d’un procés llarg que implica moltes coses. Tots tenim coses a millorar.
És qüestió de desenvolupar-se satisfactòriament segons unes exigències socials tot respectant les necessitats personals. Els informes pretenen donar pistes que us puguin guiar en veure com és aquest desenvolupament. No deixa de ser un resum, que amb l’observació de les tasques diàries que fan els vostres fills i amb les converses i orientacions que us donem des de la classe podeu fer un seguiment més acurat del vostre fill o filla i reconduir allò que calgui.
Sobre els hàbits
Són actituds que hem après i que ens permet de fer les coses amb autonomia (és a dir, per nosaltres mateixos) i sense haver de pensar cada vegada que es fa una acció.
Per tant un nen o nena que tingui bons hàbits tindrà més llibertat i patirà menys. Ara bé, els hàbits s’aprenen al llarg d’un període ampli. És per això que els adults que envoltem als infants, hem de ser constants (cada dia, en tot moment) en fer de les conductes desitjables uns hàbits, és a dir normal i habitual, que al final l’infant sabrà fer per si sol. Es tracta d’una disciplina sana.
És important mantenir pautes clares i ajustades a l’edat. Segurament tots estarem d’acord en que s’ha de saber escoltar, esperar, recollir o vestir-se, i que això implica temps i dedicació.
Sobre els aprenentatges
Els infants aprenen el que veuen, el que fan per ells mateixos, i el que comparteixen. No aprenen el que no veuen o el que simplement se’ls hi diu. En aquest sentit és interessant que puguin experimentar, viure diferents situacions i compartir amb d’altres nens i nenes experiències diverses. Des de l’escola fomentem això de diferents maneres. A partir de l’observació i anàlisi de fets i situacions quotidianes es pot experimentar, llegir, escriure, calcular, extreure conclusions, etc. Oferir activitats que ajudin als infants a explorar el món, a augmentar la seva capacitat d’atenció i de concentració, a aconseguir autonomia.
Excursions, espectacles, esport, esplais ..., tot plegat en un clima d’afectivitat i confiança que afavoreixi l’atenció, potenciaran la formació del nen o nena.
Sobre els deures
De vegades per ajudar a tenir continuïtat als aprenentatges que es donen a l’escola són necessaris fer deures a casa. Però els millors resultats s’obtenen quan es fan pocs i de forma constant, com un hàbit diari. L’esforç que s’ha de fer al principi és costós, però després és mínim (esdevé hàbit si es diari).
Sobre les activitats
Evidentment, perquè una persona pugui aprendre necessita fer activitats, a poder ser de diferents tipus, ja que una de les millors maneres d’aprendre és fent. Ara bé, depèn com es facin les coses obtenim millors resultats o perdem un temps valuós. Cal diferenciar dos temps, ambdós necessaris i que el millor és si són compartits amb altres persones: el temps de treball, que requereix concentració en allò que s’està fent, i el temps de relaxació, què és molt més saludable i efectiu quan és actiu (passejar, jugar al carrer, dibuixar, llegir, parlar).
Evitar el temps passiu (veure la tv, jocs electrònics...). Els infants necessiten moure’s, explorar, i en tot cas, compartir-la amb els fills, és a dir veure la televisió amb ells, comentant les imatges que surten i les situacions que es donen.
El mateix es pot dir sobre internet: si invertiu temps amb els fills fent activitats junts (com www.edu365.com, www.xtec.es/escola/tastam), li aporteu coses ben diferents que si ”ho fa” sol.
Sobre la motivació
Un nen que no vol aprendre, no aprèn. Si als nostres fills els hi agrada una cosa, aprenen ràpid i no s’obliden. Cal aprofitar que ara estan molt motivats per moltes coses. Però ja sabeu que no tot és igual d’important. En aquest sentit els adults podem conduir les motivacions dels infants cap a coses que són rellevants.
Si els escoltem quan ens expliquen el que han fet a la classe o nosaltres els hi preguntem què fan a l’escola ells valoraran molt més allò que fan. Es sentiran importants i seran protagonistes de qüestions rellevants (i no de ‘rabietes’, o situacions poc afortunades, com acostuma a passar). Els seus sentiments i les seves emocions li conformaran una actitud que depèn bastant del que nosaltres mostrem que ens assembla allò que fan i com ho fan.
Sobre les propietats
Els nens tenen coses, masses coses. Se senten propietaris de joguines, roba, ... No convé fomentar excessivament aquest fet. Així si té més joguines de les que pot fer servir no valorarà allò que té. I això és fatal, perquè no pararà de demanar, per simplement tenir i no utilitzar, ... i llençar. Cal que ens preguntem si allò que té el meu fill o filla li és necessari o més aviat està de més.
Sobre el temps de lleure
Perquè un temps de lleure sigui profitós i sa, cal que acompleixi tres objectius: que sigui relaxant, motivant i que tingui connexió amb l’entorn..
Així per exemple, poden passejar pel parc, pel bosc, pel poble, viatjar a un lloc no conegut (de Barcelona, un indret del Moianès, ...), visitar familiars (especialment avis i àvies), compartir un dia sencer a casa d’un amic, ...
Cal aprofitar a fer coses diferents i que els hi ajudin a la socialització; a gaudir del que tenim, del que som i de qui ens envolta. I sobre tot, jugueu amb ells!
Ana Maria Cuesta Sanz
